Autors Catalans: Villalonga, Calders, Pla, Espriu i Riba

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga (Palma, 1897 - 1980). La seva obra es fonamenta en la novel·la psicològica, influïda per la infància i la joventut a Mallorca. Reflecteix una aristocràcia semifeudal i destaquen els personatges femenins.

Novel·la

Primera novel·la: Mort de dama (1931), una de les peces clau de la producció literària de Villalonga. L'obra, innovadora, relata l'agonia de l'aristocràcia mallorquina.

• És una sàtira contra els nobles.
• Contra els xuetes.
• Contra els escriptors catalanistes.

Bearn o la sala de les nines es publica en castellà el 1956, i el 1961 en català. A partir d'aquest moment, Villalonga escriu només en català. És una mena d'autobiografia ambigua.

Té dues parts:

• 1a: representa una època de disbauxa.
• 2a: representa un estat de tranquil·litat.

Conte

Destaquen dos contes: El lladoner de la clastra (1958), amb influència proustiana, i De fora de Mallorca (1966).

Teatre

La majoria corresponen a textos narratius adaptats per al teatre. Repeteixen símbols, mites i personatges.

Destaquem la sèrie formada per quinze Desbarats (1965), obres breus properes al teatre de l'absurd i l'esperpent.

Pere Calders

Pere Calders (Barcelona, 1912 - 1994). A causa de la Guerra Civil, va exiliar-se a Mèxic i després va tornar a Catalunya.

La seva formació posterior, com a escriptor i també com a dibuixant, s'emmarca en l'ambient cultural dels anys 30: època hereva de la tradició noucentista i a cavall de les propostes rupturistes de les avantguardes.

Primers llibres:

• Recull de contes: El primer arlequí (1936).
• Novel·la curta: La glòria del doctor Larén (1936).
• Crònica de guerra: Unitats de xoc (1938).

A l'exili a Mèxic hi va estar 23 anys, amb intenció de tornar a Catalunya. Es va establir professionalment en el món editorial.

Va escriure molt, sobretot contes, aplegats a Cròniques de la veritat oculta (1955), amb el qual va guanyar el primer premi Víctor Català. La seva figura de narrador va assolir un lloc absolutament rellevant en el panorama de les lletres catalanes dels anys cinquanta.

En els seus contes, es recreen situacions en què un entorn de rutina quotidiana aparent es trenca per un fet extraordinari, que permet conèixer la seva autèntica veritat.

L'ús d'un llenguatge col·loquial com a vehicle d'expressió crea l'efecte humorístic.

El sentit de tota l'obra: reflexió sobre les diferents formes de representació de la realitat.

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - 1981), fill d'una família de petits propietaris rurals. Va estudiar Dret a Barcelona, però es va dedicar al periodisme.

Concepció Literària

De formació noucentista, no en fou un seguidor fidel. Tampoc s'identifica amb el tarannà dels modernistes, ni amb els moviments d'avantguarda.

Se sentia proper a totes les mostres literàries que s'havien interessat en la representació del món real. Pla només acceptava la literatura que partia de la realitat; tots els seus escrits són fruit de l'experiència vital i descriuen la seva època. La seva obra és molt extensa (44 volums), només hi trobem dues novel·les i unes quantes narracions.

L'autor selecciona de la realitat viscuda allò que li interessa ressaltar. La prioritat de la funció informativa també es pot relacionar amb la seva condició de periodista.

L'objectiu principal és aconseguir que els seus escrits s'entenguin, per la qual cosa la seva prosa és planera. Hi destaca el domini de l'adjectivació.

Obra literària

La seva obra es considera una mena de dietari, unes memòries immenses. Hi trobem:

• Dietaris i memòries: El Quadern Gris, Notes disperses...
• Biografies i relats: Homenots...
• Llibres de viatges i guies turístiques: Les illes, Les Amèriques...
• Narracions: La vida amarga.
• Assaigs: Els pagesos...

Qualsevol tema era vàlid, el seu paisatge i la seva gent...

La descripció del món extern es combina amb l'autobiografia. Això va permetre a l'autor combinar i barrejar gèneres.

Salvador Espriu

Característiques Generals

L'obra de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) comprèn diferents gèneres:

• Prosa narrativa
• Poesia
• Teatre

El seu interès rau en l'observació del món. La seva obra constitueix una elegia del temps perdut.

Espriu basteix un univers mític a partir del món de la infància i de mitologies de diverses cultures: cultura grega, referències de la mitologia egípcia i referències a la mitologia hebrea.

Aquest univers se centra en:

• Sinera: la representació del paradís perdut de la infància.
• Lavínia: Barcelona.
• Sepharad en poesia i Konilòsia en prosa: Espanya.
• Alfaranja: els Països Catalans.

Un fet cabdal en la seva vida va ser la Guerra Civil i les circumstàncies polítiques i socials que se'n van derivar.

El món dels catalanistes es va ensorrar amb l'arribada al poder de Franco. Aquesta idea de desaparició d'una forma de vida va marcar l'obra d'Espriu i la va tenyir de nostàlgia i d'un cert to pessimista. Destaquem La pell de brau.

Un altre recurs és el del teatre dins el teatre i la mort.

Carles Riba

Carles Riba (Barcelona, 1893 - 1959) ha estat una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX, per la seva producció estrictament poètica, com a traductor i com a crític.

Va estudiar Dret i Lletres a Itàlia i Alemanya. Se li va despertar una vocació literària i l'interès pels clàssics. El 1916 es casa amb la poetessa Clementina Arderiu. Va ser professor i va col·laborar en revistes. Va traduir autors clàssics. Va publicar dos llibres per a infants: Les aventures d'en Perot Marrasquí (1917) i Sis Joans (1928), a més d'articles i assaigs de crítica literària.

Va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans, i del 1934 al 1939 va ensenyar a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pel que fa a la seva obra poètica, a la primera etapa va publicar el primer llibre d'Estances (1919), i el 1930 el segon.

És un home de lletres que representa la consecució d'un dels objectius formulats ja en la Renaixença: professionalització i normalització.

El 1939 s'exilia. Es va refugiar a França on va coincidir amb altres escriptors i artistes. El 1943 torna a Catalunya i reprèn la seva activitat intel·lectual. Reconegut tant pels coetanis com per les generacions més joves.

Obra poètica

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic, amb unes referències cultes que mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica. La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el més evident és el dels clàssics grecs, amb especial accent en Homer; no és menys evident, però, la influència del Renaixement català (Ausiàs March) o italià (Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).

Va ser autor de set llibres de poemes.

El 1919 va publicar el llibre Estances, relacionat amb el Noucentisme.

Poesia introspectiva. Les característiques d'aquesta poesia s'expressen com:

• El cant.
• El poema.
• Prolonga l'experiència amorosa més enllà del moment en què es viu.

En el segon llibre d'Estances (1930), la seva poesia evoluciona cap a una línia més personal que s'acosta a la poesia pura. Aquesta concepció de la poesia culmina en l'obra Tres Suites (1937).

Elegies de Bierville (1943): punt culminant en la producció poètica de Riba i una de les obres més importants de la literatura catalana. Escrita durant l'exili a la ciutat de Bierville (França). Aquesta obra expressa l'exili i el retorn, la mort i la resurrecció. Això el condueix a una recerca espiritual que té una dimensió religiosa.

Altres obres:

• 1946 - Del joc i del foc: recull de dues col·leccions de poemes breus.
• 1952 - Salvatge Cor: llibre de temàtica completament religiosa.
• 1957 - Esbós per a tres oratoris: última obra de Riba. Consta de tres poemes inspirats en episodis evangèlics.

Tanka: estròfica japonesa que consta de cinc versos, el primer i el tercer de cinc síl·labes i els altres, de set.