Art Romà: Panteó, Colosseu i August de Prima Porta

El Panteó

Nom: Panteó

Autor: Desconegut (possible inspirador, l'emperador Adrià)

Cronologia: 118-125

Localització: Camp de Mart, a Roma (Itàlia)

Estil: Romà imperial

Materials: Formigó, maó, marbre, pedra i fusta.

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Dimensions: Molt gran

És un temple que combina el pòrtic de l'art grec i un tambor d'influència romana. És un temple molt ben conservat, va ser cristianitzat molt aviat. Aquest temple, abans, estava unit a unes termes.

Anàlisi formal

Aquest temple es compon d'un pòrtic d'entrada, un pòrtic grec, antigament estava sobre un pedestal, però amb la creació de la plaça, va desaparèixer.

• El pòrtic és octàstil, d'ordre corinti, amb el fust llis, amb base i capitell corinti, en el qual hi ha la inscripció de l'antic temple d'Agripa. La decoració exterior, gairebé no existeix, no hi ha molta decoració, el frontó és totalment llis.
• Les columnes són gegantines, són d'una sola peça, fan 18 metres d'alçada. Són de granit egipci i la base de marbre blanc.

Aquest pòrtic ens porta a un espai obert que està dividit en 3 naus, dividit per columnes, vuit. Les naus dels laterals ens porten a l'absis (cúpules en forma de mitja lluna) on hi havia unes escultures de l'emperador Adrià.

Per la nau del mig, arribem a la nau principal. Per tal d'unir una estructura rectangular i una estructura cilíndrica, es va crear un mur del qual per un costat era totalment recte, amb els absis, i per l'altre costat s'adaptava al cilindre; aquesta part és el propylon.

• La construcció de la cúpula és molt complexa, el primer que van fer, va ser la creació d'un mur de 8 metres, fet per molts materials, perquè pogués aguantar el pes de la cúpula. Aquest mur està dividit en tres pisos, que estan sobreposats un sobre l'altre, els quals podem diferenciar perfectament. L'existència d'un tercer pis, per una part, serveix per fer contrapès amb la cúpula, però no deixa veure la cúpula en la seva totalitat.
• L'interior de la nau parteix d'una planta circular presidida per 8 pilars (no columnes) que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues permet que es puguin construir entre elles unes columnes i fins i tot unes petites capelles. Hi ha un total de 7 capelles i la porta principal. A les capelles interiors hi havia moltes escultures en honor a déus romans i emperadors, però en el moment de la seva cristianització van ser escultures cristianes. La capella que hi ha davant de la porta d'entrada és la part cristiana central.
• Totes les columnes de l'interior del panteó segueixen el sistema constructiu de l'arquitravat, la seva funció és purament decorativa, les finestres del segon pis també són decoració.

La cúpula és semiesfèrica, té 43 metres de diàmetre, el que significa que el cilindre té una magnitud de 43 metres. La cúpula està formada per 5 cercles circulars que formen els cassetons, uns forats rectangulars, que a més a més de treure pes, tenen un baix relleu decoratiu. Aquests 5 cercles estan posats un sobre l'altre, com més amunt, més petits són d'amplada, acaba amb una part llisa que envolta un forat, l'òcul, de 9 metres de diàmetre que dona llum a l'interior de l'edifici. Aquest forat, en principi hauria d'estar cobert, ja que és la part clau de la cúpula, que la tanca i que assegura la seva estabilitat, és per això que els cercles que estan més a prop del forat, la pedra és llisa, per no causar tant pes. Antigament aquesta part de la cúpula estava coberta per una capa translúcida d'alabastre, en l'actualitat no existeix, i és per això que s'ha instal·lat un reixat al terra, perquè quan plogui, l'aigua no es quedi dins l'edifici.

Funció

Aquest edifici rep influència dels temples circulars grecs, però la cúpula ve influenciada per l'Orient, ja que el tholos, el sostre és pla. Aquest edifici va influenciar molt a l'arquitectura del Renaixement i del Barroc, aquesta cúpula mai ha sigut superada fins la creació del ferro. Hi ha moltes escultures de déus i emperadors divinitzats, estava ple d'estàtues. Aquesta arquitectura servia per glorificar a l'emperador viu Adrià, perquè el va encarregar Domicià, perquè aquesta es va cremar dos cops.

La cúpula fa referència al sistema solar, feien referència a les òrbites que coneixien i les capelles simbolitzaven el Sol, la Lluna i 5 planetes.

El Colosseu

Nom: Colosseu o amfiteatre Flavi

Autor: Desconegut, encarregat per l'emperador Flavi Vespasià.

Cronologia: 72-80

Localització: Vall del Colosseu, a Roma (Itàlia)

Estil: Romà imperial

Materials: Morter cobert de maó i recobert de marbre (marbre travertí), tova i pedra.

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.

És un edifici originari de Roma, abans no existien, la seva funció és originària de Roma, té una certa influència dels teatres, d'aquí prové el seu nom, amfiteatre, la unió de dos teatres.

Anàlisi formal

L'estructura del teatre és bastant particular, ja que els romans per tal de crear el pendent per fer la càvea, ho aconseguien a partir de voltes i arcs.

• Els arcs i les voltes estan creuats, hi ha un total de 80 arcs dels quals es creen 80 voltes de canó que fan uns túnels que uneixen l'interior amb l'exterior, voltes radiants. A més a més, també hi ha voltes anuals, són voltes que envolten tot l'edifici, des de la façana exterior fins l'arena. Aquestes voltes es troben als tres pisos del teatre, però al tercer pis són bastant més petites i són molt baixes.
• Quan es van tallant les voltes radiants amb les voltes anuals, es creen voltes d'aresta. Totes les voltes i arcs estan sobre enormes pilastres, força grans, ja que han d'aguantar tot el pes de la càvea.
• Per comunicar els diversos pisos, podem trobar en les voltes radiants, escales que ens comuniquen amb els diferents pisos. Des de l'exterior, passant per les voltes, podem arribar a l'interior i sortir, pel que s'anomenen les vomitoriae.

La part exterior, primer es va plantejar com un edifici de 3 pisos, això ho va dir Vespasià, però Domicià va afegir un pis més, que seria l'àtic. Els 3 primers pisos estan fets amb el sistema del voltat, el sistema de l'arquitravat és totalment decoratiu, els pilastres que donen a l'exterior tenen forma de columna i tenen un entaulament, però és totalment decoratiu. La distribució de la decoració és la següent:

• Planta baixa: les columnes són d'ordre dòric toscà.
• 1er pis: correspon a l'ordre jònic.
• 2n pis: ordre corinti.

Més tard es va construir el 3er pis, molt més massís, el que va donar una sensació de molta més verticalitat, té petites finestres que estan emmarcades per lesenes, uns pilastres adossats, que sobresurten molt poc. Al final d'aquest pis, podem veure 240 pals de fusta que sobresurten de l'edifici, que servien per estendre un tendal, per tapar a les grades (fer ombra i tapar de la pluja), que s'anomena velarium. El 3er pis també es va utilitzar per ampliar la càvea que acollia a uns 50.000 espectadors.

A l'exterior, a part de la decoració amb el sistema arquitravat i les columnes adossades, també cal dir que en els arcs del 1er i 2n pis, en cada arc hi havia una escultura, per tal d'evitar que la gent es pogués caure. En canvi els arcs de la planta baixa són les portes d'entrada a l'interior dels passadissos, estava molt decorada amb mosaics i estucs...

La càvea del Colosseu estava catalogada per societats, la part més alta és on se sentaven els esclaus, dones i estrangers. Com més a dalt estaves, menys prestigi tenies, en canvi les parts més baixes eren per la gent més important.

• La part de l'arena era el lloc on es feien els espectacles de lluita, era de sorra, i estava sobre una superfície de fusta, que cobria un soterrani construït per Domicià, on estaven les feres i així les pujaven per l'arena que era molt més fàcil mitjançant els ascensors de l'època. També hi havia distribuïdes diverses habitacions i cambres.
• Es va crear un sistema d'impermeabilitat, per conduir aigua per tal de fer de l'arena una piscina, on es pogués representar les guerres navals, encara que es tenen diversos dubtes que això sigui cert. A l'amfiteatre romà es celebraven jocs, que eren molt escenificats.

Aquest edifici té clares influències gregues, per la creació del teatre, també per la utilització del sistema de l'arquitravat. Però introdueix la utilització del pendent creat pels arcs i les voltes per tal de crear la càvea. Molts edificis posteriors van ser influenciats pel Colosseu, exemples actuals, estadis de futbol, places de braus...

També va influir molt, la decoració exterior en l'arquitectura del Renaixement, seguint les mateixes pautes.

Funció

Aquest edifici va ser construït en una zona on l'emperador Neró va començar a urbanitzar, el nom del Colosseu ve per l'edificació de l'edifici a prop de l'escultura colossal de Neró.

Aquest edifici va ser construït per Vespasià, per donar una imatge benefactora i amb intenció propagandista, i ho va fer per despreciar a Neró, que havia sigut un mal emperador.

Els espectacles eren gratuïts, els pagava l'estat o la gent molt important, també es feien perquè la gent s'entretingués i no pensés en les coses que feia malament l'emperador.

Aquest tipus d'edifici també serveix per glorificar a l'emperador.

Es conserva a mitges, ja que durant l'època del Renaixement, van utilitzar el Colosseu com a pedrera per construir el Vaticà.

August de Prima Porta

Nom: August de Prima Porta

Autor: Desconegut

Cronologia: 19 aC (còpia 14 dC)

Estil: Romà imperial

Tècnica: Fosa (còpia: Talla)

Material: Bronze (còpia: marbre de Carrara)

Formes: Escultura exempta

Tipologia: Dempeus

Cromatisme: Policroma

Dimensions: 2,04 metres d'alçada

Localització original: a la vil·la romana d'Ad Gallina Albas de Prima Porta, a Roma.

Localització actual: Museu Vaticà, a Roma.

August és representat com a emperador en tota la seva glòria; com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir; i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl·lia que ell pacifica.

Anàlisi formal

Aquesta obra representa a l'emperador August, vestit de militar que està adreçant-se al seu exèrcit. En aquesta escultura l'emperador va vestit de militar i porta una mena de llança a la mà. Aquesta escultura d'August de Prima Porta, encara que porti una vestimenta, es pot insinuar la seva anatomia perfectament.

• Aquesta escultura té la peculiaritat que l'emperador va descalç, això és perquè aquesta escultura va ser encarregada després de la seva mort, i efectivament, la seva dona, Lívia, va encarregar que fessin una còpia de l'original, quan aquest estava mort, l'emperador va ser divinitzat, i els déus han d'anar amb els peus descalços.

Aquesta escultura està inspirada en el Dorífor de Policlet, ja que segueix la seva mateixa estructura, el peu dret avançat, i és el que suporta tot el pes, i el peu esquerre, es troba endarrerit, i una mica flexionat, utilitza la tècnica del contrapposto. El braç dret el té aixecat, fent un gest de comandant i amb l'altre braç aguanta com una mena de llança.

En aquesta escultura, es podria parlar del retrat, ja que la cara d'August està perfectament detallada, està il·lustrat un rostre jove, que en cap cas corresponia a la realitat. També fa ús del cànon, perquè el cos estigui fet en la màxima proporció.

El suport de l'escultura està format per diversos símbols de les divinitats, de les que August també formava part. En el suport podem trobar al dofí, símbol de Venus amb Eros (Cupido). A part, l'emperador era d'origen diví, ja que provenia de la dinastia dels Iulia que eren descendents d'Enees, fill de Venus.

Funció

L'escultura va ser esculpida per commemorar l'inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i d'Hispània. Aquesta escultura mostra en la cuirassa diversos fets importants, com l'acció propagandista, les dues províncies humiliades, Gàl·lia i Hispània, representades per dues dones, també apareixen Apol·lo i Diana protectors d'August.

Aquesta estàtua va ser feta per glorificar August i per recordar la seva entrada a l'Olimp, servia de propaganda política, tant per August i la seva família com per l'Imperi. El seu fill Tiberi, arran d'això també va ser emperador.