Ascens i Caiguda del Feixisme: Hitler, Mussolini i l'Impacte de la Segona Guerra Mundial

Adolf Hitler i el Tercer Reich (1933-1945)

Adolf Hitler, polític alemany d'origen austríac, va ser el líder, ideòleg i membre original del Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP). Hitler va establir un règim nacionalsocialista a Alemanya, conegut com a Tercer Reich, entre 1933 i 1945. La seva ideologia, que va portar a l'esclat de la Segona Guerra Mundial i a l'Holocaust, es basava en:

• L'eliminació dels jueus.
• La consecució d'un «espai vital» per garantir el futur d'Alemanya.
• La raça com a explicació de la història del món.
• La lluita eterna com a llei bàsica de l'existència humana.

Hitler va ascendir al poder durant una crisi econòmica, social i política, accentuada per la Gran Depressió de 1929 i el descontentament a Alemanya després de la derrota a la Primera Guerra Mundial. Va utilitzar la propaganda i la seva oratòria per persuadir les masses, emfatitzant la seva oposició al Tractat de Versalles, al poble jueu, al pacifisme i al comunisme, i alhora ressaltant el nacionalisme alemany, el militarisme, el racisme, la preservació de la raça ària, el pangermanisme i l'annexió de territoris europeus perduts.

La Creació de l'Estat Soviètic

El Congrés dels Soviets va adoptar mesures per constituir un estat socialista. Lenin va formar dos decrets importants:

• El decret sobre la pau: Invitava els governs en guerra a una pau justa i democràtica, sense annexions ni indemnitzacions.
• El decret sobre la terra: Anunciava l'expropiació de les terres dels grans terratinents, la corona i l'Església, i el seu lliurament als soviets de camperols.

Amb aquests decrets, els bolxevics van aconseguir el suport dels soldats i camperols. Van implementar altres mesures per reforçar el control polític:

• Control de fàbriques i mines als soviets obrers.
• Jornada laboral de vuit hores.
• Dret a l'autodeterminació de les nacionalitats.
• Convocatòria de l'Assemblea Constituient per elaborar una constitució.

Líders de la Revolució Russa

Lenin

Vladímir Ilich Lenin (1870-1924), líder bolxevic i principal dirigent de la Revolució d'Octubre, va ser el primer dirigent de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Va desenvolupar el leninisme, basat en el marxisme, per a la situació de Rússia a principis del segle XX.

Iósif Stalin

Iósif Stalin (1878-1953) va ser el màxim dirigent de la URSS i del Partit Comunista des de mitjan anys 20 fins a la seva mort. Va dirigir la construcció del socialisme a la URSS, transformant-la en una potència industrial i elevant el nivell de vida. No obstant això, va dirigir un règim repressiu amb camps de treball, repressió política i deportacions. Durant el seu govern, la URSS va tenir un paper fonamental en la derrota de l'Alemanya Nazi a la Segona Guerra Mundial.

León Trotsky

Lev Davídovich Bronstein (1879-1940), més conegut com a León Trotsky, va ser un polític i revolucionari rus, organitzador clau de la Revolució d'Octubre. Durant la guerra civil, va ser comissari d'assumptes militars. Després del seu exili, va liderar el trotskisme, un moviment d'extrema esquerra. Va ser assassinat a Mèxic per un agent soviètic. Trotsky va negociar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial i va crear l'Exèrcit Vermell, que va consolidar els assoliments revolucionaris. Posteriorment, es va enfrontar a Stalin, cosa que li va causar l'exili i l'assassinat.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Conseqüències Demogràfiques

Les pèrdues humanes s'estimen en 9 milions de morts i la mateixa xifra de ferits. Les privacions i les mancances sanitàries van facilitar la propagació de la grip de 1918, que va provocar la mort de milions de persones a Europa i al món, i va comportar un descens de la natalitat.

Conseqüències Econòmiques

La guerra va provocar destruccions en la indústria, l'agricultura i els transports. Els costos financers van ser enormes, i els governs van augmentar el deute públic i van demanar préstecs, principalment als Estats Units.

Causes de la Primera Guerra Mundial

Rivalitat entre les Potències

• Formació de blocs antagònics: Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) i Triple Entesa (Regne Unit, França i Rússia).
• Rearmament general de les potències europees.
• Rivalitat econòmica: El desenvolupament industrial d'Alemanya va provocar rivalitats per nous mercats.
• Potenciació del militarisme i l'exaltació nacionalista.

Tensions Colonials

• Política imperial de Guillem II: Alemanya va exigir un gran imperi colonial.
• Crisi del Marroc entre Alemanya i França.
• Desconfiança francobritànica davant l'expansionisme alemany.

Conflicte Bèl·lic

• La debilitat de l'Imperi Otomà va portar a disputes per les seves possessions.
• Les Guerres Balcàniques, provocades per tensions nacionalistes i religioses.
• Tensions amb minories ètniques a l'Imperi Austrohongarès i a l'Imperi Otomà.

Detonant de la Guerra

L'assassinat de l'hereu austríac va provocar declaracions de guerra en cadena.

Benito Mussolini i el Feixisme Italià

Benito Mussolini (1883-1945) va ser un militar, polític i dictador italià. Va ser primer ministre amb poders dictatorials des de 1922 fins a 1943, quan va ser deposat. Va escapar amb ajuda de l'Alemanya Nazi i va ser president de la República Social Italiana fins a la seva mort. Mussolini va promoure el feixisme a Itàlia i va establir un règim caracteritzat pel nacionalisme, el militarisme i la lluita contra el liberalisme i el comunisme. Es va convertir en un aliat d'Adolf Hitler. Sota el seu govern, Itàlia va entrar a la Segona Guerra Mundial el 1940. El 1945, va ser capturat i executat per partisans comunistes.

Ideologies del Feixisme

1. Estat totalitari: Control de totes les esferes de la vida.
2. Sistema polític dictatorial de partit únic amb un líder carismàtic.
3. Anticomunisme i anticapitalisme radical.
4. Nacionalisme agressiu, expansionista i militarista.
5. Racisme i antisemitisme: Superioritat de la raça ària.
6. Rebuig del racionalisme, materialisme i igualitarisme.
7. Exaltació de la violència.
8. Mobilització de les masses i enquadrament en el partit, el sindicat i organitzacions paramilitars.
9. Exaltació dels principis masculins i relegació de la dona a la llar.