Autonomia i heteronomia: La llibertat segons Kant
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
con un tamaño de 2,92 KB
És tota decisió una voluntat autònoma?
És tota decisió una decisió d'una voluntat autònoma, això és, d'una voluntat lliure? Expliquem-ho: moltes vegades podem estar convençuts que allò moralment correcte és realitzar una determinada acció, tot i que finalment actuem de manera contrària a com considerem que hauríem de fer-ho. Dit d'una altra manera, moltes vegades no actuem d'acord amb com pensem. Això és el que Kant anomena heteronomia de la voluntat, en oposició a l'autonomia de la mateixa.
| AUTONOMIA | HETERONOMIA |
|---|---|
Etimològicament del grec:
Donar-se la seva pròpia norma o regla d'acció. | Etimològicament del grec:
Guiar-se per una norma externa o diferent d'un mateix, en aquest cas, diferent a la que la raó presenta. |
El raonament kantià sobre la llibertat
La conclusió kantiana que respon la qüestió inicialment plantejada es deriva del següent raonament:
- L'ésser humà és un ésser racional i, per tant, la raó és la que ha de dictar les normes que regulin la seva conducta (segons Kant, l'imperatiu categòric). Tindríem, en aquest cas, una conducta racional.
- Capacitat d'elecció: Tot ésser humà pot elegir seguir aquestes normes provinents de la nostra racionalitat. Això no vol dir que sempre, ni tothom, ho faci, sinó simplement que ho pot fer, que està capacitat per fer-ho.
- Coherència racional: Si l'individu actua d'acord amb l'imperatiu categòric, actua d'acord amb la raó i, en tant que l'humà és un ésser racional, actua d'acord amb si mateix, d'acord amb allò que el defineix (la raó).
- Voluntat autònoma: Si actua d'acord amb si mateix, la seva voluntat és autònoma, doncs la persona fa allò que racionalment creu que hauria de fer; actua en coherència amb el que pensa. El seu comportament ve decidit pel seu pensament, no pels desitjos, els instints o les passions.
- Voluntat heterònoma: En cas contrari, quan actua de manera diferent a com realment i racionalment considera que hauria de fer-ho, la seva voluntat és heterònoma.
- Conclusió sobre la llibertat: Segons Kant, l'humà només és realment lliure quan la seva voluntat actua d'acord amb la seva raó. En cas contrari, és esclau de factors externs a la seva pròpia raó, com els sentiments, desitjos o instints, els quals no són (des del seu punt de vista) definitoris del que és la vertadera essència humana.