Ausiàs March: Vida, Obra i Modernitat del Poeta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,35 KB
Ausiàs March: Un poeta modern
Ausiàs March conserva elements de la tradició trobadoresca, però és un autor influït per la poesia italiana del seu temps: Petrarca. El fet d'abandonar el provençal en benefici del català, la voluntat d'expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme de la poesia anterior i la importància que dona als estats d'ànim el converteixen en un poeta original i modern.
Biografia
Nascut segurament a València al si d'una família aristocràtica, va participar en les campanyes navals d'Alfons el Magnànim, que el convertí en el seu falconer major. Es casà amb Isabel Martorell, la qual va morir aviat. Es casà en segones núpcies amb Joana Escorna, que també morí. Finalment, Ausiàs March morí a València.
Obra poètica
Se'n conserven 128 poemes. El gruix de la seua obra el formen:
- Cants d'amor: Agrupats en cicles, titulats segons el senyal amb què amaga el nom de l'amada (Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor, Mon darrer bé i Oh, foll'Amor).
- Cants de mort: Reflexió sobre la pèrdua i la preocupació per la justícia divina.
- Cant espiritual: Explica la seua relació amb Déu, gens ni mica fàcil.
Els temes principals dels seus poemes són l'amor i la mort. El to moralitzador i didàctic domina el conjunt de la seua poesia, a més dels greus problemes de consciència i la preocupació per la justícia divina en el més enllà.
Caracterització i estil
Ausiàs March fuig de la majoria de les convencions de la poesia trobadoresca:
- Senzillesa expressiva: Evita el retoricisme de la tradició poètica anterior i busca la senzillesa, tot i que reconeix les dificultats per expressar el que sent. Diu que els seus versos són "Sens alguna art eixits d'hom fora seny".
- Llengua: Renuncia a escriure en provençal perquè considera que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequades per transmetre la sinceritat dels seus versos.
- Herència trobadoresca: Conserva algunes característiques formals com l'ús del senyal (nom secret de la dama), les fórmules de tractament i respecte (vós), la recerca de l'amor espiritual i la tendència a idealitzar l'estimada.