Augment "despesa publica "Neoclàssic

El sector terciari es defineix com l'àmbit econòmic que comprèn el conjunt d'activitats que no tenen com a finalitat la producció de béns materials, sinó que es dediquen a la prestació de serveis. Aquesta tipologia d'activitat econòmica es distingeix per tres trets essencials que defineixen la seva naturalesa i el seu impacte social:

L'heterogeneïtat funcional

Aquest sector es caracteritza per una diversitat extrema, ja que aglutina activitats de naturalesa molt dispar. Aquesta amplitud abasta des d'ocupacions que requereixen una qualificació professional mínima, fins a serveis d'alta especialització que fan ús de les tecnologies més avançadés.

La intangibilitat i simultaneïtat

A diferència de la indústria o l'agricultura, els serveis es defineixen per no ser materials. Aquesta absència de tangibilitat comporta que siguin activitats impossibles d'emmagatzemar. Així, es produeix una dependència absoluta entre la producció i el consum, que esdevenen actes instantanis i simultanis.

L'estatus d'indicador de desenvolupament

El pes del sector terciari en l'economia d'un país funciona com un indicador de la seva qualitat de vida. En la majoria dels casos, l'existència d'un sector serveis robust i potent actua com un símptoma clar d'un nivell de renda elevat i, en conseqüència, d'un major grau de benestar i desenvolupament econòmic global.       -       

Característiques del sector terciari: Activitats intangibles i immaterials

S'ofereixen una sèrie de serveis i es valora la qualitat de la prestació que es fa, com per exemple un servei mèdic o una assessoria. / Activitats impossibles d'emmagatzemar.
Els serveis es fan quan són necessaris o són requerits, acostumen a ser a prop dels possibles usuaris. / Activitats molt diverses.
Agrupen l'administració pública, els serveis financers, comercials, culturals i d'oci, els serveis sanitaris i educatius, etc. / Situades a prop del consumidor, ja que per prestació d’un servei és imprescindible el contacte directe entre l’oferta i la demanda. / Nivell de mecanització baix.
Molts serveis no poden ser realitzats per màquines ni estandarditzar-se.     -     

Tipologia dels serveis El terciari econòmic

Són serveis relacionats amb el desenvolupament de l’economia com per exemple els bancs o les finances / El terciari del benestar social:
Són serveis relacionats amb el benestar de la societat en general com per exemple la salut i l’assistència social, educació, etc. / El terciari direccional:
Són les activitats relacionades amb la direcció, la planificació i el control de la política, l’economia, la societat i la cultura.ç / El CNAE (Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques) és una eina estadística oficial que l'Estat fa servir per etiquetar i comptar les empreses segons el que fan (comerç, transport, serveis a la producció, etc.) / Una altra classificació és la següent Serveis de consum final:
Són els que contractem nosaltres, com a particulars, per al nostre dia a dia. El seu objectiu és satisfer una necessitat immediata. / Serveis de producció i distribució:
Serveis que utilitzen les empreses per poder existir i vendre els seus propis productes. / Serveis públics, en mans de les administracions o comercialitzables, que depenen d’una empresa privada. / Serveis estancats:
Difícilment automatitzables, necessiten molta mà d'obra (policia, bombers, serveis socials) / Serveis progressius:
Permeten un estalvi en factors de producció gràcies a la tecnologia (comunicacions).          -         

Subsectors: De serveis socials

Aquests serveis, que inclouen la sanitat, l'educació, l'administració pública i el transport, tenen com a objectiu principal garantir l'Estat del benestar. Tot i que són serveis clau, la seva gestió és mixta: l'Estat ofereix una base pública i gratuïta (especialment en educació i sanitat), però també existeixen empreses privades que presten aquests serveis de manera independent. Creant aixi molts llocs de treball / De serveis comercials:
En aquest grup trobem les finances, les comunicacions i els serveis especialitzats per a empreses. A diferència dels serveis socials, aquí l'Estat no hi intervé, ja que són de caràcter purament privat. La clau d'aquests serveis és la ubicació: es desenvolupen molt millor a les grans ciutats, on l'activitat econòmica és més intensa. / Culturals:
Aquest subsector abasta des de l'oci i els espectacles fins a la cultura en general, avui dia són fonamentals per a la qualitat de vida de la població.Mentre que el món del cinema o els teatres està majoritàriament en mans d'empreses privades, els museus i auditoris solen ser, en la seva majoria, de titularitat pública.

Causes de l’expansió del sector terciari

En primer lloc, la urbanització i les noves tecnologies han creat una societat consumista on la informació i les noves tendències es difonen ràpidament, fent que la demanda de serveis no pari de créixer. La indústria ha externalitzat gran part de la seva feina administrativa i de suport al sector serveis. Per això, com més gran i complexa és la indústria, més gran es fa el sector terciari. La combinació de tenir més diners, menys temps a casa per la feina, la incorporació de les dones al treball i una societat que viu més anys ha convertit el sector serveis en l'eina principal per gestionar el nostre dia a dia i les nostres estones de descans. L'Estat del benestar actua com un motor que obliga a tenir un sector serveis gegantí, perquè ha convertit drets bàsics en una gran infraestructura de serveis públics.     -     

Relació nivell de vida-serveis

Els serveis generen ocupació i, en conseqüència, sous. Aquests salaris permeten als treballadors consumir altres productes i serveis, creant un cicle de creixement econòmic constant. Una de les finalitats dels serveis entre altres coses és facilitar la vida a la població, el cas del transport públic per exemple, que proporciona comoditat. Disposar d'un sistema sanitari és un dels factors més importants del benestar. Saber que qualsevol problema de salut serà atès sense haver de pagar una fortuna en el moment de la necessitat proporciona a la ciutadania una tranquil·litat mental. Els serveis també aporten molts diners a l’Estat sobretot amb el servei del turisme.
Espanya concretament rep molt capital gràcies al turisme,          -       

Indicadors del sector serveis El Producte Interior Brut (PIB):

Aquest indicador mesura la riquesa total que genera un país en un període determinat.

La població activa ocupada

Aquest indicador ens mostra quin percentatge de les persones que treballen ho fan en el sector serveis. Es considera que una societat està plenament desenvolupada quan més del 60%    -     

El sector serveis als països desenvolupats

Als països avançats, el progrés científic i tècnic ha provocat un transvasament massiu de població de l'agricultura i la indústria cap als serveis, que ja superen el 60% de la població activa. El creixement econòmic depèn de serveis moderns i d'alta tecnologia, que es concentren principalment a les ciutats. Tot i això, el repartiment d'aquests serveis no és uniforme i existeixen diferències d'equipament segons la zona. Malgrat l'alt desenvolupament, poden persistir bosses de pobresa on els serveis no arriben a tota la població de manera efectiva. Europa es distingeix per la tradició de l'Estat del benestar, on el sector públic té un pes predominant, especialment en pilars com la sanitat i l'educació. / Serveis socials: l’educació i la sanitat: Educació:
Des de la Revolució Industrial, l'escolarització s'ha convertit en un dret obligatori que s'ha anat allargant en el temps. El que abans era una educació primària curta, avui s'ha estès cap a cicles superiors i universitaris, ja que existeix una relació directa entre el nivell educatiu d'un país i el seu desenvolupament econòmic.

Sanitat

Els països avançats compten amb una xarxa sanitària equilibrada, mesurada principalment per la ràtio de metges i llits per habitant. Tot i que l'Estat assumeix la responsabilitat principal de garantir l'assistència a tota la població, també hi ha una forta presència del sector privat. Actualment, el focus ha canviat cap a la sanitat preventiva i la inversió en investigació i recerca. A més, l'augment de l'esperança de vida ha obligat a multiplicar els serveis. / El turisme
Turisme ha esdevingut un motor econòmic fonamental al Segle XX gràcies a l'augment del poder adquisitiu i a la millora dels transports. Els principals inconvenients es la massificació ha convertit la natura en un bé de consum, provocant un fort impacte mediambiental mitjançant la construcció de segones residències, la desforestació i l'escassetat d'aigua. A més, el sector pateix una forta estacionalitat que s'intenta compensar amb el turisme de la tercera edat, especialment a la costa, on l'especulació del sòl i les construccions en alçada han causat pèrdues paisatgístiques sovint irreversibles. Tot i aquests inconvenients, el turisme segueix sent clau per equilibrar la balança de pagaments de molts països

El sector serveis a Espanya

Els serveis es concentren allà on hi ha més demanda, les grans ciutats, zones d’activitat industrial i àrees turístiques. A Espanya, la concentració dels serveis respon a la demanda de les grans ciutats, les zones industrials i les àrees turístiques. Les comunitats autònomes amb un major nombre d'empreses del sector terciari són Catalunya, Madrid, Andalusia i la Comunitat Valenciana, gràcies al seu elevat grau de desenvolupament, la seva gran població i el seu atractiu turístic. En canvi, regions de caràcter més agrícola o agroindustrial, com La Rioja o Cantàbria, presenten un percentatge de serveis inferior a la mitjana estatal, ja que mantenen una part en el sector secundari o en la construcció / L’administració pública
A Espanya l’Administració pública es divideix en tres nivells, l’administració general de l’estat, l’administració autonòmica i l’administració local. La descentralització juntament amb l'administració espanyola és pesada, cara i està desorganitzada per culpa de tenir massa nivells de govern, i que cal modernitzar-la per ser més eficients, ja sigui gestionant millor els funcionaris o contractant empreses privades. / L’educació Pros:
El sistema educatiu espanyol ha aconseguint una taxa d’escolarització del 100% i homologant-se als estàndards europeus. L’escolarització obligatòria s’ha ampliat (dels 6 fins als 16 anys) i s’ha avançat l’inici amb l’etapa infantil (des dels 3 anys), garantint així una major igualtat d’oportunitats. L'educació postobligatòria també ha crescut, situant-se lleugerament per sobre de la mitjana de l'OCDE,  contras:
Taxa de fracàs escolar elevada i hi ha un dèficit d'estudiants en carreres tècniques i científiques. Espanya segueix per sota de la UE. Destaca el gran pes de l'escola privada, centrada en l'educació obligatòria i sovint a través del model de centres concertats subvencionats. / La sanitat:
LaConstitució garanteix l'atenció universal, un servei d'alta qualitat reconegut internacionalment (especialment en trasplantaments). No obstant això, la despesa és elevada i creixent, i la falta de personal genera llistes d'espera que impulsen el sector sanitari privat com a alternativa complementària. / El turisme El turisme és un motor econòmic fonamental a Espanya, no només pels ingressos directes, sinó per la gran quantitat de llocs de treball que genera. El model s'ha concentrat tradicionalment en el binomi "sol i platja", amb les costes mediterrànies (Costa del Sol, Alacant, Catalunya), les Balears i les Canàries com a principals focus, a banda de Madrid. El clima, les platges i la infraestructura nàutica han estat els grans atractius per al turisme de masses.

Turisme nacional i estranger

L'augment del nivell de vida i la millora de les comunicacions han facilitat la mobilitat interna, provocant la proliferació de segones residències. Pel que fa al turisme estranger, els visitants provenen majoritàriament d'Europa central, amb un creixent interès de països de l'est i una presència consolidada dels EUA i el Japó.

El model en crisi

El sector s'enfronta a les conseqüències d'un model històric basat en la quantitat sobre la qualitat. La massificació urbanística ha transformat irreversiblement el litoral (el 40% de la costa mediterrània està urbanitzada, superant el 50% en punts com Barcelona, Màlaga o Alacant). 

Nous reptes

Tot i que Espanya es manté com una de les principals destinacions mundials, l'actual model pateix saturació i impactes mediambientals. Per això, el sector està virant cap a un creixement sostenible on l'èxit no es mesura pel nombre de turistes, sinó per la qualitat de l'experiència, la despesa per persona i l'adaptació a un públic més especialitzat. 

Sec. Ser a Catalunya és una de les regions europees amb un model econòmic més madur, on el sector serveis ja ocupava el 66,5% de la població activa l'any 2007, superant clarament la indústria (22%). Capitals provincials son El Barcelonès, el Tarragonès, el Gironès i el Segríà. I les Zones mes turístiques son a la franja costanera i les comarques pirinenques. / Sanitat
El model sanitari català és considerat un dels millors de l'Estat, amb el repte principal de garantir la mateixa qualitat i igualtat d'accés a tot el territori. La despesa pública ha crescut notablement per cobrir la modernització d'equipaments, la dotació de centres i l'ampliació de personal. A més de l'atenció assistencial, Catalunya ha esdevingut un referent internacional en, la Recerca biomèdica, a través d'instituts d'investigació especialitzats, i destacant especialment en els àmbits de l'oncologia i els trasplantaments d'òrgans. / Educació
La baixa natalitat entre 1980 i 2000 va obligar a transformar moltes escoles de primària en centres de secundària. Actualment, l'augment de la natalitat, la immigració i la mobilitat han disparat la demanda en educació infantil i primària.Pero en canvi, els nivells educatius superiors com la secundària i universitat, presenten una demanda menor a causa de la davallada demogràfica de les dècades anteriors. / Turisme
Predominen els visitants de la Uníó Europea com França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, però hi ha una presència creixent de mercats extraeuropeus com els EUA, el Japó i Rússia. Catalunya acapara el 24% de la despesa internacional a Espanya. L'èxit ja no es mesura només pel nombre de turistes, sinó per l'augment de la despesa per persona, especialment a Barcelona.

Turisme de negocis i congressos

Un sector de qualitat amb un impacte econòmic altíssim, gràcies a la capacitat de Barcelona per acollir grans fires i esdeveniments internacionals.

Turisme de neu i esportiu

L'aprofitament dels Pirineus per a l'esquí i la consolidació d'esports d'aventura a la muntanya i a la costa.

Turisme cultural i arquitectònic

La gran riquesa patrimonial actua com un reclam de tot l'any.

Turisme rural i de natura

Un sector jove que ha crescut gràcies a la tradició excursionista i la protecció de 32 espais naturals, oferint una alternativa al turisme de masses.

Turisme de creuers i balnearis

Barcelona lidera el trànsit de creuers al Mediterrani, i es recupera la tradició dels balnearis com a recurs terapèutic i d'oci.
L'èxit actual és resultat d'una llarga inversió en equipaments turístics (hotels, càmpings, apartaments) i, sobretot, de la projecció global aconseguida gràcies a les Olimpíadés de Barcelona 1992 i el Fòrum, que van situar Catalunya al mapa mundial. Tot i això, el sector té camí per recórrer, com la necessitat d'incrementar els vols intercontinentals a l'aeroport del Prat per atraure un perfil de turista amb major capacitat de despesa.