L'Ascens de Franco i la Creació de l'Estat Franquista: Guerra Civil Espanyola
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
La Zona Insurgent: Creació d'un Estat Totalitari
Franco, Caudillo d'Espanya. La mort del general Sanjurjo (20 de juliol de 1936) i el fracàs inicial de la insurrecció van provocar un problema de lideratge. El 24 de juliol es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars i presidida per Miguel Cabanellas. La Junta governava el territori ocupat, va prohibir l'activitat dels partits polítics, va suspendre la Constitució i va paralitzar la reforma agrària.
Franco va consolidar el seu lideratge en l'exèrcit. En ser reconegut per Hitler i Mussolini com a interlocutor per negociar, va ser escollit cap de l'Alzamiento. L'1 d'octubre de 1936 va ser nomenat cap de l'Estat i generalíssim dels exèrcits. La Junta de Defensa Nacional va ser substituïda per la Junta Tècnica.
Franco, a l'octubre de 1936, va adoptar una estratègia d'allargament de la guerra que li va permetre consolidar el seu lideratge militar. L'abril de 1937, Franco va promulgar el Decret d'unificació, que unia falangistes i carlins en la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Franco es va convertir en el Jefe Nacional. El nou partit va adoptar un uniforme que combinava la camisa blava de la Falange, la boina vermella dels carlins i la salutació feixista. Els carlins i falangistes que s'hi van negar van ser desterrats.
El gener de 1938, va desaparèixer la Junta Tècnica i es va formar el primer govern nacional. Franco era el jefe de l'Estat i president del govern, convertint-se així en el Caudillo d'Espanya. El nou Estat era feixista, basat en el conservadorisme i la preeminència del catolicisme. Es va restablir la pena de mort, es va suprimir la llibertat religiosa i els estatuts d'autonomia.
El març de 1938 es va aprovar la primera llei fonamental, el Fuero del Trabajo, amb un sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors, i es van prohibir les vagues obreres. Es va donar un tracte privilegiat a l'Església Catòlica, que donava suport als insurrectes. Es van modificar les lleis del matrimoni civil i del divorci.
Una repressió sistemàtica. La formació de l'Estat franquista va ser acompanyada per una violència extrema, que va comportar l'eliminació dels vençuts en els territoris ocupats per les forces rebels. Hi va haver moltes morts a Badajoz, Granada, Màlaga... Moltes persones que representaven símbols de la República van ser assassinades (com Federico García Lorca). Es va matar el general Domènec Batet perquè va intentar aturar la insurrecció. La repressió era duta a terme per l'exèrcit, militars falangistes i autoritats polítiques contra qualsevol sospitós d'esquerres. La intenció era imposar un clima de terror que impedís qualsevol intent de contestació.
Els Catalans de Burgos
Els catalans de Burgos. La guerra també va ser una guerra civil catalana, amb catalans als dos bàndols, tot i que hi havia més republicans que insurrectes. Els republicans van guanyar les eleccions. Moltes famílies van fugir a la zona nacional i es van afiliar a milícies falangistes. Eren catòlics, conservadors i procedents del catalanisme de dretes. Francesc Cambó va aportar diners al bàndol nacional.