Artrologia: Estructures articulars i tipus d'articulacions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,22 KB
Artrologia: Estructures articulars
L'artrologia és l'estudi de les articulacions, que són estructures passives però que tenen un cert component actiu. Hi ha estructures elàstiques i hi ha un rebot.
Estructures articulars:
- Superfícies òssies articulars: recobertes de cartílag hialí, el qual evita que les superfícies òssies freguin. La regeneració d'aquest és molt difícil. Lubrica i es nodreix del líquid de dins de les articulacions anomenat líquid sinovial.
- Càpsula articular: és una estructura que cobreix totes les estructures intrarticulars. Quan algú té capsulitis és perquè la càpsula s'ha trencat.
- Membrana sinovial: és la superfície interna de la càpsula articular i és l'encarregada de produir el líquid sinovial.
- Lligaments intrarticulars: són els de dins les articulacions i estan banyats pel líquid sinovial. Només als genolls i a la coxofemoral.
- Lligaments extraarticulars: es divideixen en dos: lligaments intrínsecs, que estan just adherits a la càpsula, i lligaments extrínsecs, que van d'un os a un altre sense tenir relació amb una càpsula.
Altres estructures articulars són les correderes, les beines sinovials i les bosses seroses o bosses sinovials.
El fibrocartílag és un teixit cartilaginós semirígid o flexible que està en algunes articulacions i té funcions de congruència i amortització.
Tipus d'estructures articulars
Hi ha tres tipus d'articulacions en funció de l'amplitud de moviment: sinartrosi, amfiartrosi i diartrosi.
Segons la forma de la superfície, hi ha diferents tipus d'articulacions: artròdia, tròclea, trocoide, encaix recíproc, condília i enartrosi.
L'articulació escapulohumeral és una articulació especial i la menys inestable. Té lligaments extraarticulars intrínsecs només a la cara superior i anterior, i el maneguet dels rotadors són músculs fonamentals per la seva estabilitat.
L'articulació del genoll és una diartrosi amb dos moviments condiliegs i té diversos lligaments i fibrocartílags que li proporcionen estabilitat i amortització.