Ascens del Comunisme a Rússia: De la Caiguda del Tsar a Stalin

La Conjuntura de la Primera Guerra Mundial

Les derrotes militars davant Alemanya, la gran mortaldat entre els combatents i les crítiques contra el govern, que havia dissolt la Duma, es van afegir a les manifestacions contra la carestia de productes i les lleves contínues.

La Caiguda del Tsarisme

El 1917, grups populars van sortir al carrer per demanar la fi de la guerra i el millorament de les condicions de vida. Aquest moviment va culminar en una vaga general. Arreu del país es van anar formant grups de soviets. El Tsar, sota la pressió dels partits, va abdicar. La Duma va imposar un govern provisional. El nou govern va prometre reformes polítiques i socials. La caiguda del tsar no va posar fi als problemes. Aleshores va començar a perfilar-se l'existència del doble poder: el del govern provisional i el dels soviets.

La Dualitat de Poders

Durant el mes de març, la pugna entre el govern provisional i els soviets va continuar. Lenin havia defensat que la revolució havia de superar la fase liberoburgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. Les reformes promeses pel govern no van avançar. Davant l'empitjorament de la situació, Lvov va ser substituït per un socialista moderat, Kerenski. El nou govern va prometre celebrar eleccions per a una assemblea constituent, però es va enfrontar obertament amb el soviet de Petrograd i va començar una persecució sistemàtica dels bolxevics. Les dificultats del govern de Kerenski van augmentar a l'agost arran del cop d'Estat que van protagonitzar els militars tsaristes, encapçalats pel general Kornilov, per recuperar el poder. Kerenski va poder vèncer amb el suport del soviet i dels bolxevics. La iniciativa va convèncer el partit bolxevic de la necessitat de passar a la insurrecció armada. El pas següent va ser convèncer del seu pla els influents soviets de Moscou i Petrograd. Aquest darrer va quedar a les mans d'un bolxevic, conegut amb el nom de Trotski.

La Revolució d'Octubre del 1917

El govern de Kerenski volia consolidar a Rússia una república parlamentària, convocar eleccions per a una assemblea constituent i mantenir Rússia a la guerra fins al final. Els bolxevics i el soviet de Petrograd es van oposar a aquests plans i van manifestar la intenció d'aconseguir el poder i crear una nova república de soviets.

Les Jornades Revolucionàries

A l'estiu del 1917, el partit bolxevic havia estat prohibit i Lenin es va haver d'exiliar un altre cop a causa d'una insurrecció popular que hi va haver a Petrograd el mes de juny i que va fracassar. Els soviets van planificar la insurrecció, que va tenir el suport de la Guàrdia Roja. Les forces insurrectes es van apoderar dels llocs i dels serveis clau de la capital. L'exèrcit no va disparar contra el poble i així es va poder dur a terme l'acte decisiu: l'assalt del Palau d'Hivern, seu del govern provisional. El triomf a Petrograd va ser decisiu i el govern va dimitir després de la fugida de Kerenski. La revolució es va estendre ràpidament a Moscou i als nuclis industrials de Rússia.

Les Primeres Mesures Revolucionàries

El segon Congrés de Soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d'un Consell de Comissaris del Poble dirigit per Lenin, que va començar de seguida la implantació del socialisme i va decretar les primeres mesures revolucionàries. Un nou decret va mostrar la determinació del govern d'establir la pau amb Alemanya. Les converses van acabar amb la signatura d'un tractat a Brest-Litovsk.

La Guerra Civil i el Comunisme de Guerra

Existia una part immensa del país on el domini bolxevic era incert. Els defensors del vell ordre tsarista van iniciar la defensa armada per tal d'impedir la consolidació de l'Estat soviètic. Amb els russos blancs hi van lluitar també la legió Txeca i algunes tropes angleses i franceses. Els bolxevics van crear l'Exèrcit Roig, que es basava en la disciplina i en la jerarquia militar clàssica. Va començar una guerra civil. El Tsar Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics el juliol de 1918. L'Exèrcit Roig va anar creixent i el 1921 fou vencedor en la guerra. La guerra civil va fer que tota l'economia del país s'orientés cap a un únic objectiu: avituallar l'exèrcit per guanyar la guerra. Aquesta fase de la revolució fou el comunisme de guerra. Tota l'economia va passar a ser dirigida per l'Estat, i es va estatalitzar la indústria per subvenir a les necessitats de l'exèrcit.

La Consolidació i Formació de l'URSS

L'assemblea constituent era l'organisme previst per transformar el tsarisme en una república democràtica. Tanmateix, un cop els bolxevics van haver pres el poder, van decidir dissoldre-la. El partit bolxevic va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica, es va constituir centre del poder i la direcció va ser encarregada a un comitè anomenat Politburó. L'òrgan suprem de l'Estat era el Congrés dels Soviets, que exercia el poder legislatiu. L'executiu restava a les mans del Presídium. Dels afers del govern se n'ocupava el Consell de Comissaris del Poble. Els bolxevics van transformar l'antic imperi dels tsars en una república federal i l'any 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). L'URSS va prendre la forma definitiva a la constitució del 1924, que definia les competències de la unió i de les repúbliques federades.

La NEP

L'economia soviètica es va esfondrar estrepitosament. La revolució va començar a perdre una part dels col·lectius que li havien donat suport. De resultes d'això, fou Lenin qui va proposar una reforma de l'economia que permetés millorar les condicions de vida de la població i vencés les resistències davant el procés revolucionari. La nova orientació de la revolució en el terreny econòmic es va concretar en una Nova Política Econòmica, la NEP. La NEP comportava la implantació d'una economia mixta i amb ella la desaparició de la propietat privada i el control estatal de la indústria i de l'agricultura. La nova política econòmica va donar lloc també a un debat seriós en el Partit Comunista i va reforçar l'enfrontament intern entre les tendències que defensaven el manteniment d'una economia mixta, i les que propugnaven la ràpida socialització de la propietat, de la producció i de la distribució de béns.

TSARISME: El tsarisme era una autocràcia, el tsar estava investit d'un poder absolut: governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d'un Parlament. Una burocràcia fidel i un exèrcit poderós asseguraven el control.

DUMA: Qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa. La Duma estatal a l'imperi Rus correspon a la cambra baixa del parlament.

MANXEVIC: Membre de la facció del partit obrer socialdemòcrata rus que restà en minoria en el segon congrés de l'esmentat partit (1903). Defensaven l'aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d'implantar la democràcia política a Rússia.

SOVIET: Terme que fa referència a les organitzacions de consells d'obrers, pagesos i soldats, que exigien al tsar la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia.

BOLXEVIC: Membre del grup polític del Partit Socialdemòcrata Rus que estaven liderats per Lenin i que defensaven la necessitat d'impulsar a Rússia una revolució social.

SOVIET SUPREM: Òrgan suprem de l'Estat, anomenat també Congrés dels Soviets, i que exercia el poder legislatiu en el nou Estat creat pels bolxevics.

LENINISME: Conjunt d'aportacions que fa Lenin al marxisme, entre les quals cal destacar l'anàlisi de l'imperialisme com a estadi suprem del capitalisme, la concreció de la dictadura del proletariat com a dictadura del partit comunista.

Creació de la Tercera Internacional

Els revolucionaris pensaven que els partits socialistes s'havien allunyat de les propostes revolucionàries i consideraven que el seu objectiu havia deixat de ser la destrucció del capitalisme per preocupar-se només de les condicions polítiques i socials de la classe obrera. Els bolxevics defensaven la necessitat de renovar el marxisme, van proposar fundar una nova Internacional obrera que agrupés els partits obrers revolucionaris. El 1919 es va fundar a Moscou la Tercera Internacional o Komintern, que va fer una crida als partits socialistes perquè abandonessin la Segona Internacional i s'adherissin a la nova Internacional revolucionària. La ruptura es va fer més evident quan, al Congrés del Komintern, es van aprovar 21 condicions que havien de complir els partits que volien adherir-s'hi. Les condicions van provocar l'escissió de molts partits socialistes i van donar lloc al naixement dels partits comunistes. Aquests havien de respondre a una nova concepció del marxisme: el leninisme.

Els Espartaquistes

Ala radical de la socialdemocràcia alemanya, amb l'objectiu d'aconseguir el poder i crear un règim comunista, però l'intent fou esclafat per l'exèrcit.

Mort de Lenin i Disputa pel Poder

El 1924 mor Lenin, i deixava la incògnita de la seva successió, que va desencadenar una lluita entre els dirigents del partit bolxevic, anomenada el Gran Debat, que es va polaritzar entre Trotski i Stalin. Però les intrigues també van implicar altres líders bolxevics. Trotski i els seus aliats representaven el sector radical del partit, que defensava l'abandonament de la NEP per aprofundir la revolució socialista i estendre la revolució permanent per Europa. Altres dirigents, amb Stalin al capdavant, representaven les posicions conservadores: proposaven continuar amb un sistema d'economia mixta, construir el socialisme en un sol país i reservar les decisions polítiques als dirigents del PCUS.

El 1927, Stalin va aconseguir el poder, i el resultat fou l'establiment d'un poder autoritari. Stalin va posar fi a la NEP i va forçar la col·lectivització de tota la propietat, i va fer perseguir els qui s'hi resistien. Stalin es va desfer dels opositors, expulsant-los del país o condemnant-los a mort. Més tard, es va convertir en una dictadura.

Stalin, Amo del Poder

El sistema estalinista imposa la primacia absoluta de la ideologia comunista dintre de l'Estat i de la societat soviètiques, i el Partit Comunista es va convertir en una dictadura personal de Stalin, no permetia el debat, aniquilava els opositors i va crear una classe social privilegiada, la nomenklatura (directors d'empresa, arquitectes) dins una societat igualitària, que va provocar la corrupció dins el sistema. El pensament social es va reduir a un seguit de dogmes i va propiciar el culte a la personalitat de Stalin, venerat com a líder de l'URSS. Així mateix, va imposar una censura rígida que permetia a l'Estat marcar pautes que s'havien de seguir en tots els àmbits.

El realisme socialista es va convertir en l'art oficial de la URSS i es va prohibir l'art avantguardista.

Planificació i Col·lectivització de l'Economia

La política de Stalin va construir una societat sense propietat privada. El control de l'Estat passa a una planificació de l'economia, que es va concretar en uns plans quinquennals que tenien l'objectiu de convertir l'URSS en un país industrial i fer del sector agrari un nucli extraordinari de producció per mitjà de l'explotació col·lectivitzada. Els objectius rarament s'assolien. Primer Pla Quinquennal (PQ): a les ciutats es van col·lectivitzar els béns immobles, els transports i els instruments financers. Tota l'economia va ser socialitzada. La col·lectivització massiva de l'agricultura: els pagesos van ser instats a agrupar-se en granges col·lectives i estatals. La col·lectivització va ser la fi dels kulaks, propietaris acomodats. Els capitals necessaris per al creixement industrial es van obtenir de les activitats primàries, això va generar una desigualtat entre ciutat i camp. L'agricultura va ser un punt feble de l'economia, que va donar escassetat en el subministrament d'aliments. A més, la prioritat de la indústria pesant va comportar un desproveïment de productes de consum i la societat soviètica estava privada de productes bàsics. La planificació va comportar la industrialització i va transformar l'estructura econòmica del país.

El Terror Estalinista

L'estalinisme es va desenvolupar i consolidar en un règim de dictadura amb unes estructures polítiques i socials rígides. Van utilitzar l'eliminació política i física de la vella guàrdia revolucionària. La dècada del 1930 inicia una repressió generalitzada, època de purgues. Per mitjà d'òrgans de l'Estat, l'NKVD, van perseguir els vells dirigents del partit i van processar els militars que s'oposaven a Stalin. Entre el 1936 i el 1938, en els anomenats Processos de Moscou, milers de persones van ser perseguides. Stalin jutjava, condemnava i executava soviètics, així eliminava opositors o qualsevol alternativa al poder. Aquest sistema penitenciari, el Gulag (administració per a campaments de treball correctius), aplegava una sèrie de camps de treballs forçats situats a les zones més inhòspites de l'URSS, com Sibèria.

Noves Institucions Polítiques

Després de la mort de Stalin, es va crear una nova constitució soviètica, que va mantenir els soviets com a columna vertebral de tot el sistema polític, però ja no van ser assemblees lliures i deliberants, sinó que van formar part de l'aparell de l'Estat i sota el control del partit. L'Estat reconeixia l'elecció dels soviets per sufragi universal. Però aquesta representativitat quedava desvirtuada pel fet que a les eleccions només es podien presentar les candidatures avalades pel PCUS. L'organisme deliberatiu superior era el Soviet Suprem, que tenia al capdavant el Presídium; el govern continuava format pels comissaris. El poder municipal l'exercien uns soviets locals. L'Estat soviètic va mantenir la seva estructura federal i cada república de la Unió tenia el seu soviet. El poder central de l'Estat soviètic va augmentar, el dret a l'autodeterminació no es va exercir mai i Stalin va sotmetre a un control molt dur qualsevol vel·leïtat d'autonomia nacionalista.

Stakhanovisme: La revolució tenia el propòsit de crear un home nou. Esforç per la superació contínua del rendiment laboral. S'empra com a propaganda.

Estalinisme: Etapa política a la URSS caracteritzada pel poder personal i dictatorial del seu màxim dirigent, Stalin.

Kolkhoz: Granja col·lectiva, cooperatives agràries basades en la propietat col·lectiva dels béns produïts.

Sovkhoz: Granja soviètica, explotacions agrícoles que a l'extinta URSS no tenien caràcter cooperatiu, sinó que depenien directament de l'Estat.