Ausias march

COMENTARI DE TEXT DE LA CANÇONETA LLEU I PLANA: La Cançoneta lleu i plana va ser escrita per Guillem de Berguedà lany 1172. El trobador va néixer cap a lany 1130 i va morir el 1196. Era el fill més gran i, per tant, hereu del vescomte de Berguedà. Tenia un caràcter agressiu i tant a la seva vida com a la seva obra es reflecteix un seguit de conflictes bèl·lics i dactes de rebel·lió. Principalment componia poemes sirventesos que anaven dirigits a la crítica de Pere de Berga, Ponç de Mataplana i el bisbe dUrgell. La majoria de trobadors poden agrupar les seves composicions en cicles de cançons de lloança a determinades dames, en el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho dacord amb lamor, però si dacord amb lodi. Lany 1175 Guillem de Berguedà va assassinar a Ramon Folc III de Cardona, de forma no honorable, això va provocar que fugís de Catalunya i va ser desposseït del títol de vescomte. Lúnic que li va fer costat va ser Arnau de Castellbò amb qui mantingué una relació constant i defensà en diverses ocasions.Lobra pertany a la lírica trobadoresca, però no té la finalitat dexpressar lamor cap a una dama, sinó que pretén mofar-se de nobles i senyors. Pertany al gènere sirventès, perquè Guillem de Berguedà ataca personalment a Ponç de Mataplana.El poema consta de cinc estrofes de set versos heptasíl·labs cada una, per tant, són dart menor. Daquests set versos, els cinc primers formen un quintet que rima (aabab) i els dos últims són un apariat que rima (bb) amb lúltim vers del quintet en forma de refrany o tornada. Els versos femenins rimen en (a) i els masculins rimen en (b), tots ells amb rima consonant.El poema és un crítica despietada contra un enemic feudal de Guillem de Berguedà, Ponç de Mataplana, a qui sadreça com a marquès, no perquè tingui aquest títol nobiliari, sinó perquè el compara amb un cabdill militar de la Marca Hispànica.Podríem estructurar el poema en tres parts. La primera part, formada per la primera estrofa, és una introducció on el trobador ens mostra a Mataplana com a un traïdor i un mentider. Daquesta manera, ja ens dóna a entendre que durant tot el sirventès intentarà ridiculitzar a Ponç de Mataplana. La segona part, formada per la segona i la tercera estrofa, és una crítica del seu lamentable aspecte física del seu enemic. Finalment, la tercera part, formada per la quarta i la cinquena estrofa, és una crítica de la seva actitud deslleial vers els seus companys i que no et pots fiar dells ni de dia ni de nit (quarta estrofa). A lúltima estrofa, ens mostra que en lamor és homosexual i, per tant, està lluny de la moral cristiana i cavalleresca.Tenint en compte que, Guillem de Berguedà, volia ridiculitzar a Ponç de Mataplana deixant-lo com a un mal cavaller, durant el poema trobem trets que no pertanyen a un bon cavaller. A la primera estrofa, ens mostra el personatge com a traïdor (vers 4) i mentider (vers 5), per tant, fa referència a lhonor que no té. A la segona estrofa, sexplica una anècdota on, Ponç de Mataplana, es va trencar tres dents a causa de la seva poca traça, nosaltres suposem que li va ocórrer caient del cavall. A la tercera estrofa, ens parla del braç de Ponç de Mataplana. En el vers setze trobem una comparació Pel braç no us dono una figa, sembla cabiró de biga, on explica que el braç de Mataplana no val res i és rígid com la fusta, per tant, és impropi dun cavaller. A la quarta estrofa, es diu que ningú es fia de Mataplana i que ningú li dóna ni amor ni companyia. El trobador explica que aquells qui conviuen amb ell de dia, de nit no en volen saber res. I per acabar de ridiculitzar-lo, a lestrofa cinc, presenta a Mataplana com a homosexual i, per tant, com a mal cristià. Deixant per boig aquell qui satreveixi a fer la migdiada amb ell. Els dos últims versos de cada estrofa, la tornada, accentuen el to burleta i sarcàstic del sirventès. En definitiva, podem observar que els poemes sirventesos eren atacs personals entre nobles, en aquest cas entre Guillem de Berguedà i Ponç de Mataplana, a qui se li nega qualsevol virtut cavalleresca, física o moral. Ens mostra la rivalitat que hi havia entre els nobles daquella època, a causa de les enveges.