Els autors del noucentisme quin gènere conreen

Bèlgica

Josep Carner va néixer a Barcelona (1884-1970) i va ser un poeta periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com “El príncep dels poetes catalans” i el màxim representant de la poesia noucentista. Contingut: El poema Bèlgica és l’homenatge al país que l’havia acollit, alhora que constata la impossibilitat de recuperar el camí perdut en la construcció de Catalunya. Un cop més, doncs, l’ideal és amb ell. És a “Bèlgica”: en el país d’acollida, però també en el poema que rep aquest títol i que no és altra cosa que una creació.

Floral

Gabriel Ferrater és l’autor del poema, va néixer a Reus l'any 1922 i és un dels autors més importants en la literatura catalana de la postguerra.
Contingut: L’erotisme franc i el pas del temps són temes constants en les seves tres úniques obres que més tard va recollir en una: “Les dones i els dies”. És un poema de contingut autobiogràfic. El títol uneix la referència de la primavera del primer vers amb les noies esclatants com flors. (Compara les noies amb les flors)

Cançoneta incerta
Josep Carner va néixer a Barcelona (1884-1970) i va ser un poeta periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com “El príncep dels poetes catalans” i el màxim representant de la poesia noucentista. El noucentisme va ser un moviment cultural molt present a Catalunya que tenia un caràcter modernitzador, volia propiciar un desenvolupament científic i econòmic. Contingut: El tema de l’obra és la incertesa de la vida, no es pot preveure el futur fins que no s’hi arriba. Es divideix en 3 estrofes: en la primera el poeta es situa davant d’un camí que no sap on el portarà, en la segona l’autor parla dels diversos camins i els dubtes que la vida li planteja, es planteja si el camí serà curt o llarg i a l’última estrofa ens diu que el camí que s’agafa no se sap si serà bo o dolent i que aquest fet es pot comparar amb la vida.

Aigua marina

Josep María de Sagarra, periodista, dramaturg, poeta, novel·lista i traductor va formar part del moviment literari del Noucentisme, molt present a Catalunya en els primers trenta anys del s. XX amb la intenció d'influir en el desenvolupament científic i econòmic.

L'obra és un recull de diversos poemes de l'autor, on es fa una anàlisi del procés de viure enamorat, tractant el tòpic literari Carpe diem i girant al voltant de la importància de la uníó del paisatge i l'amor, és a dir, també s'empra el tòpic locus amoenus. Finalment, cal mencionar que l'obra a l'haver estat escrita l'any 1936, aquesta es topa amb l'inici de la Guerra Civil espanyola, la qual serà una època difícil per la literatura. Contingut: Aquest poema en general ens situa en un context de vida marítima, el qual tracta sobre el seu entorn al món dels vius i el seu temor cap al món posterior, el dels morts. Finalment accepta que la mort és inevitable i prefereix aprofitar el que li queda de vida, gaudint-la i declarant-se al seu amor.

Vinyes verdes vora el mar
Josep María de Sagarra va néixer a Barcelona l’any 1894 i va morir l’any 1961, va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va ser autor d’obres dramàtiques molt populars. De formació noucentista, va evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura. Contingut: L’autor ens descriu un paisatge harmònic i verd amb un alt grau d’estimació, basat en el port de la Selva, al nord de la Costa Brava catalana en una època que estava plena de vinyes verdes vora el mar.
Podem veure la personificació de les vinyes, ja que es pot veure que ens explica com es senten durant el creixement i quan són tallades.
Oda a Guynemer: L’autor és Josep María Junoy nascut a Barcelona l’any 1887 i mort al 1955 va ser periodista, poeta i dibuixant. Va ser un dels autors que van introduir la poesia avantguardista a Catalunya. També va introduir el Cubisme i el Futurisme a la literatura catalana. Amb l’esclat de l'electricitat es modela una societat industrial i un sistema de valors capitalista. Com que temps nous reclamen un art nou capaç de representar-los i d'explicar-los l’avantguarda històrica expressarà les transformacions de la modernitat. L’Avantguardisme és la tendència, en una obra d’art qualsevol, o d’un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Contingut: És un cal·ligrama amb una nova visió visual d'origen cubista, és una oda, el cant a un heroi. Aquest heroi és un capità de l'aviació francesa,  Guynemer. Abatut per la força aèria Alemanya a la primera Guerra Mundial al 1917, quan només tenia 22 anys. Era especialment estimat i aclamat pel poble Francès, considerat un heroi de guerra. Representa la defensa no d'un país i un poble particulars sinó d'una cultura comuna.

Renaixement

És un moviment cultural originat a Itàlia a finals del s.Xv. Imposa una visió humanista, l’home és el centre del món és antropocèntrica i té com a model de referència la cultura clàssica. En les obres dels poetes renaixentistes apareixeran trets del model poètic medieval. Els autors són Cristòfor Despuig (Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, amb la qual pretén corregir determinades activitats socials de l’època a través del diàleg), Joan Timoneda i Pere Serafí.

Barroc

Es desenvolupa arreu d’Europa en un context de crisi i aposta per una visió pessimista i negativa del món. Es caracteritza per potenciar un art i una literatura recarregats i artificiosos. Els poemes tenen una forma molt complexa i un llenguatge molt enginyós, el sonet es característic del Barroc. Els temes que tracta són la mort, el pas del temps i la fugacitat. Els autors són: Francesc Fontanella (Lo desengany) i Francesc Vicent García.

Neoclassicisme

Neix a França en el darrer terç del s.Xvii. Retorn a les normes clàssiques i els personatges fan gestos heròics. Vol tenir una forma didàctica com en el Renaixement. La poesia s’expressa a través la faula didàctica i la sàtira, i el teatre a través de la comèdia i de la tragèdia. Autors: Racine, fa ús de la tragèdia i Joan Ramis (Lucrècia, que ens parla sobre la tragèdia).

Il·lustració

El decret de Novaplanta de FelipV al 1714 fa que la llengua catalana quedi marginada i la literatura culta es fa en castellà. Els poetes catalans segueixen les coordenades del Barroc menys en els textos narratius que hi prenen les idees dels il·lustrats: l’exaltació de la raó, l’Empirisme i la defensa de la llibertat i igualtat dels drets i deures.