Ascens del Nazisme i Feixisme: Causes i Conseqüències

Conseqüències polítiques de la crisi

La crisi econòmica va incrementar el descontentament i la tensió social. Els obrers i les classes mitjanes van començar a votar opcions extremistes. Així, tant el partit Comunista com el Partit Nacionalsocialista van augmentar immensament el nombre de vots.

Hitler arriba al poder legalment

El 1932 hi havia eleccions tant al parlament com a la presidència de la república. En les eleccions al parlament els comunistes i els nazis van ser les forces més votades. En les eleccions a president de la república va tornar a guanyar Hindenburg. Pressionat pels homes de negocis i pels grups més conservadors, Hindenburg va nomenar canceller Hitler el gener de 1933.

Eliminació de l'oposició

En pocs mesos, els nazis van assolir tot el poder. Van eliminar els partits de l'oposició amb el pretext que un comunista havia incendiat el Reichstag el 28 de febrer de 1933. El juny de 1934 va assassinar els seus adversaris polítics en l'anomenada Nit dels Ganivets Llargs. A l'agost va morir Hindenburg i Hitler va aconseguir els tres poders de la república.

Holocaust

Quan van entrar les tropes vencedores, es van adonar de l'infern que suposava l'Holocaust, els camps de concentració i d'extermini, etc. Es va fer una reflexió sobre el genocidi, que hi hauria d'haver molta gent disposada a la matança dels concentrats.

La llista de Schindler

Es relata la història d'un empresari d'origen txec, Oskar Schindler, membre del Partit Nazi, recentment arribat a Cracòvia. Inicialment s'aprofita de la situació a Polònia (recentment envaïda per l'exèrcit nazi) per crear una fàbrica d'articles de cuina i, per a això, arriba a un acord amb el director d'un camp de treballs forçats per usar mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, l'opció de treball més econòmica disponible. Schindler depèn del seu comptable jueu, Itzhak Stern. Després de set mesos, Schindler i la seva empresa fan fallida a causa que la producció era ineficient, i els suborns a les autoritats. Per això, en finalitzar la guerra, evita que els guàrdies del camp matin els jueus de la seva fàbrica, i en acomiadar-se recorda el seu cotxe, i diu: "Hagués salvat deu persones venent aquest cotxe", i després mira la seva insígnia del Partit Nazi, i diu: "M'haurien donat dues persones pel pin, almenys una, una més" i es posa a plorar, adonant-se de la importància veritable del que havia fet i no havia fet. Els jueus li donen un anell d'or que van forjar i li diuen que perquè els recordi, lliurant-li a més una carta en la qual s'explicava tot. L'anell deia: "Qui salva una vida, salva el món sencer". Schindler escapa i els jueus marxen al poble més proper, per recomanació d'un oficial soviètic.

La política exterior: militarisme i expansionisme

Una ideologia expansionista

La ideologia nazi era expansionista. Volien que Alemanya s'expandís més enllà de les fronteres que se li havien imposat al Tractat de Versalles.

L'expansió exterior

Hitler va posar en pràctica una política exterior que alterava tots els punts del Tractat de Versalles. Primer es va posar en marxa un intens pla de rearmament i es va restablir el servei militar obligatori. Göring era l'encarregat de formar-lo. Després va començar l'expansió. El 1938 va atacar Àustria i la regió txecoslovaca dels Sudets, i el 1939 va ocupar la resta de Txecoslovàquia. Cap potència no es va oposar a aquests fets.

Una economia orientada vers la guerra

Els primers anys del govern nazi hi va haver molt atur, però es va solucionar gràcies a la política de grans obres públiques. El primer objectiu en l'economia d'Alemanya era fer l'autarquia, es van crear noves fàbriques i nous articles per evitar les importacions de l'estranger. Però seguien havent-hi indústries privades que van col·laborar i van beneficiar-se molt.

L'ideari de Hitler

Aquest ideari recollia molts trets del feixisme: culte al cap, primacia de l'estat, exaltació de la violència i de la joventut.

Una ideologia racista

El seu tret més específic es basa en una concepció racista i racial de la història. Per a Hitler, els alemanys pertanyien a la raça ària. Hitler va imposar la política antisemita sistemàtica que es va anar endurint amb el temps, recloent o assassinant bojos, discapacitats, homosexuals, etc. El 1942 va aplicar l'anomenada Solució Final. Els jueus i els gitanos alemanys i de tots els països envaïts van ser portats als camps d'extermini.

Ascens de Mussolini al poder

El país s'havia endeutat molt per finançar la guerra i el deute va provocar una pujada de preus cada vegada més forta. La desmobilització de les tropes va fer augmentar l'atur. Amb la crisi econòmica la tensió social es va incrementar. La població va començar a donar suport als partits extremistes: el Partit Comunista a l'esquerra i els Fasci Italiani di Combattimento, dirigits per Benito Mussolini. La Marxa sobre Roma (27-28 d'octubre de 1922) va aconseguir el seu objectiu i el rei Víctor Manuel III va oferir la formació del govern a Mussolini, que va obtenir plens poders.

El govern de Mussolini: les característiques del feixisme

• La base era una ideologia antidemocràtica i anticomunista.
• L'estat es dirigia per un líder totpoderós, Il Duce, i les llibertats individuals es van suprimir. Només hi havia un partit, el feixista.
• L'estat també intervenia en l'economia amb la finalitat d'aconseguir l'autosuficiència del país.
• Qualsevol oposició era reprimida amb duresa. L'estat dominava la societat.
• Es va imposar un nacionalisme ferotge i expansionista, que exigia la creació d'un imperi colonial per a Itàlia.
• Es va desenvolupar el culte a la violència i el militarisme.

Alemanya en la postguerra: La República de Weimar (1919-1933)

Un altre model totalitari va ser el de l'Alemanya nazi. Per explicar l'arribada d'Adolf Hitler al poder cal analitzar la crisi que va viure Alemanya després de la Primera Guerra Mundial.

La debilitat de la República de Weimar

L'emperador alemany va abdicar i l'assemblea constituent es va reunir a la ciutat de Weimar. Va desenvolupar una nova constitució que creava a Alemanya una república, per això rep el nom de República de Weimar. El partit més important era el Socialdemòcrata, que tenia la majoria al parlament i controlava el govern. Però des del principi la democràcia va tenir l'oposició dels grups polítics més extrems:

• Els grups d'extrema dreta pensaven que el nou règim era molt moderat. Així, el 1919 els espartaquistes, que volien imposar un règim similar al rus, van intentar prendre el poder per la força.
• Els grups més conservadors opinaven que el nou règim era il·legítim, perquè pensaven que havia traït Alemanya en acceptar les condicions del Tractat de Versalles.

Adolf Hitler es va integrar al Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany (NSDAP). El 1923 va intentar donar un cop d'estat, però va fracassar (Putsch de Munic). La situació econòmica va augmentar el nombre de descontents que s'unien al partit NSDAP. El govern va imprimir un munt de bitllets per poder pagar les despeses de la guerra i va crear una hiperinflació.

La crisi econòmica dels anys trenta

El 1924 un govern format per una coalició de socialdemòcrates va aconseguir redreçar la situació econòmica. Alemanya va ser un dels països més afectats pel crac del 1929. Com a resultat, el 1932 hi havia 6 milions d'aturats a Alemanya, gairebé la meitat de la població en aquella època.

La política interior: un règim totalitari

Un partit únic

El primer que Hitler va fer en arribar al poder va ser il·legalitzar tots els partits polítics. L'estat era dirigit per un líder indiscutible, el Führer.

El control de la població: terror i propaganda

La implantació d'un nou estat policial va ser el primer mitjà pel qual es va intentar controlar la població. La policia era dirigida per Himmler i era composta per:

• Les SS, una guàrdia personal de Hitler.
• La Gestapo, la policia secreta.

Les SS i la Gestapo perseguien tots els opositors. Com a resultat, entre 1933 i 1939, un milió d'alemanys es trobaven en camps de concentració. Però per controlar la població també és important convèncer-la dels beneficis del règim, per això la propaganda va tenir un paper molt important. Goebbels va ser l'encarregat de dirigir l'aparell de propaganda. Tots els mitjans eren controlats pel partit nazi. L'educació transmetia la ideologia nazi. A més, els joves havien d'ingressar obligatòriament a les Joventuts Hitlerianes on rebien educació política i militar.

Una Alemanya nazificada?

Com a resultat de la propaganda, l'oposició era gairebé nul·la.