L'ascens del feixisme a Europa: Itàlia i el context de la postguerra

Introducció: El context de la postguerra i l'ascens del feixisme

Després de la Primera Guerra Mundial, la democràcia triomfa a la majoria d'Europa, amb Hongria, Turquia i l'URSS com a únics règims dictatorials. Entre les dues guerres mundials, sorgeixen problemes polítics, econòmics i socials, i la població descendeix. Hi ha reivindicacions territorials i d'autogestió de la postguerra. Inicialment, la por de les classes burgeses era que s'escampés la revolució soviètica. Hi va haver una època de pau fins al crack del 29, quan la democràcia pateix un retrocés.

En aquest context, apareix el nazisme. Hitler presenta el seu programa: nacionalisme radical, agressiu, totalitarista i de partit únic. En aquesta situació, triomfen les dictadures. Les democràcies, per subsistir, van prendre dues mesures: la intervenció de l'estat en l'economia i l'entrada del partit socialista en el joc parlamentari. Hitler arriba al poder l'any 1933.

Característiques del feixisme

• Estat totalitari: Intenció de controlar tots els aspectes de la vida. L'estat està per sobre de la vida i de l'individu.
• Dictadura d'un sol partit: Es basa en un líder que no s'escull (cabdill carismàtic). La gent té fe en el que diu i s'ha d'obeir.
• Anticomunisme i anticapitalisme: Marx deia que tot era massa racional i defensava l'acció. El contingut teòric no era important, sinó l'acció. Aquestes reflexions lliguen amb el terrorisme. El feixisme busca aprofitar-se d'aquesta situació de crisi.
• Nacionalisme agressiu: Va lligat amb el fet de reclamar més territoris.
• Racisme: L'antisemitisme i el racisme es van convertir en un pilar fonamental d'aquests moviments.
• Irracionalitat: Tot el que ha fet la cultura occidental ha portat a la crisi. Hitler ho critica, cal exaltar tot el contrari.
• Violència política: Fer desaparèixer els elements "nocius" de la societat.
• Partit únic: Permet l'adoctrinament i el control. S'utilitza el simbolisme, uniformes, salutacions, etc.
• Masclisme: La dona al partit nazi tenia un paper clar, resumit en les 3K (Kinder, Küche, Kirche - nens, cuina, església).

La Itàlia feixista

La Primera Guerra Mundial afecta negativament Itàlia, provocant un augment de l'atur i la inflació, problemes sindicals i vagues al món agrícola per reclamar una reforma agrària. Tot això alarma les classes altes i els empresaris, que temen una revolució. Hi ha una crisi política. A partir del 1913, s'estableix el sufragi universal masculí, i es van creant governs de coalició inestables.

Amb aquest ambient, apareix el feixisme.

El feixisme cap al poder

El fundador és Benito Mussolini (exmilitant del partit socialista, que després esdevé un nacionalista radical). El 1919, funda grups paramilitars amb anarquistes i exsocialistes, gent de tots els extrems ideològics. Es podria dir que era un partit socialista revolucionari, i van començar a fer accions violentes. Era un partit minoritari, però que anava guanyant suport. Quan Mussolini veu qui el recolza, abandona la idea revolucionària i crea el 1921 el Partit Nacional Feixista.

El 1922, els socialistes fan una vaga, demostrant la seva feblesa. Els feixistes convoquen la Marxa sobre Roma. El govern demana que es declari l'estat de setge. Davant d'aquesta situació, el rei no signa l'ordre, el govern dimiteix i demana a Mussolini que formi un nou govern (entra en un joc democràtic que acabarà sent una dictadura).

La dictadura feixista a Itàlia

El 1925, Mussolini converteix Itàlia en un règim totalitari. Ell és el cap del govern i de tots els altres poders. Es crea la Llei Rocco, que prohibeix tots els partits i sindicats, i imposa la censura de premsa. El 1928, el parlament passa a dependre del Gran Consell Feixista. Totes les autoritats són escollides pel govern. Mussolini és anomenat "Il Duce". Va saber atreure l'Església catòlica i va aconseguir que es signessin els Pactes del Laterà: el Papa va reconèixer l'estat d'Itàlia i la seva capital, Roma. A canvi, es va reconèixer que l'únic matrimoni vàlid era l'eclesiàstic. El suport del Papa al feixisme va ser important.

Aplicació de la dictadura a nivell social

A nivell social, es tractava de controlar-ho tot. Hi havia un gran interès en adoctrinar els joves. El catolicisme era obligatori a l'ensenyament. S'exaltava la natalitat i la mare com a cuidadora de la família. Hi havia un control total sobre els mitjans de comunicació, plens de valors feixistes, i es va afavorir la ràdio i el cinema.

A nivell econòmic, hi ha un fort intervencionisme estatal. L'estat ho controla tot a través del Ministeri d'Economia. La política econòmica era liberal, però el 1929 esdevé intervencionista, amb proteccionisme. Tendeix cap a l'objectiu feixista. Després de la crisi del 29, la intervenció augmenta, i s'imposa la idea de l'autarquia. El 1933, l'estat compra empreses que no poden subsistir.