L'art a Roma: Orígens i influències

ART ROMA:

Orígens de l'art a Roma:

Influències: cultures itàliques, art etrusc, art grec (magna grecia)

Cultures itàliques:

Tribus itàliques barrejades amb els etruscos esdevindran el substrat fundacional de Roma. Les tribus no van desenvolupar un art propi, sinó que van adoptar les formes artístiques dels seus veïns més desenvolupats.

Cultura etrusca i el seu art:

Situació: La civilització etrusca estava situada a la regió d'Etrúria, l'actual Toscana.

Origen: L'origen d'aquesta cultura és incert (vinguts d'Àsia Menor o autòctons?).

Tipus de societat: El poble etrusc desenvolupa una societat complexa, urbana, fonamentada en ciutats independents.

Economia: Alt desenvolupament de l'explotació agrícola cerealística.

Art etrusc:

Originalitat: L'art etrusc és original malgrat les notables influències orientals (Grècia, Fenícia, etc.).

Art religiós: L'essència de l'art, com succeeix en gairebé totes les cultures antigues, està associat al culte sagrat. En aquest sentit, la religió etrusca condicionarà molt el desenvolupament de l'escultura, la pintura i l'arquitectura associada al culte dels morts.

Temple etrusc: Influenciarà el temple romà. Planta rectangular amb escales d'accés, columnes al darrere i 3 portes = 3 cel·les. Donen més importància a un dels costats del santuari (façana d'entrada). Interior de cel·la única o dividit en tres (= Roma). Coberta a dues aigües. Programa decoratiu que consisteix en relleus i escultures pintades amb colors vius. L'ordre toscà: Vitrubi diu que els etruscs van introduir un determinat ordre arquitectònic arquitravat anomenat el toscà. Característiques: 1. Una columna llisa amb base i capitell geomètric a la manera dòrica, compost també d'èntasi, equí i collarí. 2. Un entaulament format per un arquitrau llis, un fris senzill sense tríglifs ni mètopes i una cornisa.

Escultura etrusca: Materials: terra cuita (temples per decorar) i bronze (escultures de caràcter votiu i estàtues grans). Autors: No conservem el nom de cap autor, amb l'excepció de Vulcà. Art funerari: Difunts, sovint vida quotidiana i relaxada. El retrat: Voler retratar el difunt per por a l'oblit i creença que el difunt viurà una altra vida. Influenciarà als romans. Influències gregues: Té característiques de l'escultura grega arcaica: somriure forçat, ulls ametllats, ús de la geometria i un cert hieratisme. Ús de les estàtues: També desenvoluparen escultures per decorar els temples.

La pintura etrusca: Conservació i tècnica: Només es conserva a les tombes. És sempre mural i del fresc. La pintura s'aplica directament o bé damunt una lleugera preparació de calç. Al jaciment de Caere, on la roca volcànica ho permet, van utilitzar lloses de terra cuita pintades i aplicades a la paret de la tomba. Temàtica i objectiu: Recrean l'ambient familiar que el difunt gaudirà en l'altra vida. Es representen festes, balls, música amb molt de colorit. Formalment: Característiques: 1. És habitual la llei de frontalitat egípcia (visió simultània de cara i perfil). 2. Es perfilen les figures en negre. 3. Ús de tonalitats fosques per als cossos masculins, reservant el vermell fosc per a les estructures arquitectòniques i l'ocre per al fons. 4. Allargament desmesurat dels peus i dels dits de les mans amb la intenció de simular moviment.

Característiques generals de l'art romà:

Art al servei d'una ideologia política: L'art cerca legitimar l'expansió i la dominació. Per això s'ha arribat a dir que l'art romà no va estar mai dirigit per veritables programes estètics.

Art síntesi d'altres tradicions: L'acusen de subsidiarietat, però és un producte final genuïnament roma.

Prioritat dels aspectes tècnics i pràctics sobre els estètics: L'art cerca un objectiu pràctic i sacrifica, si cal, el gust en favor de l'eficàcia.

Importància del mecenatge: L'artista desapareix davant la glorificació del mecenes.