Astronomia i Biologia: Descobriments i Evolució

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB

Astronomia: La Via Làctia i l'Univers

Galileu va ser el primer científic que va observar la Via Làctia amb un telescopi. En fer-ho, va descobrir que està formada per una enorme quantitat d'estrelles. Durant el segle XVIII, diversos astrònoms van proposar que això podia ser degut al fet que les estrelles estaven agrupades formant un disc giratori, unides per la força de gravetat. Actualment, s'estima que la Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre.

La brillantor de les estrelles depèn de la seva lluminositat i de la distància a què es troben. L'efecte Doppler va ser utilitzat per determinar el moviment relatiu de les altres galàxies respecte a la nostra.

L'Expansió de l'Univers

Com més lluny es troba la galàxia, més ràpidament s'allunya de nosaltres. Això vol dir que l'univers s'està expandint.

Cicle de Vida de les Estrelles

Estrelles de Massa Similar al Sol

La durada d'una estrella i la manera com acaba depèn de la seva massa inicial. Les estrelles poden fusionar hidrogen durant uns deu mil milions d'anys. El Sol ja ha estat brillant durant la meitat d'aquest temps. Arriba un moment en què el nucli es queda sense hidrogen i comença a fusionar heli. Com a conseqüència d'això, s'infla i es converteix en una estrella gegant vermella. Al final d'aquesta fase, fusiona l'heli i forma carboni o oxigen. Quan s'acaba l'heli, l'estrella es va apagant i contraient fins que es transforma en una estrella nana blanca.

Estrelles de Gran Massa

Les estrelles grans viuen molt menys temps, ja que la seva temperatura és més elevada i fusionen hidrogen molt més ràpidament. La seva fusió fa ferro, or o urani. En el moment que es queden sense combustible, les estrelles esclaten en una explosió anomenada supernova i, durant uns mesos, brillen com milions d'estrelles. Quan s'apaguen, s'acaben convertint en una estrella de neutrons i, si són molt grans, en un forat negre.

El Sistema Solar i la Terra

Formació del Sistema Solar

Segons la teoria nebular, el sistema solar es va formar fa uns 4.600 milions d'anys. Inicialment, hi havia un núvol de gas i pols, i aquest núvol es va contreure per l'atracció gravitatòria. La major part d'aquest núvol va quedar concentrada al centre, on es va formar el Sol. La matèria que girava a l'exterior va anar xocant i va acabar formant els planetes.

Estructura Interna de la Terra

El radi de la Terra és d'uns 6.378 km. La temperatura augmenta 3°C cada 100 m planeta endins. Aquest increment prové de la calor que hi ha a l'interior de la Terra.

Els meteorits són fragments de roca que cauen a la Terra des de l'espai.

Quan hi ha un terratrèmol, es generen un seguit d'ones sísmiques que es propaguen per l'interior del planeta. L'escorça arriba a uns 12-15 km de profunditat. Una capa intermèdia, el mantell, arriba fins als 2.900 km. Finalment, el nucli arriba al centre del planeta i està format pel nucli extern, que és líquid, i l'intern, que és sòlid.

Deriva dels Continents

Wegener va observar que els continents es movien amb el temps, una teoria que es va anomenar deriva dels continents.

Les roques del fons oceànic eren molt més joves que els continents. També es van trobar una mena de serralades submarines que van rebre el nom de dorsals oceàniques.

Les plaques litosfèriques estan formades per l'escorça oceànica i l'escorça continental.

Biologia: Origen i Evolució de la Vida

Característiques dels Éssers Vius

  • Autopoesi: significa ser capaç d'autorenovar-se.
  • Metabolisme: és l'instrument que executa les instruccions d'un programa genètic que desenvolupa la vida.
  • Reproducció: l'aparició d'un nou organisme que acumula tot el material genètic dels progenitors o part d'aquest.
  • Evolució: els canvis en el material genètic i la reorganització que aquest experimenta en la reproducció sexual.

L'Experiment de Pasteur

L'any 1860, Pasteur va demostrar la presència de microorganismes a l'aire, però li quedava per demostrar l'enigma de la generació espontània. El va resoldre de forma brillant amb l'experiment dels matrassos de coll de cigne.

Hipòtesi de les Xemeneies Hidrotermals

La descoberta de les xemeneies hidrotermals al fons marí va permetre una nova hipòtesi: que les molècules orgàniques senzilles i la seva funció per formar molècules més complexes s'haurien pogut originar a l'interior de cavitats de roques volcàniques.

Origen de la Vida i Evolució

Les primeres molècules orgàniques es van formar fa entre 3.900 i 3.500 milions d'anys. Els organismes autòtrofs, que utilitzaven com a font energètica la llum i que eren capaços d'obtenir hidrogen de l'aigua, eren els avantpassats dels actuals cianobacteris. Aquests van esdevenir dominants als mars i oceans i van alliberar milions de tones d'oxigen lliure, generat pel trencament de la molècula d'H₂O durant la fotosíntesi. Les vies aeròbiques eren molt més eficaces en l'obtenció d'energia.

Els cianobacteris fotosintetitzadors i aerobis es van diversificar en centenars de formes diferents. Progressivament, l'atmosfera es va anar enriquint en oxigen i va anar formant la capa d'ozó.

Aparició de la Cèl·lula Eucariota

Fa uns 1.500 milions d'anys, es va produir la fusió d'un bacteri anomenat Thermoplasma, per la seva resistència a les altes temperatures, amb altres microorganismes. Això es va convertir en una simbiosi i el resultant va ser un nou model d'organització cel·lular, l'eucariota, caracteritzat per la presència d'un nucli separat de la resta de la cèl·lula per una doble membrana.

Enginyeria Genètica

L'enginyeria genètica consisteix en la manipulació i modificació de la informació genètica (DNA). Alguns conceptes clau són:

  • Plasmidis: bacteris que tenen fragments de material genètic.
  • Retrovirus: material genètic que pot integrar-se en el DNA de la cèl·lula que infecta.
  • Enzims de restricció: tenen la funció de tallar el DNA en llocs precisos.

Entradas relacionadas: