Assaigs no destructius: Partícules magnètiques, líquids penetrants i ultrasons

Assaig per partícules magnètiques:

D’altra banda, la pols magnètica utilitzada i en suspensió en el líquid, ha de tenir un color vistós per a la seva diferenciació amb la peça. El líquid utilitzat sol ser fluorescent per ser estudiat millor mitjançant llum d'UV. Una etapa crítica del procés és l’aplicació de les partícules. Existeixen dos procediments normalitzats:

• El primer d’ells és el mètode sec, mitjançant el qual les partícules s’apliquen sobre la superfície a inspeccionar en forma de pols seca.
• En l’altre procediment, mètode humit, les partícules magnètiques es troben en suspensió sobre un líquid (dissolució aquosa o parafínica). Aquest segon mètode és més sensible per detectar petites discontinuïtats superficials.

Les partícules magnètiques poden ser de dos tipus: fluorescents i acolorides. La magnetització mitjançant mètodes elèctrics es pot realitzar de dos formes:

Magnetització circular o transversal: s’aconsegueixen quan es fa circular el corrent elèctric a través d’un cos; no presenten pols magnètics. Si aquesta peça té un defecte que doni lloc al tall de les línies de força, la pols magnètica s’acumularà en les pertorbacions que generi aquesta imperfecció. Per a peces tubulars es pot emprar un conductor central, com una barra de coure, on introduïm les peces a analitzar i el corrent es farà passar per la barra de coure que les sustenta.

Magnetització longitudinal: Es produeix quan al conductor es situa en forma d’espiral formant una bobina, i es fa circular un corrent elèctric a través d’ell. A les hores, apareix un camp magnètic longitudinal al seu interior. Al introduir un objecte en aquesta zona serà travessat per les línies de força, quedant magnetitzat longitudinalment.

Mètodes combinats: Resulta molt efectiva la combinació dels dos mètodes de magnetització, un longitudinal i una altra polar, en un mateix assaig, quan s’apliquen conjuntament dos camps magnètics combinats, apareix un altre resultant que és la composició d’ambdós.

Assaig per líquids penetrants:

Neteja de la superfície: es netejaran i s’eixugaran les superfícies que es volen assajar, eliminant les impureses.

• Aplicació del líquid penetrant: s’aplicarà el líquid per tota la superfície, esperant un temps. Normalment es fa per polvorització.
• Eliminació del penetrant superficial: després de que el penetrador hagi entrat en totes les imperfeccions s’eliminarà el sobrant que presenti la superfície. S’aplicarà el dissolvent eliminador en un drap i amb ell es netejarà la peça. Mai ha d’aplicar-se directament sobre la peça, hi ha el risc d’extreure el penetrant de les esquerdes. Posteriorment s’han d’eixugar totes les superfícies.
• Aplicació del revelador: en aquesta part de l’assaig s’emprarà un producte que absorbeixi el líquid penetrant que està en les imperfeccions del material. S’ha d’agitar fortament el pot abans de fer l’ aplicació. Un cop polvoritzat el producte s’ha de deixar actuar durant aproximadament 15 minuts.
• Inspecció: s’observarà el líquid penetrant en la superfície de la peça prèviament absorbit pel revelador. Així es podran avaluar les imperfeccions de la peça. És necessari documentar els resultats de la pràctica mitjançant registres; el més utilitzat és el registre fotogràfic.
• Neteja final: és necessari eliminar el revelador en l’espai de temps més breu possible. S’ha de deixar la peça preparada per al seu ús.

Reveladors: Existeixen quatre tipus de reveladors: de pols seca, aquosos, humits no aquosos i de pel·lícula líquida.

Assaig per ultrasons:

ones mecàniques d’alta freqüència es fan incidir sobre un material per detectar defectes subsuperficials, mesurar espessors i/o localitzar defectes a l’interior del material (escòries). Aquest assaig es realitza sobretot per assajar materials que puguin tenir esquerdes o defectes en el interior de la seva estructura i que a simple vista no es poden apreciar. Amb aquesta prova es poden detectar i quantificar en grandària i grossor les possibles esquerdes o defectes interns del material. També es poden mesurar espessors de peces amb una gran precisió. S’utilitzen freqüències superiors als 20 kHz les quals són inaudibles per als humans.

Impedancia acustica: Quan les ones ultrasòniques viatgen a través d’un mitjà, aquest oposa una resistència que dificulta la propagació. Una mesura d’aquesta resistència és la denominada impedància acústica. Els ultrasons pateixen fenòmens de reflexió, refracció i difusió, d’igual forma que les ones acústiques i lluminoses, depenent la seva propagació i de la impedància acústica del mitjà en què ho facin. Quan un feix d’ultrasons arriba a la superfície de separació de dos mitjans les impedàncies acústiques dels quals són diferents, una part del feix es reflecteix, una altra és refractada, i una tercera, es difon.