L'Ascens del Catalanisme Polític: De la Renaixença a la Mancomunitat

La Renaixença: Recuperació Cultural

A principis del segle XIX, la llengua catalana havia patit un retrocés en l’àmbit administratiu i cultural, però es mantenia viva a nivell domèstic i s’utilitzava en activitats populars i llibres. La Renaixença va ser un moviment cultural iniciat a Catalunya als anys 30 que reivindicava un paper protagonista del català. Destaquen figures com Carles Aribau i Joaquim Rubió i Ors.

L’any 1859 es van celebrar els Jocs Florals per difondre la llengua i la cultura. La màxima aspiració era recuperar el català com a llengua cultural. Al marge d’aquesta Renaixença literària va existir un moviment de caràcter més popular que defensava el català que es parlava, la literatura i el teatre populars. Gent que defensava aquest moviment foren Josep Anselm Clavé i Frederic Soler.

A partir dels anys 70, els Jocs Florals es van convertir en una festa cívica i de defensa del català, amb figures destacades com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. També van aparèixer noves publicacions com revistes i diaris.

Inicis del Catalanisme Polític

Des de Catalunya es van aixecar veus contra el centralisme de l'Estat liberal, i això desembocaria en plantejaments polítics autonomistes i federalistes. Els diferents moviments populars que s’havien produït a Catalunya des de principis del segle XIX estaven en contra del centralisme i l'uniformisme liberal.

En la dècada moderada apareix l’anomenat particularisme català. Defensors d’aquest moviment foren Jaume Balmes i Manuel Duran i Bas. A partir de la Gloriosa, el Partit Republicà obrí suport al federalisme. Es va crear el Partit Republicà Democràtic Federal, que tindria més seguidors a Catalunya i a les zones urbanes. Pi i Margall defensava l’estat federal espanyol. Va tenir el suport de Valentí Almirall i Clarí. Les seves aspiracions es van concretar en la proclamació de la Primera República i el seu projecte de constitució. L’experiència republicana va fracassar i el republicanisme va perdre influència.

Valentí Almirall: Impulsor del Catalanisme

És considerat un dels principals impulsors del catalanisme. Va treballar amb Pi i Margall per promoure una política exclusivament catalana. Va crear el primer Congrés Catalanista. Des del diari Català demanava un canvi en la política per a Catalunya. Finalment, va fundar el Centre Català.

Catalanisme Tradicionalista (Vigatansime)

A la dècada dels anys 90 apareixen formacions catalanistes de caire conservador. El carlisme havia tingut el suport de l’Església. El clergat va abandonar aquestes posicions després del suport que va donar a Alfons XII.

El Vigatansime va ser un moviment cultural i intel·lectual promogut per l’Església. Dintre del clergat català destaquen alguns bisbes, com Josep Morgades, que tenia com a mitjà d'expressió La Veu de Montserrat. Un altre bisbe, Josep Torras i Bages, defensava el catalanisme d’arrels cristianes.

La Formació de la Unió Catalanista

L’any 1890 es va crear la Unió Catalanista, que aplegava els grups catalanistes comarcals. Va tenir suport en les zones rurals, però va tenir pocs militants. Defensaven l’autogovern per a Catalunya. Dintre d’aquesta formació existien partidaris de participar en política i els que no volien.

Les Bases de Manresa (1892)

L’any 1892, la Unió va fer una assemblea amb l’objectiu d’aprovar un programa polític anomenat Bases de Manresa. Aquest document recollia els principis del catalanisme polític i considerava que Catalunya havia de tenir dret a la seva vida política.

Característiques de les Bases de Manresa

• Tenia 17 articles.
• Reclamaven l’oficialitat del català.
• Defensaven la sobirania de Catalunya.
• Volien limitar el centralisme.
• Reclamaven competències per a Catalunya.
• Eren contraris al servei militar obligatori.

Formació de la Lliga Regionalista

A partir del Desastre del 98, el catalanisme inicia un procés d’expansió que culmina en la creació de la Lliga Regionalista. Va tenir importants victòries electorals i dominà la vida política catalana fins al 1931.

El Desastre del 98 va afavorir a Catalunya la demanda d'aspiracions polítiques catalanistes, ja que tenien líders importants i suport social. La generació del 98 defensava la creació d'un partit i un programa polític que defensés l’autonomia de Catalunya. El projecte regeneracionista de la Restauració va fracassar i la burgesia industrial decideix crear un nou grup polític: la Unió Regionalista. Un grup va abandonar la Unió Catalanista i fundaren el Centre Nacional Català. Destaquen Enric Prat de la Riba i Jaume Carner.

L'any 1901 es va presentar una candidatura unitària de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. Això es coneix com la Candidatura dels Quatre Presidents, que va guanyar a Barcelona. Aquests dos grups polítics es fusionen creant una nova formació política: la Lliga Regionalista.

Característiques de la Lliga Regionalista

• L’òrgan de difusió era La Veu de Catalunya.
• La Lliga tenia representants a Barcelona.
• El 1901, per primera vegada, guanyen a Barcelona candidats no dinàstics.
• A partir d’aquest moment, el protagonisme polític es disputarà entre catalanistes i republicans.
• Tenia una organització eficaç: secretaris, seus.
• La base social de la Lliga es troba entre industrials i comerciants.
• Gràcies a la seva difusió, també té suport entre els propietaris agraris.
• Estaven en contra de la Restauració i a favor de la reforma política.

Nacionalismes Perifèrics

Nacionalisme Basc

En els orígens, cal considerar la reacció davant la pèrdua dels furs com a conseqüència de la derrota del carlisme el 1876. El creixement industrial va provocar una forta immigració. Va guanyar força un moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques. El gran impulsor va ser Sabino Arana. L’any 1894, Arana va crear la societat Euskeldun Batzokija, germen del Partit Nacionalista Basc (PNB).

El Galleguisme (Rexurdimento)

La societat era rural. Hi havia una burgesia feble davant d'unes classes dominants tradicionals. L'aparició del galleguisme va ser una forma de reivindicació de la llengua. A mitjans del segle XIX s’inicia el Rexurdimento, un corrent que va significar el redescobriment literari de la llengua, la història i les tradicions gallegues. La figura literària més influent va ser Rosalía de Castro.

Valencianisme, Aragonisme i Andalusisme

El Valencianisme va néixer com a moviment cultural de reivindicació de la llengua i la cultura. El valencianisme polític es va iniciar amb la creació d’organitzacions específiques.

Pel que fa a l’Aragonisme, la burgesia va impulsar la defensa del dret civil i la recuperació del patriotisme cultural aragonès, difonent una unificació romàntica dels orígens del regne.

L’Andalusisme va ser impulsat per Blas Infante, qui va participar en la Primera Assemblea Regionalista.

El Reformisme Dinàstic

A partir de 1898 es posa en marxa un reformisme polític basat en idees regeneracionistes que intenten solucionar les deficiències de la Restauració. El 1899, la regent Maria Cristina dona el poder al líder conservador Francisco Silvela, que vol aplicar una política reformista del sistema. Augmenten les protestes, sobretot a Catalunya, per part dels comerciants que es neguen a pagar els impostos. Aquest moviment deriva en una vaga general que provoca la declaració de l'estat de guerra a Catalunya i augmenta la pressió. La burgesia catalana s’acosta cada cop més al catalanisme polític i s’allunya del poder central.

Reformes de Maura i Canalejas

Alfons XIII arriba al tron amb 16 anys. El nou líder del Partit Conservador és Antoni Maura i José Canalejas és el líder del Partit Liberal. Tots dos intenten aplicar el regeneracionisme polític des de dintre del sistema.

Maura, com a cap de govern, intenta fer una «revolució des de dalt» per impedir una revolta popular. Intenta controlar el sistema a través de masses neutres. Es promulga una nova llei electoral i es fan algunes reformes de l'administració local. Maura aprova algunes lleis socials, com la regulació del descans dominical a Espanya. Es crea una mena de seguretat social amb les assegurances obreres. Es promulguen altres lleis per estimular l’agricultura i la indústria. L'any 1909, la Setmana Tràgica de Barcelona fa que augmenti la repressió i acabi amb el govern de Maura.

El 1910, Canalejas forma govern i intenta apropar-se als sectors populars, limitant el poder de l’Església i aplicant reformes socials.

Catalanisme i Republicanisme

Els partits dinàstics van perdre hegemonia a Catalunya i a la resta del país. A Catalunya prenen importància cada vegada més el catalanisme i el republicanisme. Dins del catalanisme, la Lliga serà el partit més important a Catalunya. El seu líder era Enric Prat de la Riba, que defensava la descentralització i la llengua. La Lliga no tenia una entitat ideològica única.

Tenien com a forces competidores els republicans, ja que en algunes eleccions de principis de segle els republicans tenien èxits. Es produeixen algunes escissions, com la de regidors com Cambó, i en una visita al rei a Barcelona, alguns no van obeir els acords del partit. Els més progressistes de la Lliga marxen i creen un partit de caire republicà.

En les eleccions de 1907 es presenta una candidatura conjunta on es demana autogovern i obeir la Llei de Jurisdiccions. Tenen un triomf espectacular, i el govern de Maura es va veure obligat a intentar negociar amb ells. Dins de la coalició comencen les discrepàncies perquè els de la Lliga negocien amb Maura. El grup es va escindir de la Lliga i creen un nou partit anomenat Centre Nacionalista Republicà. Van tenir poc èxit electoral, però molta difusió. També creen un sindicat, el CADCI. Després es crea un nou partit, la Unió Federal Nacionalista Republicana, el qual s’alia amb el Partit Radical de Lerroux.

La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat és una associació de municipis o províncies per a un fi comú, per atendre serveis i problemes de manera conjunta. Va ser el primer òrgan administratiu català des del segle XVIII i una primera concessió d’autogovern.

El seu procés de creació va ser llarg i difícil. Es va iniciar una lluita per la seva creació als ajuntaments i diputacions catalanes que veien la necessitat de modernitzar el país. El president de la Diputació de Barcelona va recollir un programa de reformes i va crear l'Institut d'Estudis Catalans. Es va proposar la unió de les quatre diputacions catalanes i Canalejas va impulsar la creació de la Mancomunitat el 1912. A Madrid existia un sector en contra del catalanisme. L'assassinat de Canalejas paralitza el projecte, que finalment és aprovat el 1913.

L'Obra de Govern de la Mancomunitat

L'actuació de la Mancomunitat va tenir dues direccions principals:

1. La creació d’una infraestructura de serveis públics i administratius per potenciar el desenvolupament econòmic.
2. El foment de la llengua i cultura catalanes.

S’inicia un projecte centrat en la consolidació de la llengua i cultura catalanes, amb la creació de biblioteques populars. L'Institut d'Estudis Catalans inicia una tasca d'unificació ortogràfica. Es promou la renovació pedagògica i es creen centres com l’Escola Industrial, l’Escola de Treball i l’Escola d’Administració Local.

Crisi de 1917

Les causes de la crisi de 1917 van ser l'augment de la conflictivitat social a causa de la crisi econòmica, que va provocar una greu crisi política i una vaga revolucionària. Espanya va ser neutral davant la Primera Guerra Mundial (WWI), i com a conseqüència d’aquesta neutralitat, Espanya es va beneficiar econòmicament, però la inflació va disparar els preus.

Descontentament Militar

L'exèrcit tenia un excessiu nombre d'oficials. Hi havia una disminució de salaris i els ascensos es feien per mèrits de guerra, cosa que va provocar la creació de les Juntes de Defensa. L'exèrcit va fer un manifest contra el govern.

Crisi Política

S'acusa el govern de corrupció política. Es va dissoldre el Congrés dels Diputats. Es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris. El govern va prohibir una convocatòria, i això va desembocar en una vaga general.

Crisi Social

Els obrers van donar suport majoritari a la vaga, motivats per la pujada de preus i les dures condicions laborals. La vaga va tenir resultats desiguals i el resultat final va ser un fracàs. El govern va decretar la llei marcial.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Primo de Rivera va declarar l'estat de guerra i va exigir al rei que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII accepta un Directori Militar presidit per Primo de Rivera que suspèn el règim constitucional. Primo de Rivera volia posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social del país.

El dictador va fer un manifest populista on justificava que volia acabar amb el caciquisme. Les mesures de reorganització incloïen la repressió dels sindicats, la dissolució del parlament, l'eliminació del caciquisme, la prohibició de les activitats dels partits polítics i la militarització de l’ordre públic. La renovació política va fracassar. Per solucionar el conflicte del Marroc, va organitzar una operació militar que va acabar en èxit.

Actuació Anticatalana de la Dictadura

Mentre Primo de Rivera era capità general de Barcelona, va declarar el seu respecte per la llengua, tradicions i cultures catalanes. No obstant això, la Mancomunitat va passar a ser dirigida per Alfons XIII fins al 1925, quan fou abolida definitivament. Es va imposar la censura a la premsa diària i a la publicació de llibres, i es va produir una depuració del magisteri.

Oposició a la Dictadura

Van formar oposició a la dictadura alguns líders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes i anarquistes. Els intel·lectuals van signar un manifest contra la repressió de la llengua i la cultura catalanes. De seguida es van produir càstigs contra ells, incloent-hi l'exili. Alguns militars van participar en conspiracions militars.

L'oposició catalana es va allunyar de la Lliga Regionalista. El fet més important d'oposició del catalanisme va ser l'intent d'invasió armada de Catalunya per part de Francesc Macià. La persecució de la CNT agreuja el seu enfrontament interior, i el 1927 es crea la FAI. El PSOE augmenta la seva oposició i es declara republicà.

Caiguda del Dictador

El rei i els monàrquics van veure la dictadura com un perill, i això va fer que el dictador hagués de dimitir l'any 1930. El substitut va ser el general Berenguer, encarregat del procés de retorn al constitucionalisme. L'oposició s’organitza en l’anomenat Pacte de Sant Sebastià per tal de constituir un comitè revolucionari i presentar-se a les eleccions.

El general Berenguer no va poder complir la seva tasca i va ser substituït per l’almirall Aznar. El govern va convocar eleccions municipals, on van guanyar els del Pacte de Sant Sebastià, obrint pas a la Segona República.

Glossari de Termes Clau

Centre Català

Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya.

Memorial de Greuges

Nom amb què es coneixia popularment la memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, que fou enviada a Alfons XII l'any 1885.

Jocs Florals

Certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d’una llengua i cultura.

Vigatansime

Corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del segle XIX, impulsat principalment pel clergat.

Tancament de Caixes

Moviment de protesta dels comerciants i industrials de Barcelona (1899) que es van negar a pagar els impostos del govern de Silvela. (Nota: El text original confonia aquest terme amb la fusió de la Lliga Regionalista.)

Missatge a la Regent

:  document signat per 2001 persones darreu del principat de Catalunya en el qual es demnunciava l’autonomia per catalnunya. Unió catalanista:grup format a bcn al 1891 per la unió dels sindicats i associacions catalanistes qe es van posar en contacte davant de la resistencia contra larticle del codi civil español.El reformisme dinastic: a partir de 1898 es posa en marcha un reformisme politic basatn en idees regeneracionistes qe intenten solñucionar les deficiencies de la restauracio. El 1899 la regent mº cristina dona el poder al líder conservador francisco sibuela qe vol aplicar una política reformista del sistema. Augmenten les protestes sobretot a Catalunya per part dels comerciants que es neguen a pagar els impostos. Aquest moviment deriva en una vaga general qe fa que declari lestat de guerra a Catalunya i augmenta la presio. La burguesía catalana sacosta cada cop mes al catalanisme politici i sallunya del poder central. Reformes de maura i canalejas: alfons x3 arriba al tro am 16 anys. El nou líder del partit conservador es Antoni maura i jose canalejas es el líder del partit liberal. Intenten aplicar el regeneracionisme politic des de dintre del sistema. Maura com a cop de govern intenta fer una revolucio des ede adalt per impedir una revolta popular. Intenta controlar el sistema a través de masses neutres. Es promulga una nova llei electoral i es fan algunes reformes de ladministracio local. Maura aprova algunes lleis socials, queda regulat a espanya el descans dominical. Es crea una mena de seguretat social a les assegurances obreres. Es promulgen altres lleis per estimular lagricultura, industria…. Al 1909 setmana trágica de bcn fa que augmenti la represio iacabi amb el govern de maura. 1910 forma govern canalejas intenta aproparse als sectors populars. Ho fa limitat el poder de l’esglesia reformes socials.Catalanisme i republicanisme: els porartits dinastics van perder hegemonía a cat i a la resta del país. A cat preñen importancia cada vegada mes el catalanisme i el republicanisme. Dins del catalanisme la lliga será el partit mes important a cat. El seu líder enric Prat de la riba. Defensa la descentralitzacio la llengua. La lliga no tenia una entitat ideologica. Tenia com a forces competidores als republicans ja que algunes elecions de prinicipis de segle els republicans teninen exits. Es produexen alguns regidors com combó i en una visita al rei a bcn alguns no van obeir els acords del partit. Els mes progres de la lliga marxen a la liga i creen un partit de carie republica. En les eleccions de 1907 es presenta una candidatura conjunta on es demana autogovern i obeir la llei de jurisdiccions. Tenen un triomf espectacular, el govern de maura es va veure obligat a intentar negociar amb ells. Dins de la coaliccio comencen les discrepancies perqe els de la lliga negocien amb maura. El grup es va escindir de la liiga i creen un nou partit anomenat centre nacionalista republica. Van tenir poc exit electoral pero molta difussio. Tambe creen un sindicat,CADCI. Després es crea un nou partit, unió federal nacionaliusta republicana, el qual se alia amb el partit radical de lerroux.La mancomunitat de cat: associacio de municipis o provincies per a un fi comu per entendre serveis i probleemes de manera conjunta. Va ser el primer organ administratiu catala des del s xviii i una primera concesio dautogovern. El seu proces de creacio va ser llarg i difícil. Es va iniciar una lluita per la seva creacio als ajuntaments i diputacions catalanes qe veien la necesitat de modernitzar el país. El president de la diputacio de bcn va recollir un programa de reformes i va crear linstitut destudis catalans. Es va proposar la unió de les 4 diputacions catalanes i canalejas va  va crear la mancumintat el 1912. A Madrid deexistia un sector en contra del catalanisme. Lasesinat de canalejas paralitza el projecte qe finalment es aprovat el 1913.Lobra de govern de la manco:lolactuacio de la mancomunitat va tenir dues direccions, la creacio duna infraestructura de serveis publics i administratius per potenciar el desenu economic. Foment de la llengua i cultura cat a partir. Sinicia un projecte centrat en lconsolidar la llengua i cult. Cat, la creacio de biblioteques populars. Linstitut estudis catalans inicia una fosca unificacio ortográfica. Parlament, renovacoi pedagógica. Es crea lescala industrial, escola de treball i lescola de ladministracio localCrisi 1917: causes, augmenta la conflictivitat social degut a la crisi económica i aixo provoca greu crisi política i vaga revolucionaria. España va ser neutral davant wwi on es va enfrnotar aliats. Com a consequencia daquesta neutralitat espanya es beneficia economicament. Descontentament militar: lexercit tenia un excesiu nombre doficis. Disminucio de salaris, ascensos per merits de guerra. Creacio de juntes de defensa. Exercit fa un manifest contra el govern. Crisi política: sacusa al govern de corrupcio política. Esforma el congres de diputats. Es va celebrar a bcn una asamblea de paramanetaris. El govern prohibeix una convocatoria i aixo desemboca en una vaga general. Crisi social:  els obrers donen suport majoritari a la pujada de preus, les dures condicions laborals. La vaga te resultats desiguals i el resultat final va ser un fracas. El govern decreta la lei marcialLa dictadura de primo de rivera: primo de rivera va declarar lestat de guerra i va exigir al rei qe el poder pases a mons dels militars. Alfons xiii acepta un directori militar presidit per primo de rivera qe suspen el regim constitucional. Primo de rivera volia posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social del país. El director va fer un manifest populista on justificava qe volia cobrar amb el caciquisme.  Mesures de reorganitzacio, represio dels sindicats, dissol el parlament, elimina el caciquisme, prohibicio de les activitats dels partits polítics, militracio de lordre public. Aixo va resultar ser una farsa com va ser una farsa, la renovacio política va fracasar. Per solucionar el conflicto de marroc va organitzar una operacio militar qe acaba en exit.Actuacio anticatalana de la dictadura: mentre primo de rivera era capita de bcn va declarar el seu respecte per la llengua, tradicions i cultures catalanes. Lamancomunitat va posar a estar dirigida per alfons 13 fins el 1925 qe fou abolida definitivament. Es va imposar la censura a la prensa diaria i publicacio de llibres i es va produir una depuracio del magisteri.Oposicio a la dictadura: van formar oposicio a la dictadura alguns liders dels partits dinastics, repub, catalanistes, comunistas, anarquistes, els intelectuals firmen un manifest contra la represio de la llengua i la cultura cat. De seguida es van produir castigs contra ells, exili. Alguns militars participen en conspiracions militars. Es van arribar a tancar algunes lleis. La oposicio catalana es va allunyar de la lliga regoinalista. El fet mes importat doposicio del catalanisme va ser lintet dinvacio armada de cat per part de francesc macia. La persecucio de la cnt agreuja el seu enfrontament interior. 1927 es crea la FAI. El psoe augmenta la seva oposicio i es declara republica.Caiguda del dictador:  el rei i els monarquies veuen la dictadura com un perill i aixo fa qe el dictador hagi de dimitir lany 30. El substitut va ser el general Berenguer, encarregat del proces de reotrn al constitucionlaisme. Loposicio sorganitza en anomenat pacte de san sebastia per tal de constituir un comité revolucionari i presentar-se a les eleccions. El general Berenguer no va poder cumplir la seva tasca i va ser substituit per lalmirall Aznar. El govern va convocar eleccions municipals.  Guanyen els del pacte de san sebastia.