Artistes de l'humanisme

LES MONARQUIES AUTORITÀRIES:

Es considera la monarquia Autoritària com una forma de transició entre la monarquia feudal, amb Uns monarques força dèbils, i la monarquia absoluta, que representa la Concentració de tots els poders en mans dels reis. Els monarques europeus van Adoptar un seguit de mesures per fer efectives Les decisions que prenien: van crear una burocràcia, van augmentar i enfortir Els seus exèrcits, van augmentar els impostos, van crear una xarxa diplomàtica. A més, lacort o casa del rei va abandonar el caràcter itinerari Que tenia en l’Edat Mitjana i es va instal·lar en una ciutat fixa des d’on es Governaven els territoris de la monarquia.

CASTELLA I ARAGÒ EN EL Segle XV:

El territori de la península Ibèrica estava Dividida en cinc unitats polítiques: la corona De Castella, la corona d’Aragó, el regne de Navarra, el regne de Portugal i el Regne islàmic de Granada.

LA UníÓ DINÀSTICA:

El 1469 s’havien casat Ferran, fill del rei d’Aragó, i Isabel, Germana del rei de Castella. El 1477 Isabel es Va convertir en reina de Castella, i el 1479 Ferran va succeir al seu pare en El tron Aragónès. Aleshores, es va produir la uníó dinàstica de la corona de Castella i de la corona d’Aragó. LA POLÍTICA INTERIOR:
Un cop acabada la guerra de successió a Castella, Ferran i Isabel Es van dedicar a pacificar els seus regnes. A Castellavan crear la Santa Germandat (un cos armat que es dedicava a lluitar contra els  bandits i contra els excessos de la noblesa), Van reforçar la Chancillería (que era el màxim organisme judicial), van Augmentar el poder que tenien sobre les ciutats amb el nomenament de Corregidors, van crear un exèrcit professional i permanent. A Aragó, El rei Ferran II va mantenir el pactisme (sistema polític que condicionava i limitava el poder dels monarques).

LA UNITAT RELIGIOSA:

Els reis catòlics Van fer la unificació religiosa un dels objectius de la política interior. Amb L’autorització del papa, el 1478 van establir el Tribunal de la Inquisició per Perseguir els heretges. I el 1492 van expulsar Els jueus. Els que van adoptar el cristianisme, anomenats conversos o Judeoconversos, van partir una persecució inquisitorial molt dura. Pel que fa Als musulmans, els que es van quedar als territoris de la monarquia hispànica Després del 1492, anomenats moriscos. Van ser Expulsats definitivament per Felip III l’any 1609.

L’EXPANSIÓ TERRITORIAL:

Els reis Catòlics van ampliar les possessions de la monarquia. A Castella van conquerir el regne de Granada, el regne de Navarra, Melilla I Orà, les illes Canàries, van començar la conquesta d’Amèrica. A la corona d’Aragó van incorporar el regne de Nàpols.

LES IDEES I ELS VALORS D’UNA ÈPOCA NOVA:

Les transformacions artístiques i culturals dels segles XV i XVI van tenir com A referent la cultura clàssica grecollatina. Per això aquesta època nova rep el Nom de Renaixement, que significa “tornar a Néixer”. Un dels trets essencials d’aquest període va ser l’Humanisme, un corrent cultural que es va caracteritzar Per: situar l’ésser humà en el centre de l’interès intel·lectual i científic, Recuperar la literatura, la filosofia i l’art de l’antiguitat, defensar la Recerca de la veritat a través de la raó i l’experiència, una profunda Curiositat (els principals pensadors d’aquest corrent van ser Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives.

LA DIFUSIÓ DE L’HUMANISME:

La invenció de la impremta de tipus mòbils per part De Gutenberg, el 1440. EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC:
En els Segle XVI,Nicolau Copèrnic va desenvolupar la Teoria heliocèntrica, que defensava que el sol era el centre de l’univers, Mentre que la terra i la resta de planetes giraven al seu voltant. També es va Avançar en el coneixement del cos humà, gràcies als estudis d’anatomia D’Andreas Vesal i de la circulació sanguínia de Miquel Servet.

L’ESGLÉSIA AL RPINCIPI DE L’Edat Moderna:

Al final de l’Edat Mitjana, determinats sectors de la Societat europea es van manifestar de la jerarquia Eclesiàstica catòlica. Opinaven que molts bisbes, cardenals i religiosos Vivien envoltats de luxes i riqueses excessius. A més, denunciaven que gran Part del clergat tenia molt poca formació. S’unia a aquesta situació el fet que Molts càrrecs eclesiàstics es compraven.  Un altre motiu d’escàndol eren les indulgències, un document que emetia El papa pel qual es comprava el perdó dels pecats. LA REFORMA LUTERANA:
El 1515, el papa Lleó X va Concedir indulgències a qui donés diners per pagar la construcció la basílica De Sant Pere. El monjo agustí alemanyMartí Luter va protestar contra Les indulgències amb la publicació de les seves 95 tesis, en què criticava el Papa. Aquest va ser l’origen delluteranisme, els principis bàsics són: Les persones se salven per la fe, i no pas per les obres que facin, els Creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, l’única font de Veritat són els textos sagrats, dels set sagraments, comés dos són veritables (el baptisme i l’eucaristia), el culte a la verge i als sants ha de Desaparèixer. A mésLuter va negar l’autoritat del papa. Els luterans, que Van començar a ser anomenatsprotestants, se’n van excloure.

L’EXPANSIÓ DE LA REFORMA:

El luteranisme Es va estendre ràpidament per Alemanya i el nord d’Europa. Un dels més Influents va ser el calvinisme, predicat per Joan Calví. La seva doctrina es basava en la predestinació: les persones estaven condemnades o Salvades en néixer, sense que les obres fossin importants. 

LA LLUITA CONTRA EL PROTESTANTISME:

La contrareforma, Que tenia com a objectiu frenar la reforma protestant i millorar el Funcionament de l’Església. Per potenciar la persecució dels heretges, el papa Pau III va establir a Roma la congregació de la suprema Inquisició l’any 1542.

EL CONCILI DE TRENTO:

Entre 1545 i 1563 es va reunir el concili De Trento amb la finalitat de buscar la reconciliació amb els protestants, Però els diàleg va fracassar. Entre les resolucions més destacades cal assenyalar: la confirmació de la doctrina, L’elaboració de normes per enfortir la mortalitat del clergat, la creació de Nous mitjans per difondre la doctrina catòlica, l’elaboració d’una llista de Llibres contraris i perjudicials per a la fe catòlica.

L’IMPULS I LA RENOVACIÓ DELS ORDES RELIGIOSOS:

Els ordes religiosos van ser un dels instruments més Eficaços per a la difusió de la fe i de l’esperit catòlic renovats. Alguns Ordes, com els agustins o els franciscans, van ser reformats amb l’objectiu de Recuperar l’austeritat i la disciplina dels orígens; altres es van crear en Aquell context, com l’orde delsjesuïtes.

LA COMPANYIA DE JESÚS:

L’orde dels jesuïtes va ser fundat al final dels anys Trenta per Ignasi de Loiola, antic soldat al Servei de Carles I.

LES CONSEQÜENCIES DE LA REFORMA I LA CONTRAREFORMA:

Després de la reforma, l’Europa cristiana es Va dividir en dos blocs religiosos: els protestants I els catòlics. I aviat la divisió religiosa va Originar lesguerres de religió. La intolerància Es va generalitzar a tota Europa. La Inquisició espanyola va perseguir Amb duresa qualsevol s’apartés del dogma catòlic.

UNA NOVA ÈPOCA ARTÍSTICA:

Durant el Segle XIV va començar a Definir-se a Itàlia una nova època artística, el Renaixement. L’estil renaixentista es va desenvolupar durant el Segle XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento), i des de Itàlia es va difondre a la resta d’Europa durant el Segle XVI.

LES CARACTERÍSTIQUES:

Els Artistes s’inspiraven sobretot en les obres d’art fetes a Grècia i Roma durant L’Edat Antiga. L’ésser humà es va convertir en el centre de l’art. Els pintors Van treballar la perspectiva fins aconseguir la representació de la Profunditat. L’observació minuciosa de l’entorn. Es van construir diferents Tipus d’edificis i els pintors i els escultors van fer obres de temàtiques Diverses. Els artistes firmaven les obres. Molts artistes estaven sota la Protecció dels mecenes.

L’ARQUITECTURA RENAIXENTISTA:

Característiques: els Arquitectes del Renaixement van recuperar elements de l’arquitectura clàssica Grega i romana, com l’arc de mig punt, el frontó, la volta de canó i les Columnes. A més van adaptar algunes formes gòtiques, com les finestres bífores. La intenció era adaptar-se a les proporcions del cos humà i fer una sensació D’ordre i harmonia.

EL QUATTROCENTO:

Entre els arquitectes del Quattrocento destaca Brunelleschi (es considera el Primer artista complet, perquè era arquitecte, pintor i escultor).

EL CINQUECENTO:

En el Segle XVI el gran Centre de l’arquitectura renaixentista va ser la ciutat de Roma, on es va Construir edificis espectaculars sota el mecenatge dels papes Alexandre VI, Juli II, Lleó X i Climent VII. LA PINTURA: La pintura del Renaixement es va caracteritzar Per la conquesta de la perspectiva i el domini de la l’espai. El color, la Composició les escenes que servien de fons a les obres es van utilitzar per Crear diferents plans i fer sensació de profunditat. Els pintors es van Inspirar en l’antiguitat clàssica. Per això es prestava una atenció especial a Les proporcions de les figures i es buscava la bellesa. Els temes dels quadres Es van ampliar.

EL QUATTROCENTO:

El Pintor florentí Masaccio és considerat el primer pintor plenament Renaixentista, sobretot pel tractament que va fer de la perspectiva.

ELS QUATRE GRANS PINTORS DEL CINQUECENTO:

La culminació de la pintura renaixentista va arribar durant el Segle XVI. Van Destacar-hi quatre artistes italians: Leonardo (1452-1519) Va ser humanista que va treballar molts camps del coneixement. Miguel Àngel (1475-1564) va ser un extraordinari Arquitecte, escultor i pintor. Rafael (1483-1520) és considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista a causa De la perfecció que va assolir en el color, el dibuix i la composició. Ticià (1490-1576) va ser el millor pintor venecià.

L’ESCULTURA:

L’escultura També va seguir els models de l’antiguitat clàssica. Per això es va Prestar molta importància a les proporcions i l’anatomia de les figures, fet Que es va reflectir en la proliferació de nus. Altres gèneres que van Experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i l’escultura eqüestre. La majoria de les escultures, tal com passava en l’antiguitat, es feien de Bronze o marbre. El primer escultor renaixentista Va ser Ghiberti. El gran escultor del Quattrocento va ser Donatello. L’escultor més important Del Cinquecento, considerat la culminació de l’escultura renaixentista, va ser Miquel Àngel Buonarroti.

EL Renaixement HISPÀNIC:

El més important va ser l’herrerià, Caracteritzat per l’austeritat per una gran solemnitat. El millor exemple D’aquest estil és el monestir de San Lorenzo de El Escorial, ideat per Juan de Herrera. Altres edificis van seguir l’estil plateresc, Caracteritzar per una decoració molt abundant i delicada. La façana de la Universitat de Salamanca n’és el millor exemple.

Artistes de l’època: Miguelangelo, Rafaello, Donatelo i Leonardo