Asc

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,22 KB

 
Text: missatge amb sentit complet constituït per un conjunt estructurat de signes lingüístics, és a dir, delements amb un significant associat a un significat i que remeten a uns objectes, persones, esdeveniments...
Parts: anàlisi fonètica: com pronunciem loració. Anàlisi morfosintàctica: els mots: son variables o invariables, son simples derivats o compostos. A quina classe o categoria pertany cada mot. Quins sintagmes es construeixen amb aquests mots. Quines relacions de concordança sestableixen dins i fora dels sintagmes. Quina funció exerceixen, aquests sintagmes. Quina és la modalitat de loració (enunciativa, interrogativa,...) . Anàlisi lexicosemàntica: què signifiquen loració i els elements que la componen.
Propietats textuals: el text és lúnica unitat lingüística amb funció comunicativa. Adequació al context comunicatiu: el text sha dinserir bé dins la situació comunicativa, constituïda per uns interlocutors en particular, amb una finalitat, un tema i un canal. Coherència informativa: ha de girar al voltant dun sol tema, al qual se supediten seguint una lògica les diferents part del text. Cohesió: és per mitjà de mecanismes anafòrics com els pronoms i de connexió. Correcció: no pot contenir faltes ortogràfiques morfològiques, sintàctiques ni semàntiques.
Connectors textuals: additius: sumen una nova informació a la que ja sha dit (i, a més). Disjuntius: expressen que el que es dirà és una alternativa (més aviat, més ven dit). Contrastius: donen a entendre que el que segueix és una informació oposada a la que sha donat (en canvi, no obstant això). Consecutius: indiquen que segueix una conseqüència del que sha dit (per tant, doncs).
Coordinades: copulatives:i, ni(addició). Disjuntives:o, o bé(alternativa). Distributives:ni...ni, o...o, ara...ara, no solament(distribució). Adversatives:però, sinó (que)(oposició). Explicatives: és a dir, o sigui, això és(aclariment). Il·latives: doncs, per tant, per consegüent(deducció). Continuatives: doncs, a més, daltra banda(continuïtat acumulació.


CD:def:el,la,els,les. Indef:en. Neutre:ho. Atrib:def:el,la,els,les. Indef:ho. Enfasi:en. CI:sing:li. Plur:els. CC:hi. Lloc+de:en. CRV:hi. +de:en. CP:hi. Fer-se dir-se nomenar elegir:en. CN:en. Sj:en. Es// et-us// em-ens// li-els // el,la,els,les-ho// en-hi//.
Juxtaposades: són com dues o més oracions simples, però enllaçades per la intenció i per la entonació. Es pronuncien luna al costat de laltra sense cap lligam gramatical que les uneixi. En lescriptura van separades per un signe de puntuació.
Coordinades: són com dues oracions simples, però unides per elements gramaticals denllaç o sigui per conjuncions. Cadascuna daquestes oracions podrien funcionar independentment de laltre.
Subordinades: consten duna oració que té algun dels seus elements sintàctics format per un grup de mots, entre els quals figura un verb. Aquest sintagma secundari sanomena oració subordinada i laltre oració principal. No es troben a la mateixa jerarquia sintàctica. Loració principal domina i laltre depèn dun element de la principal. Les subordinades es relacionen per mitjà de nexes subordinadors.
Substantives: completives: van introduïdes per la conjunció que. Poden fer les mateixes funcions sintàctiques que un sintagma nominal. Interrogatives: fan la funció de CD> determinant interrogatiu (quin/quant), pronom interrogatiu (qui persones/què coses), adverbi interrogatiu. Relatives: hi ha oracions de relatiu que no equivalen a un adjectiu i no fan de CN sinó que adquireixen un significat equivalent al dun substantiu genèric o abstracte i ocupen el lloc que correspon al substantiu (mesa). Infinitiu: hem ce tenir un verb en infinitiu. Aquestes proposicions poden exercit totes les dun substantiu. Aquesta subordinada pot anar precedida de la preposició de si és CD.
Canvi i caiguda de preposició: a,de,en,amb + SN// (canvi) a,de + inf// (caiguda) 0 + que.

Entradas relacionadas: