Autors i Tendències del Teatre Independent i Actual

El teatre actual i el moviment independent

A començament dels anys 60 aparegueren nombrosos grups de teatre independent, descendents del teatre de cambra i del teatre universitari. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental.

És un teatre independent i col·lectiu que incorporà corrents teatrals europeus i realitzà una gran tasca pedagògica. Avui dia, els autors segueixen elaborant la matèria verbal dels espectacles, però s'han implicat més en el procés d'elaboració de muntatges, cosa que ha comportat una transformació de l'escriptura teatral. D'una banda, el text s'ha alliberat d'antigues convencions i, d'altra, s'han posat en qüestió els procediments tradicionals.

El teatre valencià contemporani

En l'àmbit valencià, a partir de l'últim quart del segle XX, s'han consolidat nous autors teatrals, entre els quals són excepcionals els casos de Rodolf Sirera i Manuel Molins:

• Rodolf Sirera: Ha estat una peça clau en la renovació del teatre valencià contemporani. És autor d'una abundant producció dramàtica i ha fet diverses adaptacions per a la televisió.
• Manuel Molins: És autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, així com de melodrames i comèdies.

Josep Maria Benet i Jornet

En els anys seixanta, Josep Maria Benet i Jornet es va formar en les lectures populars i els serials radiofònics. Va estudiar a la universitat, on va entrar en contacte amb les persones que feien el millor teatre català d'aleshores. Tanmateix, no li van interessar el teatre de l'absurd ni el teatre existencialista.

Benet i Jornet és pràcticament l'únic autor de la seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, sobretot perquè ha sabut evolucionar i ha mantingut una certa complicitat estètica i ideològica. En el seu teatre, l'evolució ha estat la següent:

1. Del realisme social dels primers temps al territori mític.
2. Les obres del cicle de Drudània.
3. El retorn al realisme.
4. L'apropament al teatre de Harold Pinter.
5. El retorn a un intimisme en què la comunicació es fa gairebé impossible.

En el teatre de Benet i Jornet, l'entorn pesa d'una manera aclaparadora sobre els éssers humans; els condiciona, els configura i els deforma. Durant els primers anys de la seua producció, l'entorn feia els personatges infeliços o cruels. Benet ha adaptat com a guions cinematogràfics diversos textos teatrals i és un dels referents fonamentals en el camp del guió televisiu, havent començat fent guions per a TVE.