L'Ascens del Catalanisme Conservador i els Nacionalismes Perifèrics (1890-1914)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,2 KB
El Catalanisme Conservador i Tradicionalista
A partir de la dècada dels 90, el catalanisme va adoptar postures més conservadores. El catalanisme tradicionalista de Torras i Bages (Bisbe de Vic, conegut com a Vigatanisme) va atreure una part important del clergat. Defensava un catalanisme d'arrel cristiana, presentant-se com una alternativa catòlica i conservadora al laïcisme. Les seves idees principals eren:
- L'esperit de Catalunya es fonamenta en la família.
- Retorn a l'idealisme de l'Edat Mitjana.
- Una estratègia regionalista allunyada de la política per regenerar Catalunya.
La seva màxima era: "Catalunya serà cristiana o no serà".
Unió Catalanista i les Bases de Manresa (1891)
La Unió Catalanista, fundada el 1891, pretenia ser una federació amb idees regionalistes i un programa comú per a tots els catalanistes. La seva base social incloïa la burgesia catalana conservadora i la Catalunya rural. Va obtenir èxits amb tesis catalanistes no merament regionalistes, defensant l'autogovern, però no només la descentralització.
Les Bases de Manresa
Les bases programàtiques es van establir a Manresa (les Bases de Manresa). Aquest document tractava sobre el poder central, que es configurava com a federal, i defensava:
- La sobirania i la possessió de competències absolutes en grans àmbits.
- L'establiment de les velles institucions catalanes (com l'Audiència i les Corts).
Això representava un regionalisme de caràcter tradicionalista i corporatiu.
La Lliga Regionalista: Consolidació Política
La Lliga Regionalista va sorgir del trencament de la Unió Catalanista i aspirava a consolidar la força política del catalanisme enfront de la resta de l'Estat.
La Candidatura dels Quatre Presidents
La Candidatura dels Quatre Presidents va ser una candidatura unitària de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, formada pel Doctor Robert, Domènech i Montaner, Rusiñol i Sebastià Torres. Va guanyar aclaparadorament els partits dinàstics i va propiciar la creació de la Lliga gràcies a aquest èxit. La lluita política es va centrar llavors entre republicans i catalanistes.
Així, la Lliga esdevingué la primera formació política moderna de l'Estat espanyol que va tenir una organització molt eficaç. Va aplegar els industrials i comerciants de Barcelona i, més tard, els de les comarques centrals i orientals. Es va imposar a la corrupció i va obtenir l'hegemonia durant el primer terç del segle XX.
Altres Nacionalismes Perifèrics
Nacionalisme Basc
El nacionalisme basc volia recuperar els furs com a privilegi propi. Arran de l'abolició dels furs després de la Guerra Carlina del 1876, es va crear un corrent propi. A més, la industrialització de Biscaia va comportar immigració, i es va voler recuperar la identitat, la llengua, la societat i la cultura pròpies.
Sabino Arana va fundar el PNB (Partit Nacionalista Basc) amb el lema "Euzkadi i els homes antics". Aquest moviment volia reintegrar els furs, reformar la puresa de la raça, defensar el socialisme obrer i va estendre el partit tant per Biscaia com per Navarra amb un projecte autonomista.
Nacionalisme Gallec
El nacionalisme gallec, tot i ser més feble i tardà, estava més arrelat per la gran quantitat de població rural. En la primera etapa, el Rexurdimento va ser culturalista (amb figures com Rosalía de Castro) i apolític. Es creia que la subordinació a l'Estat feia que els gallecs haguessin d'emigrar. La segona etapa fou més política, però va continuar sent feble i només va arribar als intel·lectuals.
Solidaritat Catalana i la Crisi Social
Solidaritat Catalana
La Solidaritat Catalana va ser una aliança de forces catalanes en contra de la política anticatalana dels liberals de Madrid i l'oposició a la Llei de Jurisdiccions. Aquesta coalició reafirmava les realitats catalanes i va presentar la candidatura del "Programa Tívoli", que va obtenir un gran triomf i va aconseguir derogar la Llei de Jurisdiccions.
La Setmana Tràgica (1909)
La Setmana Tràgica va consistir en incidents a Barcelona en contra de la guerra, on es va mobilitzar la població mitjançant una vaga general amb representació de moltes forces. Va desembocar en desordre i anticlericalisme, i es va declarar l'estat de guerra. La repressió contra els manifestants va ser dura i cruel, i forces de seguretat van morir.
La Mancomunitat de Catalunya (1914)
La Mancomunitat de Catalunya va ser la concessió d'autogovern a Catalunya que mancomunava les quatre diputacions a partir del 1914, presidida per Prat de la Riba. La Lliga va destacar en la Mancomunitat, tot i que sense majoria absoluta. A la Mancomunitat només se li van delegar funcions i tenia el mateix pressupost, és a dir, no va obtenir noves competències significatives.