L'Art i la Societat del Segle XX: De l'Avantguarda al Digital

Context històric i social del segle XX

El segle XX va estar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial, que va comportar grans canvis en tots els àmbits. Aquest conflicte bèl·lic va provocar un replantejament de la societat europea en els aspectes següents: el relaxament moral i dels costums, l'aparició de noves modes i el nou paper de la dona.

Canvis geopolítics i socioeconòmics

Es va produir la caiguda dels grans imperis (URSS, Alemanya nazi, Imperi Austrohongarès) i una remodelació de les fronteres europees. El gran nombre de baixes va comportar un menyspreament de la vida humana. Al poder van arribar les noves idees marxistes i els Estats Units (EUA) es van consolidar com una potència politicomilitar.

Després de la guerra, els EUA van viure una etapa d'optimisme polític i econòmic fins al 1929, quan van aparèixer problemes socioeconòmics arreu del món amb la Gran Depressió nord-americana. Això va permetre el sorgiment del nazisme i la Segona Guerra Mundial. Al final, el món es va dividir en dos blocs: els EUA i l'URSS.

L'àmbit artístic i les primeres avantguardes

Els centres artístics estaven relacionats amb les tendències que van crear la Primera Avantguarda. París va ser la ciutat de l'art modern i, més tard, Nova York es va convertir en el principal centre de creació artística.

La Primera Avantguarda va néixer el 1905 amb l'aparició del fauvisme i l'expressionisme, que desafiaven les lleis de representació tradicional. Després van sorgir el cubisme, el futurisme, l'abstracció, el dadaisme i el surrealisme, que van suposar una ruptura total amb la tradició. La Segona Guerra Mundial i l'exili d'artistes europeus cap a l'Amèrica del Nord van marcar el final d'aquesta etapa de canvi i experimentació.

La segona meitat del segle XX

Després de la Segona Guerra Mundial es van produir un seguit d'esdeveniments i conflictes bèl·lics: la Guerra de Corea, el triomf de la Revolució Cubana, la creació de l'estat d'Israel, la independència dels països africans i la Guerra del Vietnam.

Cap a la globalització

A la dècada dels 80 es va produir un acostament entre l'URSS i els EUA que va posar fi a la Guerra Freda amb la caiguda del mur de Berlín. Això va comportar una redistribució geopolítica a Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. El 1991 es va crear la Unió Europea (UE). Esdeveniments més recents inclouen l'atac a les Torres Bessones o la Guerra del Golf. Va aparèixer la globalització i, com a conseqüència, es va produir una aproximació entre tots els camps artístics i un intercanvi de gustos i idees.

L'evolució de l'art contemporani

L'epicentre dels artistes es va traslladar a Nova York, capital mundial de l'art. Hi van coincidir una gran quantitat d'artistes (pintors, cineastes, arquitectes), molts dels quals havien fugit de l'Alemanya nazi. La globalització va trencar les barreres geogràfiques anteriors i va fer desaparèixer la idea d'un únic centre artístic.

Segones avantguardes i postmodernitat

A partir de 1945 es distingeixen dues grans tendències:

• Segona Avantguarda: va començar a Europa amb l'informalisme i als EUA amb l'expressionisme abstracte, acabant amb propostes conceptuals.
• Tendències postmodernes: es van iniciar amb el neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana a mitjans dels anys 60.

A partir de 1990 és difícil englobar les dues tendències, tot i que el videoart es va iniciar el 1960. És a partir dels 90 quan l'ús de les noves tecnologies permet parlar de l'era digital.