A Atenes, per impartir justícia cada any eren elegits per sorteig sis mil ciutadans de més de trenta anys que formaven els...

Els atenesos comprenien perfectament que l'establimenr de la democràcia en una ciutat tant gran com la seva era una gran novetat. Se sentien orgullosos de la seva Constitució. Del tres règims polítics  que coneixíem: l'oligarquia, la tirania i la democràcia, només aquest estava d'acord amb la llibertat humana, perquè oposava a l'oligarquia el principi que tots els homes són iguals  i oposava a la tirania el principi que tots els homes són lliures. Llibetat i igualtat eren la divisa dels atenesos, i encara van afegir-hi la fraternitat, amb el nom de filantropia. Comparaven amb orgull la seva ciutat amb les altres ciutats, especialment amb Esparta, admirada per tots. 

En les intitucions de la democràcia Atenesa es divia diferents composicions de govern del sistema domocràtic grec. Les assanbeas populars, participaven tots els ciutadans atenesos. El que governa la ciutat i es reuneixen un cop al mes, en aquets actes eren invitats 40mil habitans,les votacions es feien a mà , encara que molta gent no hi podia anar per els seus carrecs. Consell dels 500, de aquestes assamblea agafaven a 500 persones per reunirse cada dia durant un any per examinar els  asumtes de la ciutat per temes del dia a dia. Pritana, en el consella s'escollia 50 persones per viure i treballar  en els edifici per  dedicarse 24 hores en  dispocisió  del poble, els 50 eren del mateix barri. Magistrats, per sorteog dels 50 s'escollia a 1 que feia de president durant un dia. Ell tenien  que presidir tots els actes.

La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d'altres. De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer servei a l'Estat, no li és destorb la seva obscura condició social.  Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics. Els judisis es feien reunin a aproximadament  500 persones en una plaça, posaben en un tarima al acosat i al acosador, i els dos defensaven els seus testimonis, al voltan  es posaven tota a gent. No hi havia atbotcats, després de escoltar els testimonis es  votava. Si el que havía sigut acosat perdia el judici s'escollian la condena. I si el acosador perdía els calers que tenia que posar abans dels judici.

En l'època moderna, la condició de ciutadà va lligada a la democràcia com a sistema de govern. La democràcia és el sistema de govern que escau a la persona humana com a ésser digne, lliure, amb drets i obligacions. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país directament o per mitjà de representant lliurement elegits. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país. La  voluntat del poble ha d'expressar-se mitjançant eleccions utèntiques  que hauran de fer-se períòdicament per sufrafi universal i igual i per vot secret o per un altre procediment equivalent que garanteixi  la llibertat de vot.  A la democràcia representativa la sobirania continua en mans del poble, però aquest no exerceix directament el poder sinó que delega aquesta tasca en representants escollits períòdicament.

Semblanças de la democracia actual i la atenesa son per ejemple , no considerar com a ciutadans als menors d'edat i extrangers per el cual no tenien drets polítics, la democrracia atenesa asignava als ciutadans drets i deures els cuals són cumplits. La democracia actual y la atenesa el gover és autónom i capas de actuar de manera independent sense restriccions, ell toma les seves desicions basades en necessitats de la majoria. En la democràcia atenesa i en l'actual els demòcrates són elegits pels ciutadans, Atenes eren triat per la major aclamació i en l'actualitat són elegits per majoria de vots.

Diferencies principals són: en la democràcia atenesa era 1 democràcia directa, és a dir, el poble participava directament en les decisions polítiques per mitjà d'aclamació. Això era possible perquè les polis gregues eren petites i tenien pocs habitants.  La democràcia actual es planteja com un sistema representatiu i no-directe de participació política. En  atenesa la rotació dels càrrecs públics era ràpida i més aquests eren designats per sorteig.
I en la actual la rotació dels càrrecs públics és de tant en tant i no són designats per sorteig, sinó que per eleccions períòdiques, en les quals els ciutadans trien a un home qui els representa. En la democràcia atenesa els únics que podia participar en la vida política era els homes lliures, és a dir, una minoria ja que aquesta democràcia excloïa a les dones, esclaus, menors d'edat i estrangers. En cambi en la actual, consisteix en la participació política de tots, amb l'únic requisit de ser major d'edat. Tots els nacionalitzats passen a ser ciutadans sense cap tipus de diferenciació i basant-se en la igualtat per a tots.