Art pompier i altres moviments artístics del segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

Art pompier

: és una denominació pejorativa per referir-se a l'academicisme francès de la segona meitat del S. XIX, sota la influència de l'Acadèmia de Belles arts. L'ex-pressió refereix encara avui a l'art acadèmic oficial, add-icte al poder, que encara que utilitza tècniques magistr-als resulta sovint fals i buit de continguts.El corrent artí-stic del Neoclassicisme, insereix al S. XVIII i perllongada a la primera meitat del XIX tenia en el rigor racional el primer requisit per prestar-se a l'ensenyament en les a-cadèmies, el camí de la imitació dels models clàssics m-odel d'harmonia i bellesa.William-Adolphe Bouguereau: Home fort de l'academicisme francès, primer president del departament de pintura de la Societat d'Artistes Fr-ancesos i gran favorit de la classe adinerada de la seva època.


Va viure 80 anys i se li reconeixen més de vuit-centes o-bres. Il·lustres admiradors seus van ser, per exemple, N-apoleó III i el pianista i compositor romàntic Chopin. O-bres: Dante i Virgili en l'infern, El naixement de Venus.
Fernand Cormon també conegut com Fernand-Anne Pi-estre, va anar un pintor francès, un dels principals pint-ors de temes històrics de la França moderna. Va atreure a una edat molt primerenca l'atenció de la crítica pel s-ensacionalisme del seu art.Alexandre Cabanel:Pintor d'h
istòria, de gènere i retratista, la seva obra va evolucion-ar amb els anys cap a temes romàntics.La seva obra va ser especialment coneguda i reclamada pels col·leccio-nistes internacionals i per les institucions.





Arts and Crafts" anglès 1850-1900:Liderat per William Morris és un movimient del disseny i arts decoratives que reacciona enfront de la producció industrial i a la moda victoriana.Característiques:-Creença en la superi-oritat de la producció artesanal sobre la producció me-canitzada, que es veu com alguna cosa degradant per al creador i el consumidor -Simplicitat de les formes,vo-lums plans i lineals.-Primera fase: inspirada en formes v-egetals, animals i naturalesa.-Segona fase: mes abstrac-ta inspirada en el moviment i figures mítiques.-Retorn als gremis com a única manera de garantir la dignitat dels objectes.-Rebuig de la màquina. Tornada a l'Artes-ania. Cerca d'honradesa, senzillesa, moral, religió, ètica.





Obra pictòrica del moviment prerrafaelita:La Germanor Prerrafaelita va ser una associació de pintors, poetes i crítics anglesos, fundada en 1848 a Londres per John E-verett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt. La Germanor va durar com a grup constituït amb prou feines un lustre, però la seva influència es va deix-ar sentir en la pintura anglesa fins a entrat el segle XX. S'utilitza el terme prerrafaelisme per caracteritzar al m-oviment pictòric que representen.Característiques: •Ex-pressar idees autèntiques i sinceres. • Estudiar amb ate-nció la Naturalesa, per aprendre a expressar aquestes idees.





•Seleccionar en l'art d'èpoques passades el directe,seri-ós i sincer, descartant tot el convencional, autocompla-cient i après de memòria. • I, el més important de tot, buscar la perfecció en la creació de pintures i esculture-s. • La cerca de la perfecció en el detall i el preciosisme representatiu es conjuguen amb la nostra imaginació i ens fan fugir de la realitat per submergir-nos en mons perduts, d'exquisida sensibilitat i molt atractius.• Interès per la lluminositat de la pintura i la intensitat del color.
Exemples: Autor: John Everett Millais;Dante Gabriel Ros-setti;William Holman Hunt.




La història del cinema com a espectacle va començar a París, França, el 28 de desembre de 1895. Des de llavors ha experimentat una sèrie de canvis en diversos sentits. D'una banda, la tecnologia del cinematògraf ha evoluc-ionat molt, des del primitiu cinema mut dels germans Lumière fins al cinema digital del segle XXI.George Mé-liès, un il·lusionista que en principi, va usar el cinematò-graf com un element més per als seus espectacles, però després els desenvoluparia al cinema, creant rudiment-aris -però eficaços- efectes especials. La seva obra més coneguda és El viatge a la lluna (1902).

Entradas relacionadas: