Art Grec: Del Partenó als Guerrers de Riace

El Partenó

Autors:

Ictinos i Cal·lícrates

Cronologia:

Entre el 447 a.C. i el 438 a.C.

Estil:

Grec Clàssic

Tipologia:

Temple

Materials:

Marbre del Pentèlic i fusta

Localització:

Acròpolis d'Atenes

Comentari:

Ictinos i Cal·lícrates van treballar intensament sota la protecció de Pèricles, governant d'Atenes. L'objectiu era simbolitzar la grandesa política de la polis a través de l'arquitectura i l'urbanisme.

Descripció formal:

Exterior:

L'edifici s'aixeca sobre un estereòbat (esglaons a les quatre cares) i un estilòbat (gran graó pla). Damunt de l'estilòbat s'alcen les columnes dòriques: 17 als costats laterals i 8 a les façanes. És un temple perípter (envoltat de columnes). Els fusts de les columnes estan formats per tambors decorats amb estries. L'entaulament comença amb l'arquitrau (sense decoració) i el fris, decorat amb mètopes i tríglifs. Les mètopes contenien relleus amb escenes del naixement d'Atenes (Centauromàquia, Gigantomàquia, Amazonomàquia). Els extrems de la cornisa tenien acroteris (petites escultures). La coberta de l'entaulament era a dues aigües (actualment perduda). El Partenó tenia policromia variada i brillant (blaus, vermells, daurats), que brillava amb la llum del sol. Presenta correccions òptiques per evitar la distorsió per manca de perspectiva (curvatura de l'estilòbat i l'arquitrau, entasi).

Interior:

La cel·la es divideix en dues parts: la naos (amb l'escultura d'Atena de 12 metres, obra de Fídies) i l'opistòdom (ambdues amb accessos independents). Abans de la naos hi ha la pronaos (pòrtic interior) amb el fris de les Panatenees (baix relleu d'una processó de dones ateneses fent ofrenes a Atena, obra de Fídies, amb la tècnica dels "draps molls").

Entorn i integració urbana:

Situat a l'Acròpolis d'Atenes, juntament amb l'Erecteó, el temple d'Atena Niké i els Propileus. La façana principal mira a l'est (sortida del sol).

Funció, contingut i significat:

Ofrena a la deessa Atena després de la victòria sobre els perses. Església cristiana (Santa Sofia) al segle IV. Santa Maria al segle XIV. Mesquita al segle XV. Pèrdua de la coberta al segle XVII. Lord Elgin s'endugué escultures al Regne Unit al segle XVII. Exemple d'harmonia i matemàtica. Influència dòrica (columnes) i jònica (esveltesa). Arquitectura arquitravada (influència d'Egipte i Creta). Aportació de les correccions òptiques. Síntesi d'arquitectura i escultura.

Altar de Zeus a Pèrgam

Autors:

Desconegut

Cronologia:

180-160 a.C.

Estil:

Grec hel·lenístic

Tipologia:

Altar

Materials:

Marbre

Localització:

Museu de Pèrgam (Berlín)

Comentari:

Descobert al segle XIX per Carl Human. Façana portada a Berlín al 1930.

Descripció formal:

Pòdium quadrat de 7 metres d'alt, amb columnes jòniques i entaulament de coberta plana. Forma d'U al costat oest, amb escalinata d'accés al pati interior (rodejat de columnes i amb l'altar per a sacrificis). Fris de temàtica mitològica al pati. Fris de 120 metres al pòdium (teatralitat, dramatisme, moviment).

Entorn i integració urbanística:

Situat a l'acròpolis de Pèrgam (actual Bergama, Turquia). Façana reconstruïda al Museu de Pèrgam (Berlín).

Funció, contingut i significat:

Sacrificis a Zeus. Fris interior amb imatges del fundador del llinatge Atàlida. Fris exterior amb escenes de gigantomàquia (deus vs. gegants, ordre vs. caos). Victòria del poble atàlida sobre els gàlates. Zeus representaria el rei Eumenes II. Atena com a protectora de la ciutat.

Models i influències:

Inspirat en l'altar de Zeus a Olímpia. Influència en la columna trajana. Influència hel·lenística en el Barroc.

Kouros i Kore

Autor:

Desconegut

Estil:

Grec arcaic

Cronologia:

510-500 a.C.

Tipologia:

Escultura exempta

Materials:

Marbre i marbre policromat

Tema:

Escultura funerària

Localització:

Museu Arqueològic d'Atenes

Comentari:

Dèdal, escultor de l'època arcaica, vinculat a l'antic Egipte.

Descripció formal:

Frontalitat i hieratisme. Rostre inexpressiu amb somriure forçat. Ulls ametllats. Trets geomètrics. Kore amb túnica. Cabells geomètrics (trenes). Restes de policromia. Kouros nu, amb cama esquerra avançada.

Temàtica:

Kouros: atleta victoriós a Olímpia. Funció funerària. Kore: donzella amb ofrenes. Possible ús en rituals. Estàtues femenines sempre vestides.

Models i influències:

Influència egípcia i cretenca.

Discòbol

Autor:

Miró

Cronologia:

460 a.C.

Estil:

Grec clàssic

Tipologia:

Escultura exempta

Localització:

Museu Nacional Romà

Material:

Original en bronze, còpia romana en marbre

Tema:

Esportiu/atlètic

Comentari:

Miró, escultor important de la Grècia clàssica, protegit per Pèricles.

Descripció formal:

Trencament amb l'equilibri i la frontalitat, però amb serenitat. Musculatura uniforme. Inquietud pel moviment (tècnica del rhythmos). Rostre inexpressiu per la geomatització. Cànon de proporcionalitat de Policlet. Còpia romana amb suport.

Temàtica:

Atleta a punt de llançar el disc. Moviment instantani.

Models i influències:

Primera escultura coneguda d'una activitat atlètica. Pas endavant en l'estudi del moviment. Influència en l'hel·lenisme.

Guerrers de Riace

Autor:

Desconegut (possiblement Alcàmenes o Pitàgores de Reggio)

Cronologia:

460-430 a.C.

Estil:

Grec Clàssic

Tipologia:

Escultura exempta

Material:

Bronze a la cera perduda

Tema:

Guerrers

Localització:

Museo Nazionale di Reggio di Calabria

Comentari:

Possible autoria d'Alcàmenes (deixeble de Policlet i Fídies) o Pitàgores de Reggio.

Descripció formal:

Gran naturalisme. Rostres expressius (pestanyes de coure, dents de plata, ulls de vori). Contrapost. Guerrer "B" menys musculós (més vell). Danys per naufragi.

Temàtica:

Descobertes el 1972 al fons de l'estret de Messina. Possiblement del segle V a.C. Personatges d'Homer (Àiax).

Models i influències:

Dorífor de Policlet. Gestualitat de guerrer caminant.