L'Art Romànic: Història, Arquitectura i Característiques

L'Art Romànic i el seu context històric

Art romànic: al final del segle X, l'Europa cristiana accedeix a una etapa d'estabilitat. Es van implantar el feudalisme i la supremacia de l'Església. Aquest poder intel·lectual de l'àmbit religiós va servir per estimular el culte a les relíquies a llocs sants com Jerusalem, Roma i Santiago de Compostela.

L'expansió de l'orde benedictí i la reforma de Cluny

Al segle IV es va fundar l'orde benedictí, basat en una vida dedicada a Déu i amb el lema “ora et labora”. Això va conduir a un enriquiment i un luxe contraris al vot de pobresa i, per aquesta raó, a finals del segle XI hi va haver una reforma anomenada cluniacenca, iniciada a Cluny (Borgonya).

Evolució social i econòmica a l'Europa medieval

Al segle XI, amb l'auge demogràfic, van augmentar no tan sols els rendiments agraris, sinó també els progressos tècnics. La societat europea va anar entrant en una fase d'evolució econòmica. D'aquesta manera, van ser testimonis de la formació d'una nova classe social, la burgesia, que tindria el paper més important a l'Europa gòtica.

Etapes i difusió de l'art romànic a Europa

Es pot afirmar que l'art romànic va adquirir un significat i un valor europeus; es va estendre pels països escandinaus fins al sud d'Itàlia, el nord de la península Ibèrica, les illes Britàniques i bona part de l'Europa central. Es poden dividir en tres etapes:

• Primer romànic: finals del segle X i segle XI.
• Romànic ple: final del segle XI – segle XII.
• Romànic tardà: fins al segle XII i primers anys del segle XIII.

Característiques arquitectòniques i simbologia

Durant els segles XI i XII es va propiciar l'interès per unificar un gran nombre d'estils i va conduir a fixar el tema romànic, amb una enorme varietat i riquesa formal. Usaven arcs de mig punt, voltes d'aresta i de canó. Si en el terreny arquitectònic l'herència clàssica es notaria, el naturalisme o la proporcionalitat propis del món antic queden obsolets per al romànic. En comptes d'això, es dona prioritat al valor en materials preciosos (l'or). Es nota la voluntat d'apreciar el triomf definitiu de l'Església cristiana, amb la qual tota la manifestació artística es dona al servei de la glòria de Déu.

El fenomen del pelegrinatge i les grans catedrals

L'estil fonamentalment religiós de l'art romànic fa que les catedrals i les esglésies (monestirs segons les edificacions) siguin les més representatives d'aquest període. A l'any 1000, el fenomen del pelegrinatge va potenciar la construcció de moltes esglésies i catedrals. En principi s'orientaven d'est a oest. Es va recuperar el transsepte d'origen paleocristià. Podia ser de planta de creu llatina o