Assaig sobre l'enteniment humà

Teoria de coneixement

La teoria del comeixement de Locke es troba exposada a l’Assaig sobre l’enteniment

humà(1690), obra que va anar elaborant al llarg de tota la seva vida, la va sotmetre a

múltiples revisions i, fins i tot, Va. Publicar un resum dos anys abans. Es tracta d’una obra en

la que analitza de forma sistemàtica i exhaustiva els límits del nostre enteniment, tant pel

que fa als tipus de coneixement que es poden assolir, com pel que fa a l’origen i la certesa

d’aquests coneixements. D’aquesta manera Locke posa les bases de l’Empirisme modern,

que podríem definir com el pensament afirma que l’origen de tots els nostres

coneixements és l’experiència i, per tant, no existeix cap idea innata.

Seguirem l’estructura d’aquesta obra. A. 1 La crítica de l’innatisme:

Per innatisme s’entén, en termes generals, l’afirmació de que en l’ésser humà existeixen

des del seu naixement, determinades idees o principis (de coneixement o morals) que es

troben, per tant, a la naturalesa humana abans de qualsevol experiencia..A l’època de Locke trobem variants d’aquest innatisme als cercles intel·lectuals de Cambridge se sostenia un innatisme d’origenplatònic21que sostenia el caràcter innat de les veritats religioses i morals.

La crítica de Locke es centra en demostrar la falsedat de l’afirmació segons la qual existeixun consens universal segons el qual tots els éssers humans estan d’acord en determinats

principis cognitius i morals (la idea de Déu, el principi de no contradicció, el principi de

causalitat, els principis morals) i, per tant, aquests principis són innats.  
L’argumentació de Locke es basarà en apel·lar a l’experiència per anar mostrant que no

existeix aquest consens universal:         Comencem per la idea de Déu:

Locke afirma que hi ha pobles que no tenen aquesta idea i,en aquells en què existeix, hi ha concepcions completament diferents, moltes d’ellesdisparatades i ridícules, respecte del que és la divinitat, la qual cosa no podria ser si fosinnata.Si analitzem els principis especulatius (identitat, no contradicció...) ens trobem que els nens,els idiotes23 o aquells que no els han pogut aprendre, no tenen aquests principis. Lockeafirma que es poden trobar tribus americanes en les que no es coneixen aquests principis.Per tant, no poden ser innats.Pel que fa a l’àmbit de la moralitat, l’argumentació de Locke és similar: és prou clar que elsprincipis morals són menys clars que els especulatius (la definició de justícia no és tan claracom el principi de no contradicció), tanmateix és prou clar que no tothom està d’acord en elsseus principis morals o que, si bé és possible una certa unanimitat pel que fa a determinatsprincipis morals, és evident que no tots els homes viuen segons aquests principis. Es podría al·legar que una persona pot tenir un principi però actuar de manera diferent, però Lockecontesta “sempre he pensat que les accions dels homes són les millors intèrprets dels seuspensaments”.  D’altra banda, els principis morals necessiten i poden ser provats, és a dir, davant de

qualsevol principi moral, per exemple, “hom s’ha de comportar amb els altres com voldria

que els altres es comportessin amb un mateix” pot requerir una argumentació sobre la seva

validesa, cosa que no seria necessària en cas que fos innat.Si observem la conducta humana, només podem observar una disparitat que entra encontradicció amb l’existència de principis innats. Com a molt es poden observar unes certestendències naturals cap a determinades formes de comportament, però no són suficientsper pensar en l’innatisme. De fet, afirma Locke que de vegades fins i tot podem pensar queaquests principis morals, innats o no, ni tan sols existeixen:

“Només cal observar a un exèrcit entrant a sac a una ciutat per veure quina observança,

quin sentit de principis morals, o quina consciència es mostra per tots els excessos que es

cometen.”Assaig sobre l’enteniment humà, llibre I, capítol 3.