Ausiàs March i la Poesia Catalana: De l'Edat Mitjana al Barroc

Ausiàs March: Vida i Obra

Cant a la seva dona

Ausiàs March dedica la seva poesia, escrita entre 1425 i 1459, a l'amor i la moral, amb un total de 128 poemes.

Característiques de l'obra

• Lírica trobadoresca en l'estructura: cançons de 8 versos per estrofa, versos de síl·labes i tornada.
• Ús de símbols: lliri entre cards, etc.
• Tòpics: didactisme, divinització de la dona, sofriment de l'amant, idea de la mort com a sentiment agredolç, plany per no haver expressat el seu amor.
• Expressió: comparació del món marí i el militar.

Modernitat d'Ausiàs March

• Ús de la llengua catalana.
• Descobreix el nom de la dona, que és la seva pròpia esposa.
• Contingut dels poemes de tipus moral i didàctic d'influència escolàstica.
• Comparació entre amor sensual i amor intel·lectual.
• Ús del jo poètic: el poeta es despulla psicològicament i parla dels seus dubtes i vacil·lacions.
• Temes: mort de l'esposa, troba la pròpia muller, reflexió com a tema cabdal.
• Atmosfera de verisme, un to de confidència; no idealitza ni espiritualitza la dona, la descriu com un ésser humà amb virtuts i defectes.
• Influenciat per Dante, Petrarca i Joan Boscà.

Cicles temàtics amorosos

• "Plenya de seny"
• "Llir entre cards"
• "Amor, amor"
• "Mon darrer bé"

Llengua

• No usa un llenguatge artificiós ni ornamental.
• Dialectismes.

Lírica Reinaxentista als Països Catalans

• Cortesa.
• Castellanismes.
• Oscila entre l'assimilació de les noves formes i la fidelitat al model medieval (cobles).
• Pervivència dels models medievals.
• Tractament culte de la lírica popular i tradicional.
• Morelisme catòlic.
• Pere Serafí, Joan Timoneda i Joan Pujol.

El Barroc (s. XVII)

El barroc català està vinculat al castellà, encara que utilitza un registre més crític i moralitzador que líric. La causa última del barroc és el desengany, tant social com individual. Aquesta visió desenganyada del món va lligada a actituds com la frivolitat, el misticisme, la desesperació, el pessimisme, la disconformitat individual... i busquen l'evasió a través de l'obra, cosa que implica un recarregament.

El barroc també connecta amb la tradició medieval pel gust macabre, la submissió jeràrquica, el tema del carpe diem, el tempus fugit (el temps destrueix la bellesa), el gust pel grotesc. L'estètica barroca està sotmesa a la variació: jocs visuals, efectisme, el clarobscur, la caricatura, el joc, la paròdia, la deformació, etc. Tot per dissimular la duresa de la realitat.

• Contrast entre conceptes: vida-mort, llum-ombra, bellesa-lletgesa.
• Deformació: caricatura o idealització absoluta.
• Exageració i hipèrbole (alteració constant de l'ordre sintàctic).

Temes

• Elogi.
• Elogi desmesurat.
• Sàtira corrosiva.

Estil

• Poesia com a exercici de virtuosisme retòric.
• Metàfores estereotipades.
• Hipèrboles.
• Hipèrbats.
• Antítesis.
• Paradoxes.

Mètrica

• Nous models estrofics: octaves, silves, sonets.
• Nous models mètrics: decasíl·lab italià sense cesura, quintilles, dècimes, imitació d'estrofes tradicionals com el romanç.

Autor

• Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona).

La Il·lustració

Autors

• Baró de Maldà: Calaix de sastre.
• Joan Ramis i Ramis: Lucrècia.

Els Països Catalans

Repressió cultural i castellanització. La cultura es centra en cercles minoritaris, amb poca originalitat i poca repercussió, ja que imita models.

Gèneres

Prosa

• Llibre de viatges.
• Calaix de sastre, del Baró de Maldà.
• Rondalla de rondalles, de Lluís Galiana.

Poesia

• Barroca (Principat i País Valencià).
• Neoclàssica (Rosselló, Menorca): Vers alexandrins (6+6), caràcter narratiu per damunt del líric, reelaboració dels mites grecollatins i finalitat didàctica.
• Autors: Antoni Febrer i Joan Ramis i Ramis.

Teatre

• Rosselló: Traducció de peces de Racine, Corneille i Voltaire, teatre en vers i tragèdia neoclàssica d'assumpte religiós.
• Menorca: Joan Ramis i Ramis (Lucrècia).
• Lucrècia: Tragèdia en cinc actes. Segueix la regla de les tres unitats (temps, espai i acció). S'inspira en un episodi de la història de Roma.

Literatura Popular

Teatre

• Teatre religiós: Cicle de Nadal, cicle de Pasqua, cicle de Maria, cicle bíblic.
• Teatre profà: Entremèsos, sainets, mascarades.

Poesia

• Cançoner: Goigs, nadales, bandolers, corrandes.
• Romancer: Traducció francesa, traducció castellana, autòctones.