L'Art Romànic: Sant Climent, Moissac i Santiago
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,63 KB
Sant Climent de Taüll: Context i Descripció
Context històric: Sant Climent de Taüll es va consagrar l’any 1123, en ple romànic català, en un moment de consolidació del feudalisme i del poder de l’Església. Es troba a la Vall de Boí i va ser finançada pels comtes d’Erill. L’art tenia una funció didàctica i simbòlica, amb influències bizantines, per transmetre la doctrina cristiana a una societat majoritàriament analfabeta.
Descripció formal: A l’absis central destaca el Pantocràtor dins una màndorla, envoltat pel Tetramorf; a la part inferior hi ha la Mare de Déu i els apòstols. Les figures són frontals, hieràtiques i rígides, sense perspectiva, amb colors plans i intensos i proporcions simbòliques, ressaltant la figura central de Crist.
Sant Pere de Moissac: Escultura i Simbolisme
Característiques: Obra d’escultura romànica feta en pedra, amb una funció didàctica i simbòlica al servei de l’Església. Les figures són hieràtiques, allargades i rígides, amb expressió solemne i certa deshumanització. Predomina la simetria, la perspectiva jeràrquica i l’horror vacui (espais molt plens). Les proporcions no són realistes, sinó simbòliques, destacant la figura central de Crist per la seva mida i importància.
Anàlisi formal: La portalada presenta un timpà en alt relleu amb una composició tancada i simètrica, organitzada en tres registres horitzontals. Al centre hi ha la Maiestas Domini (Pantocràtor) dins una màndorla, envoltat pel Tetramorf i els 24 ancians de l’Apocalipsi. Les figures s’adapten completament al marc arquitectònic, sense fons paisatgístic ni profunditat. El ritme visual ve marcat per la repetició de formes i per la línia que delimita les figures. Als brancals i al mainell, les figures són molt estilitzades i sinuoses, anticipant alguns trets del gòtic.
Catedral de Santiago de Compostela: Història
Context històric: L’autor és desconegut, però la construcció va ser impulsada pels bisbes Diego Peláez i Diego Gelmírez. Les obres van començar el 1075 sota la direcció de Bernardo el Vell, es van aturar el 1105 i es van reprendre el 1117 gràcies a Gelmírez, que va reforçar i cobrir l’edifici amb voltes. El temple es va acabar entre 1122 i 1128, i el claustre es va iniciar el 1124. El finançament va provenir de donacions de pelegrins, de la població, del rei Alfons VI i dels ingressos de l’arquebisbe.