Ausiàs March: Biografia, Obra i Estil Literari

Ausiàs March

Biografia

Ausiàs March (Gandia, 1397 – València, 1459) fou un poeta atemporal i un petit noble valencià. Cavaller i falconer del rei, va viure en ambients cortesans. Es va casar dues vegades: primer amb Isabel Martorell (que va morir) i posteriorment amb Joana Escorna. Després de la mort de la seva segona esposa, va escriure diversos cants dedicats a ella i a les donzelles de la cort.

Obra i innovacions

Ausiàs March trenca amb la tradició dels trobadors en diversos aspectes:

• Llengua: Abandona el provençal i comença a escriure la lírica en català.
• Concepció de la dona: Considera que la dama té defectes i virtuts; ja no és la midons idealitzada dels trobadors, sinó una dona real.
• Forma: Utilitza l'estrofisme de la cançó (estrofes de 8 versos decasíl·labs més una tornada de 4 versos on apareix el senyal).

Aspectes temàtics

La seva poesia es caracteritza per ser intimista, escrita en primera persona, amb un to greu, solemne i sentenciós. Els temes principals inclouen:

• Reflexió sobre l'amor, la mort i la salvació de l'ànima.
• Línia tràgica, amarga i plena de dubtes existencials.
• Teoria amorosa: Dicotomia entre ment vs. sentits, enteniment vs. passió i espiritual vs. carnal.

Classificació de l'obra

• Cants d'amor: Tracten la dualitat entre el cos (sensual) i l'ànima (espiritual). Inclouen els senyals: "Llir entre cards", "Plena de seny", "Oh foll amor" i "Amor, amor".
• Cants morals: Reflexionen sobre la contradicció entre l'amor físic i l'amor racional/espiritual.
• Cants de mort: Inspirats en la mort de Joana Escorna. El poeta es plany ("per la mort la mia amor no fina") i reflexiona sobre la justícia divina i el destí de l'ànima.
• Cant espiritual: Un poema de 224 versos que consisteix en una invocació a la Mare de Déu per obtenir la gràcia divina.

Estil literari

El seu estil es defineix per:

• Ús d'un llenguatge popular, allunyat de la retòrica elegant.
• Referències a la vida quotidiana i paisatges urbans.
• Ús de comparacions aspres, imatges dures, hipèrboles i hipèrbatons.