Autors clau de la literatura catalana: Rodoreda, Fuster i Mira

Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda se centra en la història i l'anàlisi dels personatges. Aquests solen ser femenins, que lluiten contra els seus enemics i descobreixen el significat de la vida i la seua identitat.

A través d'ells, Rodoreda mostra una visió del món pessimista sobre la situació de la dona en aquells moments. La seua producció s'insereix en el corrent de la narrativa psicològica, continuadora dels models de preguerra, i conté una reflexió sobre el pas del temps en les seues tres novel·les principals:

• Aloma
• La plaça del Diamant
• Mirall trencat

La narrativa rodorediana és també simbòlica, amb presència de detalls i objectes quotidians que esdevenen símbols per perfilar el procés de formació del personatge. Un subjectivisme progressiu que, en l'última etapa de producció, fa que l'estil de la seua prosa resulte poètic, destacant l'ús de l'escriptura parlada com a vehicle narratiu.

Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), com a assagista, és una figura clau en la literatura catalana del segle XX. Publicà més de 50 llibres d'assaig sociopolític, humanístic, filològic i d'història cultural, amb un estil fresc, desenfadat, irònic i carregat de fórmules col·loquials.

Assaig humanístic i sociopolític

En els seus assajos humanístics, reflexiona des de la seua posició d'humanista escèptic sobre l'ésser humà i la realitat actual. Destaquen:

• Diccionari per a ociosos (1964)
• L’home, mesura de totes les coses (1967)

Els seus escrits sociopolítics són els més influents, nascuts del seu compromís amb la terra. En Nosaltres els valencians (1962), Fuster fa una síntesi històrica i sociològica que planteja la presa de consciència nacional com a fet indispensable per al futur. És el referent més destacat de la recuperació cultural i civil dels valencians.

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és un humanista en tot el sentit del terme: va estudiar Filologia Clàssica, especialitzant-se en grec, i va viure llargues temporades a Itàlia. A partir dels anys 70, inicià una ingent activitat com a escriptor de novel·les, biografies, crítica literària, assaig, traducció i articles periodístics.

Compromís i identitat

A través de l'assaig, reflexiona sobre l'actualitat, l'antropologia social, l'imaginari col·lectiu i el paper de la llengua. El seu compromís cívic amb la societat valenciana es reflecteix en obres com Població i llengua al País Valencià (1981).

La seua llengua literària és directa, concisa i rica en el cabal lèxic valencià. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2004).