Atenció a la Dependència: Models, PAI i PIVI

1. La intervenció en atenció a la dependència

És un conjunt d’actuacions per atendre de manera integral i personalitzada les necessitats de persones en situació de dependència. Requereix una organització i una planificació adequada per a cada usuari per tal que sigui eficaç, amb l’objectiu d’afavorir l’autonomia i millorar la qualitat de vida.

1.1 El model d’atenció centrat en la persona (ACP)

• Model basat en el servei: És un model estandarditzat per a tothom; no té en compte les necessitats individuals, les rutines són rígides, els professionals prenen les decisions i l'usuari rep cures predefinides.
• Model d’atenció centrat en la persona (ACP): Aquest model s’adapta a les necessitats de l’usuari, qui té el poder de decisió. La família també intervé i és el servei el que s’adapta a la persona, no a l'inrevés.

1.1.1 Participació de la família

• Dona suport emocional i afectiu.
• Ajuda a prendre decisions.
• Manté una comunicació constant amb els professionals.
• Aporta informació sobre la història de vida.
• Participa en el PIA.
• És clau en persones amb deteriorament cognitiu.

1.1.2 Enfocament comunitari

• La persona forma part d’un entorn social.
• S'evita l'aïllament.
• Es mantenen les relacions socials.
• Es fomenta la participació en activitats comunitàries.

1.1.3 Model d’atenció professionalitzadora

Els professionals no només fan cures, sinó que acompanyen, escolten i donen suport.

→ Actuacions dels professionals:

• Conèixer la vida personal i la història de l’usuari.
• Practicar l’escolta activa.
• Aplicar cures sanitàries i personals necessàries.
• Garantir un entorn adequat i segur.
• Mostrar respecte i bon tracte.
• Fomentar l’autonomia.
• Implicar els familiars.

→ Decàleg: Totes les persones tenen dignitat, són úniques, tenen capacitats, poden decidir sobre la seva vida, necessiten entorns adaptats i tenen dret a participar socialment.

1.2 Diferència entre PAI i PIVI

→ PAI (Pla d’atenció individualitzada): Pla elaborat en centres pels professionals amb la participació de la persona i la família. Serveix per organitzar les cures i millorar la qualitat de vida dins del centre.

→ PIVI (Pla d’atenció individual de la vida independent): Elaborat per la mateixa persona amb diversitat funcional per organitzar la seva vida independent. La persona decideix i controla l’assistent personal.

El PAI depèn dels professionals i el centre, mentre que el PIVI depèn de la persona i la seva autonomia.

2. PAI: Pla d’Atenció Individualitzada

El PAI és el document on es planifica tota l’atenció que rep una persona dins d’un centre (residència, servei de dependència, etc.). Serveix per organitzar les cures, els suports i les activitats de manera personalitzada.

2.1 Com es fa el PAI?

Es comença amb una valoració inicial. La informació s’obté mitjançant:

• Entrevistes amb la persona i la família.
• Observació.
• Informes previs.
• Exploració física i valoració professional.

Es valora la història de vida, capacitats, limitacions, estat físic, emocional, social i el projecte de vida, finalitzant amb un informe de valoració.

2.2 Com es dissenya el PAI?

L’equip professional crea el pla decidint objectius, activitats, suports i avaluació. Els objectius principals són augmentar l’autonomia, mantenir la independència i respectar les decisions de la persona mitjançant activitats preventives, educatives, assistencials, rehabilitadores, lúdiques i socials.

2.3 Avaluació del PAI

• El PAI es revisa constantment (avaluació contínua, periòdica i final).
• Si cal, es modifiquen objectius i activitats.
• Es basa en el model ACP: la persona és el centre i participa juntament amb la família.

2.4 Àrees que s’organitzen

• Àrea sanitària: Salut, malalties, medicaments i cures.
• Àrea psicològica: Suport emocional, mental i cognitiu.
• Àrea social: Relacions, família i convivència.
• Àrea de teràpia ocupacional: Autonomia en activitats de la vida diària.
• Àrea d’animació sociocultural: Oci, temps lliure i participació.

3. PIVI: Pla Individual de Vida Independent

La cultura de la vida independent defensa que totes les persones, independentment de les seves limitacions, tenen dret a decidir sobre la seva pròpia vida, garantint l’autodeterminació.

3.1 Què és?

El PIVI és el document on la persona amb diversitat funcional organitza els suports que necessita, sobretot a través de l’assistència personal. La persona és la protagonista.

3.2 Idees clau

• Viure amb dignitat i igualtat d’oportunitats.
• Prendre decisions sobre la pròpia vida.
• Participar en la societat.
• Rebre suports sense perdre autonomia.

3.3 Contingut del PIVI

Inclou dades personals, activitats, necessitats de suport, recursos disponibles i horaris.

3.4 Elaboració i autogestió

El PIVI és un pla personalitzat i flexible. La persona controla el procés: contracta l’assistent, organitza horaris, decideix tasques i gestiona la relació laboral amb l’assistent (basada en respecte, confidencialitat i privacitat).

3.5 TAPSD i assistència personal

El professional TAPSD pot treballar com a assistent personal si té formació específica en vida independent i en el model ACP.

4. El suport personal en l’àmbit escolar

És l’ajuda que es dona a infants amb discapacitat o necessitats específiques per participar de manera normalitzada en la vida escolar.

Objectius

• Afavorir l’autonomia personal i social.
• Garantir la participació en totes les activitats.
• Millorar la qualitat de vida i el benestar emocional.

Funcions del TAPSD

• Ajuda en desplaçaments (aula, pati, excursions).
• Suport en cures personals (higiene, alimentació).
• Acompanyament emocional i social.
• Col·laboració en activitats escolars.
• Suport en la comunicació (sistemes alternatius).
• Ajuda en rutines (entrada, sortida, pati).