Assaig charpy

Duresa defineixen

La resistència que presenta un material al ser penetrat per un indentador La resistència de formació plàstica o resistència a la abrasió La dificultat de mecanització La resistència al ratllat La capacitat d’absorbir i resistir l’energia elàstica La capacitat de resistir l’abrasió La duresa es poden classificar en tres grans grups:

Assaig de (macro) duresa, assaig de duresa a baixa càrrega i assaig de microduresa.

Duresa Mohs , duresa a la llimaà assaig poc precís,  entra o no entra

Duresa Martensà consisteix a mesurar l’amplària de la ratlla que produeix un penetrador de diamant piramidal d’angle 90º i amb una càrrega constant. Duresa brindell (HBS,HBW), metall més dur. Assaig de duresa senzill. Penetrador (bola d’acer) es basa en aplicar una carrega i veure com es la huella. La duresa es defineix com la relació entre la Força aplicada i la superfície dels casquet esfèric produït.

Si el coeficient entre F i D2 no es manté constant,, relació d/D es mantingui entre 0,240 i a ,600, si no es redueix la força o el diamètre de la bola.

ENSAYO:

nper determinar el material de duresa, es pressionara una superfície llisa i neta del material, es vol assajar aplicant la força prevista. La força s’aplicara d’una forma gradual en un temps comprès entre 2 i 8 s aplicada durant un temps d’entre 10 i 15s. En general l’assaig es realitzàra a temperatura ambient ( entre 10 i 35ºC), espot acotar més. Retirem la càrrega i el penetrador, es determinara el diàmetre de l’empremta en dos direccions perpendirculars i es calculara la mitjana aritmetica, es comprovarà que la relació d/D està en l'interval d'acceptació. Es calcularà la duresa segons l'expressió.

Les boles utilitzades s'han de fabricar amb metall dur. El rang de validesa dels resultats no ha d'excedir de 650 unitats. El gruix de la proveta ha de ser superior a 8 vegades la profunditat de l'empremta

Duresa vickers:

Es sustitueix l'assaig brinell per un penetrador esfèric per un altre piramidal recte de base quadrada, amb un angle de 136º entre les cares i fabricat amb diamant. S'elimina la necessitat d'utilitzar una relació F/¡/(gn·d2). Aixó fa pssible mesurar la dureaa de diferents materials amb un sol penetrador i només s'ha d'adequar ka càrrega per a cada tipus de material. - Les empremtes deixades sempre son geomètricament semblants. - El material del penetrador no es deforma durant l'assaig. Això amplia del rang de dureses a mesurar i es redueixen els errors associalts a lala deformació del penetrador. Es determina el valor de la diagonal de l'empremta produïda com a mitja aritmetica de les 2 diagonals 

Duresa rockwll

Objectiu evitar l'ús de sistemes òptics per a determinar la grandària de les empremtes produïdes en els assaigs anteriors. Es determina a partir de la fondària permanent de l'emprenta produïda per un penetrador desprès d'aplicar una càrrega preestablerta de tal forma que quan més profunda sigui l'empremta produïda menor serà la duresa del material assajat. 
El assaig es realitza s'aplica la càrrega d'assaig preliminar que produeix una petita empremta de profunditat. Es col·loca el comparador micromètric a la mesura de profunditat de l'empremta en la posició de referència. S'aplica la càrrega d'assaig addicional que juntament amb la càrrega preliminar provoca una empremta de major profunditat. Es retira la càrrega addicional i es manté la càrrega preliminar. El material pateix una recuperació elàstica i disminueix la profunditat de l'empremta produïda. 
Microduresa identador en forma de piràmide de base rombica, esta disenyada per a obtenir una millor precisió en la mesura de la dimensió de l'empremta produïda i perquè el volum del material afectat pel material sigui molt petit. De diamant.  

Duresa Shore

 El percussor rebota la superfície del material que es vol assajar i assoleix una determinada alçada de rebot que és la mesura de la duresa. Depen de la alçada de caiguda i l'altura del primer rebot depèn de la deformació plàstica produïda.Duresa defineixen

La resistència que presenta un material al ser penetrat per un indentador La resistència de formació plàstica o resistència a la abrasió La dificultat de mecanització La resistència al ratllat La capacitat d’absorbir i resistir l’energia elàstica La capacitat de resistir l’abrasió La duresa es poden classificar en tres grans grups:

Assaig de (macro) duresa, assaig de duresa a baixa càrrega i assaig de microduresa.

Duresa Mohs , duresa a la llimaà assaig poc precís,  entra o no entra

Duresa Martensà consisteix a mesurar l’amplària de la ratlla que produeix un penetrador de diamant piramidal d’angle 90º i amb una càrrega constant. Duresa brindell (HBS,HBW), metall més dur. Assaig de duresa senzill. Penetrador (bola d’acer) es basa en aplicar una carrega i veure com es la huella. La duresa es defineix com la relació entre la Força aplicada i la superfície dels casquet esfèric produït.

Si el coeficient entre F i D2 no es manté constant,, relació d/D es mantingui entre 0,240 i a ,600, si no es redueix la força o el diamètre de la bola.

ENSAYO:

nper determinar el material de duresa, es pressionara una superfície llisa i neta del material, es vol assajar aplicant la força prevista. La força s’aplicara d’una forma gradual en un temps comprès entre 2 i 8 s aplicada durant un temps d’entre 10 i 15s. En general l’assaig es realitzàra a temperatura ambient ( entre 10 i 35ºC), espot acotar més. Retirem la càrrega i el penetrador, es determinara el diàmetre de l’empremta en dos direccions perpendirculars i es calculara la mitjana aritmetica, es comprovarà que la relació d/D està en l'interval d'acceptació. Es calcularà la duresa segons l'expressió.

Les boles utilitzades s'han de fabricar amb metall dur. El rang de validesa dels resultats no ha d'excedir de 650 unitats. El gruix de la proveta ha de ser superior a 8 vegades la profunditat de l'empremta

Duresa vickers:

Es sustitueix l'assaig brinell per un penetrador esfèric per un altre piramidal recte de base quadrada, amb un angle de 136º entre les cares i fabricat amb diamant. S'elimina la necessitat d'utilitzar una relació F/¡/(gn·d2). Aixó fa pssible mesurar la dureaa de diferents materials amb un sol penetrador i només s'ha d'adequar ka càrrega per a cada tipus de material. - Les empremtes deixades sempre son geomètricament semblants. - El material del penetrador no es deforma durant l'assaig. Això amplia del rang de dureses a mesurar i es redueixen els errors associalts a lala deformació del penetrador. Es determina el valor de la diagonal de l'empremta produïda com a mitja aritmetica de les 2 diagonals 

Duresa rockwll

Objectiu evitar l'ús de sistemes òptics per a determinar la grandària de les empremtes produïdes en els assaigs anteriors. Es determina a partir de la fondària permanent de l'emprenta produïda per un penetrador desprès d'aplicar una càrrega preestablerta de tal forma que quan més profunda sigui l'empremta produïda menor serà la duresa del material assajat. 
El assaig es realitza s'aplica la càrrega d'assaig preliminar que produeix una petita empremta de profunditat. Es col·loca el comparador micromètric a la mesura de profunditat de l'empremta en la posició de referència. S'aplica la càrrega d'assaig addicional que juntament amb la càrrega preliminar provoca una empremta de major profunditat. Es retira la càrrega addicional i es manté la càrrega preliminar. El material pateix una recuperació elàstica i disminueix la profunditat de l'empremta produïda. 
Microduresa identador en forma de piràmide de base rombica, esta disenyada per a obtenir una millor precisió en la mesura de la dimensió de l'empremta produïda i perquè el volum del material afectat pel material sigui molt petit. De diamant.  

Duresa Shore

 El percussor rebota la superfície del material que es vol assajar i assoleix una determinada alçada de rebot que és la mesura de la duresa. Depen de la alçada de caiguda i l'altura del primer rebot depèn de la deformació plàstica produïda.