Ausiàs March i la Poesia Medieval: Guia i Barbarismes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 9,07 KB
Context històric de la poesia medieval
La poesia medieval culta està basada en la tradició trobadoresca.
Tipus de composicions (formes i temes)
- 1. Sirventès: crítica social i política.
- 2. Pastorel·la: forma dialogada.
- 3. Plany: elegia fúnebre.
- 4. Dansa o balada: per a ser ballades.
- 5. Cançó: amor.
L'amor cortès
L'amor cortès és l'amor recreat en una cort. Descriu una relació de vassallatge medieval. Personatges: estimada (midons), enamorat (vassall). Homenatge a les virtuts de la dona. Alguns autors personalitzen i transformen aquest tipus de poesia.
Ausiàs March: Vida i context
Apunts biogràfics
- Nasqué a València al voltant de 1400.
- De família noble, lligada a la tradició literària (pare i oncle, poetes).
- Vida pròpia d’un cavaller de la mitjana noblesa:
- Participà en campanyes militars amb el rei Alfons el Magnànim pel Mediterrani (presència de motius mariners en la seua obra).
- Es casà amb Isabel Martorell.
- Després de la mort de la primera esposa, es tornà a casar.
- Tingué relacions amb altres dones.
L'obra d'Ausiàs March
Classificació de la seua obra
- Cants d’amor: lluita entre l'amor espiritual i el carnal.
- Diversos cicles segons els senyals: "Plena de seny", "Llir entre cards", "Oh folla amor", "Mon darrer bé".
- Cants de mort: mort de la dona (preocupat perquè no ha sigut capaç de morir per amor amb la seua estimada).
- Cants morals: necessitat de viure cristianament per salvar l’ànima.
- Cants espirituals: se sap pecador i s’adreça a Déu, a qui demana la misericòrdia i ajuda divina.
Temes bàsics
- L’amor: tema típic dels trobadors, amb algunes innovacions.
- La mort: manifesta dubtes i por per la seua ànima.
- Els sentiments individuals expressats pel jo poètic: visió molt actual; les persones ens enfrontem sempre a un món ple de conflictes i hi hem de donar resposta des de la nostra pròpia personalitat i consciència.
Innovacions literàries
Parteix de la tradició trobadoresca, però l’adapta i la fa evolucionar:
- Abandona l’occità i escriu en el valencià del seu temps.
- Analitza el seu món íntim ple de contradiccions (món convuls). L’amor és percebut com un sentiment contradictori: el desig sexual pot conduir a la luxúria (moral religiosa de l’època), però també és un reflex dels sentiments més profunds de l’amor (cos/esperit; desig/renúncia; mal/bé). Conseqüència: angoixa, desengany, idea de mort, dubtes religiosos i pecat.
- Nova visió de la dona: imatge d’una dona de carn i ossos. N’exposa els vicis i defectes. Ésser capaç d’arrossegar l’home al pecat. Visió allunyada dels predecessors.
- Natura inquietant: vents, tempestes, mar... que relaciona amb els seus sentiments. Poesia d’"autoajuda".
Estil i mètrica
- Rima: sol escriure estrofes de vuit versos decasíl·labs amb cesura darrere de la quarta síl·laba i una tornada de quatre versos. De vegades empra els versos estramps (sense rima).
- Sintaxi: obscura i forçada (alteració en l’ordre, com hipèrbatons, el·lipsis...).
- Lèxic: substitueix el vocabulari cortès per tecnicismes psicològics (encabotat a analitzar el seu jo). Lèxic referit a les passions, al dolor, al plaer, a la tristesa i a les reaccions sentimentals. Descripcions dels efectes fisiològics que causen aquestes passions. Expressions col·loquials (algunes de l’univers mariner) que donen força i contundència als poemes.
- Recursos expressius:
- Hipèrboles: es descriu com el més extrem amador.
- Metàfores: identifica l’experiència amorosa amb un viatge per mar. Identifica la vida amb la mar, el pecat amb la tempesta i la salvació amb el port.
- Símils: compara el patiment de l’enamorat amb situacions extremes.
Les fonts d'inspiració
- Trobadors: perduren la rima, el metre, el senyal i la temàtica, però en renova el tractament.
- Filòsofs escolàstics: l’home com a ésser entre el bé i el mal.
- Influència italiana (Petrarca): introspecció i anàlisi dels sentiments.
Recull de barbarismes i correccions (Part 1)
1. acertar: encertar | 2. agravar: agreujar | 3. aguar: aigualir | 4. ahumado: fumat | 5. albóndigas: mandonguilles | 6. albornoz: barnús | 7. alcance: abast | 8. alivio: alleujament, consol | 9. alfombra: catifa | 10. almendrado: ametlat | 11. alquitrán: quitrà | 12. ancla: àncora | 13. andén: andana | 14. angustia: angoixa | 15. anticipo: una bestreta | 16. antigüedad: antiguitat | 17. antorcha: torxa | 18. anzuelo: ham | 19. armario empotrado: armari de paret | 20. arrastrar: arrossegar | 21. asomar-se: aguaitar | 22. ataúd: taüt | 23. aterrizaje: aterratge | 24. aterrizar: aterrar | 25. aterrorizar: aterrir | 26. atormentar: turmentar | 27. atrasar: retardar, endarrerir | 28. atravesar: travessar | 29. atril: faristol
Recull de barbarismes i correccions (Part 2)
30. ausente: absent | 31. avestruz: un estruç | 32. ayunar: dejunar | 33. ayunas (en): en dejú | 34. azafata: hostessa | 35. bache: clot | 36. bacteria: el bacteri | 37. baratija: quincalla | 38. barnizar: envernissar | 39. beicon: cansalada entreverada | 40. berenjena: albergínia | 41. bisiesto: bixest | 42. bocina: botzina | 43. bodega: el celler | 44. bolos: joc de birles | 45. boquerón: aladroc | 46. buhardilla: les golfes | 47. bulto: bony | 48. busca i captura: crida i cerca | 49. calabacín: la carabasseta | 50. callo: la durícia | 51. camarote: la cabina | 52. cansancio: cansament | 53. carecer: mancar | 54. cercanías: rodalies | 55. cerradura: el pany | 56. chaleco: jupetí | 57. chiste: acudit | 58. chorizo: xoriço | 59. colilla: burilla, punta de cigarret
Recull de barbarismes i correccions (Part 3)
60. comulgar: combregar | 61. corazonada: pressentiment | 62. corpiño: cosset | 63. coz: guitza | 64. cuatrillizos: quadrigèmins | 65. derrotar: malgastar | 66. despensa: el rebost | 67. destornillador: tornavís | 68. duende: donyet | 69. duradero: durador | 70. empañar-se: encabotar-se | 71. enfermar: emmalaltir | 72. engordar: engreixar | 73. envoltorio: embolcall | 74. escalofrío: calfred | 75. estropajo: fregall | 76. exprimidor: espremedora | 77. fiambre: companatge, carn freda | 78. fiambrera: carmanyola | 79. florecer: florir | 80. florero: gerro | 81. fraude: frau | 82. fregar: escurar | 83. gaviota: gavina | 84. gorrión: teuladí | 85. guisante: pèsol | 116. relleno: farcit (adj), farciment (su) | 117. repentino: sobtat | 118. requesón: brull | 119. roscón: tortell | 120. sabiduría: saviesa | 121. saborear: assaborir | 122. savia: saba | 123. séquito: seguici | 124. ser que (a no): llevat que | 125. seta: el bolet.