Art Grec: Introducció, Etapes i Característiques

Art Grec: Introducció

Precedents: Art Cretenc o Minoic: palaus (Cnossos). Columnes amples i vermelles, ja amb quí i collarí. Pintures al fresc. Art Micènic: palaus, tresor d'Atreu, Porta dels Lleons, Molts treballs d'orfebreria i ceràmica (màscara d'Agmemnòn).

Etapes de l'Art Grec

Arcaica

Segles VII-V a.C. Es fixen els estils. Politicament: Guerres Mèdiques de grecs contra perses. Es comencen a desenvolupar les polis com a ciutats-estats independents. Atenes despunta per sobre de les altres.

Clàssica

Segles V-IV fins la mort d'Alexandre el Gran: Atenes agafa volada i finalment es desencadenen les guerres del Peloponès (tots contra tots). Moment dels grans autors teatrals: Èsquil, Sòfocles i Eurípides (tragèdia), Aristòfanes (comèdia). Heròdot com a historiador. Sòcrates i Plató a la filosofia. Filip II de Macedònia aprofita les guerres del Peloponès per fer-se amb el poder. El seu fill Alexandre el Gran aglutina tota Grècia.

Hel·lenística

Segles IV-I a.C: Després de la mort d'Alexandre, els seus generals es reparteixen el territori, i anirà perdent força. Poc a poc van quedant en mans dels romans, que els absorviran políticament però els copiaran culturalment.

Neix el concepte d'urbanisme: Polis

Ciutat-estat que s'organitza independentment (introducció de la democràcia). Parts fonamentals: Àgora: plaça pública, amb estoa. Acròpolis: on s'ubica el temple i els edificis sagrats. Part més alta de la ciutat. Hipòdam de Milet: crea la planta hipodàmica en la seva reconstrucció de la ciutat de Mile. És una ciutat de planta ortogonal amb carrers orientats de nord a sud i d'est a oest. Els edificis públics hi tenen cabuda, juntament amb totes les cases de les ciutats. Els romans el prendran com a model per les ordenacions a les seves ciutats.

Arquitectura Grega: Característiques Generals

És arquitrevada: els elements substentats són l'entaulament i la coberta, els substentadors són la columna i el fust. No hi ha corbes ni arcs. Predomini total de les línies horitzontals i verticals. Cerca l'harmonia visual i fa correccions òptiques si s'escau. Pren l'home com a mesura de tot (no busca monumentalitat). Els ordres arquitectònics (dòric, jònic i corinti) són els que atorguen la forma de l'exterior de l'edifici. Materials emprats: pedra i marbre. Ús de la plicromia (tot i que s'ha perdut). Recerca de bellesa i harmonia amb les proporcions.

Tipus de Temples

Per número de columnes a la façana principal: tetràstil, octàstil, decàstil. Per disposició de les columnes: pròstil (façana principal), amfipròstil (façana principal i posterior), perípter (envoltat tot l'edifici). Poden ser monopter i dipters; tholos (rodons) in antis (només dues columnes a la façana principal). Divisió del temple: pronaos (vestíbul), naos o cella (estàtua de deu a qui es dedica el temple), opistòdomos (on es guarda el tresor).

Escultura Grega

Els materials emprats són bronze i marbre. També fan servir pedres, or, fusta i ivori (per decorar). Dos tipus: relleu (més decoratiu) i exempta (escultures de perspectiva multifocal).

Característiques Generals

La figura humana és el tema principal, l'ideal de bellesa i el canon amb les proporcions humanes es converteixen en els temes més representats. Recerca de l'equilibri compositiu. Representen déus, guerrers i vencedors de certàmens esportius. Policromia (encara no s'ha conservat) i materials emprats: marbre, pedra i bronze.

Períodes

Un primer període geomètric: de petites figures de caràcter religiós o votiu. Període Arcaic s.VII-VI a.C: obres; Kore, Kouros, Efebus, Dama d'Auxerre, Moscòfor. Molt hieràtic, predomina la frontalitat i rigidesa, una cama més avançada, braços enganxats al cos (menys la Kouros) i somriure i ulls ametllats. Classic: s.V-IV. Perd frontalitat, evita simetria i hieratisme, es busca el canon de bellesa, vol copsar el moviment, fa servir el marbre i el bronze, expressió de serenor, braços separats del cos i es juga amb la flexibilitat anatòmica. Hel·lenístic: IV-31 a.C. Trenca amb la simetria clàssica, es passa de ethos a pathos (expressió d'una intensitat extrema dels sentiments). Preocupació per mostrar el moviment i el dinamisme de les figures. Afegeixen temes anecdòtics i comencen a fer grups escultòrics. Influència de l'art asiàtic.

Ceràmica Grega

Passa per 3 etapes: geomètrica (sobretot època micènica, s.X al VIII a.C): àmfores i cràteres amb figures geomètriques. A partir del segle VIII es comença a aparèixer la figura humana esquematitzada. Arcaica: VII-V es subdivideix en figures negres (sobre fons vermell, recrea escenes mitològiques d'Homer) i figures vermelles (sobre fons negre, recerca escenes més quotidianes). Època Clàssica: s.V; encara de figures vermelles sobre fons negre. Figures més grans i augmenta complexitat de les escenes narrades.