Atena Niké

LAOCOONT Aquesta escultura exempta anomenada Laocoont va ser creada per Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes durant el segle III – II a.C. Moment en Què Alexandre Magne puja al tro i unifica totes les polis gregues i les sotmet a La seva monarquia. També conquereix l’Imperi persa. A més, mort Magne a la Frontera d’Índia (323 a.C). Aquest moment destaca per la instauració de la Biblioteca d’Alexandre, va haver un auge de les matemàtiques, va aparèixer Grans matemàtics com: Euclides i Arquímedes. Van aparèixer grans filòsofs Com Epicur i Zenon i per últim, grans escriptors com Teòcrit, Calimac i Henandre. El Laocoont fer originalment de Bronze i la còpia a la romana de marbre utilitza un estil grec hel·lenístic, en Aquest estil es canvia de manera radicalment el pensament i tradicions. Les Obres es comencen a fer més grans i es representen escenes mitològiques o Quotidianes. Avui en dia es troba al Musei Vaticani. Aquesta Escultura té com a tema principal la mitologia. Segons el mite de la guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va veure en l’Oracle que el cavall troià era una Trampa i llavors, va advertir els seus conciutadans de que no es fiessin del Cavall de fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs al Déu Posidó en una Suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van Matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un Càstig Diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia Suggerit dient que era un regal de la deessa Atenea i que, si no l’acceptaven, Troia seria destruïda. Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues Versions: la primera que segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot D’Apol·lo, i el seu càstig no va tindre cap relació amb la guerra, sinó que va Passar perquè es va casar en contra de les ordres de Déu. Però la versió Recollida a l’”Eneida” pel poeta Virgili, a ser Atena qui va enviar a les serps per Convèncer als troians de la veracitat de la història que els explica Sinó. Aquesta escultura representa un grup que S’organitza a l’entorn de la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberarse De l’atac de les serps, mentre els seus fills sembla que no tinguin prou força Per escapar-se’n. El dinamisme i l’expressivitat són les dues característiques Principals d’aquest grup escultòric. L’obra s’estructura en la piràmide que Dibuixen els caps de tres personatges. També s’observa una diagonal que Creua tot el grup baixant de la part superior esquerra. Aquest moviment del Conjunt escultòric es veu reforçat pel dinamisme intens de les dues serps que Serveixen com a nexe d’Unió entre les figures, i per la sensació de tensió Extrema dels cossos. Aquests, amb la musculatura expressen la perfecció Anatòmica heretada del període clàssic. Aquesta obsessió porta a l’autor a Representar les figures dels infants amb un cos musculat, de persona adulta, Però els dóna unes proporcions més reduïdes. Aquest idealisme formal Es conjuga aquí amb la gran capacitat de representació de les emocions Humanes que trenca els cànons de serenitat i equilibri. Els escultors se Sustenen en la perfecta captació del patiment (pathos) dels personatges Reflectit en els rostres. En especial, cal assenyalar el Realisme aconseguit en L’expressió de dolor del sacerdot Laocoont, amb el front arrugat i la boca oberta. El crit que representa que està fent un crit universal no només perquè li estan Ofegant les serps sinó que crida per tota la situació, ja que els seus fills no Entenen el que està passant i el sacerdot veu injust el càstig perquè ell va avisa Als troians amb les seves millors intencions. Aquesta escultura va prendre com a model la tècnica del passat i l’escultura Clàssica dels segles V i IV a.C. L’estil hel·lenístic va influenciar molt al Barroc. Així, aquest conjunt és un magnífic exemple de barroquisme escultòric de L’hel·lenisme, que representa els cossos en el moment de màxima tensió i Dinamisme. Igual que segles després va fer l’escultor Barroc Bernini.