Assaigs de defectes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,24 KB
Els assajos no destructius (AND)
Són procediments normalitzats de gran importància dins de les indústries de fabricació mecànica doncs garanteixen la qualitat dels productes fabricats.L’assegurament de la qualitat en moltes fabricacions depen dels assajos no destructius, capaços de determinar defectes interiors en peces. Dins dels assajos no destructius, els assajos d’inspecció ultrasònica, els rajos X i els mètodes de partícules i d’inspecció per líquids penetrants. Els assajos no destructius són procediments normalitzats utilitzats per localitzar defectes odiscontinuïtats en les peces tractades, sense danyar-los en cap moment.útils en
Són procediments normalitzats de gran importància dins de les indústries de fabricació mecànica doncs garanteixen la qualitat dels productes fabricats.L’assegurament de la qualitat en moltes fabricacions depen dels assajos no destructius, capaços de determinar defectes interiors en peces. Dins dels assajos no destructius, els assajos d’inspecció ultrasònica, els rajos X i els mètodes de partícules i d’inspecció per líquids penetrants. Els assajos no destructius són procediments normalitzats utilitzats per localitzar defectes odiscontinuïtats en les peces tractades, sense danyar-los en cap moment.útils en
operacions de manteniment preventiu, assaigs no destructius són amplis i solen agrupar-se sota diferents denominacions o àrees d’anàlisi:
Defectologia
Detecció de defectes, heterogeneïtats, discontinuïtats, fissures, etc.Caracterització de materials
Propietats físiques (conductivitat elèctrica, permeabilitat magnètica,...). Propietats químiques (caracterització química, detecció de problemes de corrosió,...) Propietats mecàniques (duresa,...)Metrologia:
control dimensional, gruix de les peces, gruix de recobriment....Defectologia, es basa en la capacitat per a detectar els defectes superficials o els defectes interns.
defectes superficials, es poden citar:
defectes superficials, es poden citar:
inspecció visual, inspecció per làser, líquids penetrants, partícules magnètiques. Mentre que per a la detecció de defectes interns es poden utilitzar, entre d’altres: radiologia industrial, ultrasons, corrents induïdes de Foucault o emissió acústica.
Inspecció VISUAL:
es realitza mitjançant l’observació a simple vista o mitjançant lupa de pocs augments.L’objectiu és determinar defectes superficials macroscòpics en unions soldades,recobriments metàl·lics, elements mecànics i similars.Els defectes superficials més evidents són: Punts de corrosió. Contaminació superficial.Discontinuïtats superficials, incloent fissures, porus, segregacions, descarburacions, etc. Problemes derivats dels acabats superficials.
INSPECCIÓ PER LASER:
s’utilitza per al control dimensional,es basa en la interacció de la llum làser amb la superfície a examinar.ASSAIG RRADIOLOGIC:
s’utilitza com mètode no destructiu per inspeccionar materials en busca de discontinuïtats (esquerdes) o defectes interns.Es basa en la major o menor transparència dels materials a la radiació (X o gamma). La radiació que travessa un material és absorbida parcialment i emergeix amb diferent intensitat sent detectada per una pel·lícula fotogràfica o radiografia. Els rajos X es produeixen quan es fa xocar contra un material un feix d’electrons a elevada velocitat mentre que els rajosgamma són emesos per el nucli d’àtoms radioactius.ASSAIG RAIG X
Tenen un gran poder penetrador per detectar defectes. Travessen fàcilment espessors de material considerable en gairebé tots els materials.La penetració dels rajos X depèn de la seva longitud d’ona.Els aparells utilitzats són de tipus fix o transportable.Equip format
Pels següent components:
Font de radiació. El component que es vol radiografiar que presenta una o vàries fissures. Un material sensible per a enregistra la radiació transmesa o emergent (pantalla o
pel·lícula fotogràfica).
Aquesta falta de definició és pot minimitzar
Utilitzant un focus el més puntual possible. Substitució dels raigs X per un isòtop radioactiu font de radiació gamma. Una major distància entre el focus i l’objecte. És usual prendre cinc vegades la distància objecte- pel·lícula. Una major proximitat objecte- pel·lícula. Aquest factor depèn del gruix de la peça.
ASSAIG PER RAJOS GAMMA: longitud d’ona més curta. La principal font de rajos gamma la constitueixen els elements radioactius com el radi pur o els seus compostos, bromur, sulfat, etc.Les radiografies dels rajos X són més ràpides d’obtenir. Els raigs gamma son mes penetrants pero mes lentos, lo que se puede interpretar en una radiografia son los grosores i la densidad.
ASSAIG PER RAJOS GAMMA: longitud d’ona més curta. La principal font de rajos gamma la constitueixen els elements radioactius com el radi pur o els seus compostos, bromur, sulfat, etc.Les radiografies dels rajos X són més ràpides d’obtenir. Els raigs gamma son mes penetrants pero mes lentos, lo que se puede interpretar en una radiografia son los grosores i la densidad.