Art Gòtic i Romànic: Anàlisi d'Obres Mestres

Tapís de la Creació

Fitxa Tècnica

Aquesta obra és el Tapís de la Creació. Més que d'un tapís, es tracta d'un brodat fet a finals del segle XI, segons Pere de Palol. És d'estil romànic, brodat amb llana de colors sobre sarja de lli, d'autor desconegut i es troba a la catedral de Girona.

Context Històric

El Tapís es realitzà cap a finals de l'Alta Edat Mitjana, un període en què tota Europa era dominada pel feudalisme, el món rural i les construccions més representatives eren els monestirs i els castells. En el segle XI, Catalunya no existia encara com a entitat política. El territori era dividit en comtats i el comtat de Barcelona era el més important i a partir del qual s'articularia la formació de Catalunya. El teixit de la Creació no es tracta d'un tapís sinó d'un brodat perquè es va fer sobre una sarja amb agulla i utilitzant fils molt prims de llana. En el brodat tot és fet a mà; però en la confecció d'un tapís s'utilitza un aparell per teixir. Se suposa que la peça va ser brodada a Catalunya o a Itàlia.

Característiques Estilístiques

L'obra no està completa, només queda la part superior. En el fragment conservat, les escenes representades s'inscriuen dins els espais que generen una distribució geomètrica presidida per dos cercles dins d'un rectangle envoltat per petits quadrats (registres). A la part inferior, la narració no està interrompuda per la geometria. A la part d'abaix s'han ordenat les escenes que no estan sotmeses a requadres o cercles, sinó en un relat seguit com un relleu històric. L'obra presenta un variat cromatisme amb predomini del color roig, blanc, verd i blau. També hi ha grocs, ocres, verds intensos i blaus foscos. Les figures no responen a un model natural, sinó simbòlic (expressives però poc reals). La composició de les figures s'ordena segons criteris jeràrquics (mida segons la importància).

Iconografia

El centre de la composició correspon al Pantocràtor que és representat segons el model grec: Crist jove i sense barba, beneint amb una mà i mostrant el llibre sagrat amb l'altra. És la imatge del Déu bondadós en contrast amb el Déu justicier que s'imposà a Occident. En el segon cercle trobem una representació del Gènesi i es narra la creació de la Terra. Entre els cercles i els registres perimetrals hi ha brodats els quatre vents. En els registres perimetrals hi ha escenes de vida quotidiana. Hi ha relació entre aquesta temàtica laboral i la figura central: Déu ho ha creat tot i la feina és també una creació seva que els homes hem d'honorar i agrair. A la part inferior del brodat s'hi representa la pelegrinació d'Helena a Terra Santa per tal de trobar la creu on Crist va morir. El caràcter simbòlic és important, donat que l'emperador Constantí fou qui reconegué el Cristianisme com una religió més de l'Imperi.

Gòtic: El Jardí de les Delícies

Fitxa Tècnica

El Jardí de les Delícies és una obra pictòrica que pertany a l'estil gòtic-flamenc de principis del segle XVI (1510-1515). L'autor va ser Hieronymus Bosch i va utilitzar, per a la seva elaboració, la tècnica de la pintura a l'oli. Va ser pintada sobre un suport de fusta i és un tríptic. Actualment es troba en el Museu del Prado de Madrid.

Context Històric

Aquesta obra, encara que manté els criteris estilístics del gòtic flamenc, s'ubica ja dins l'Edat Moderna, a ple Renaixement. Les restes de la Pesta Negra del segle XIV crearen en molta gent la convicció de què les desgràcies ocorregudes eren un càstig de Déu pels pecats comesos i calia redimir-los. El Bosch provenia d'una família de pintors del sud dels Països Baixos. El Bosch pertanyia a una organització religiosa centrada en el culte a l'estàtua de La Verge. La fe religiosa és determinant en la seva obra que vol provocar en l'espectador una reflexió moral. Per exemple: el seu quadre amb la representació dels pecats capitals. Les seves obres es reconeixen pels elements fantàstics que es barregen amb figures humanes en un entorn arquitectònic i paisatgístic imaginari. La seva obra rep influència de l'escola flamenca i ell, a la vegada, exercí influència en Pieter Brueghel el Vell.

Característiques de l'Obra

Representació personal del món a través d'una triple seqüència: la creació del paradís, el jardí de les delícies i l'infern. La gran proliferació de símbols que conté fa que es plantegin dubtes sobre la intenció de l'autor en fer l'obra. En cadascuna de les taules es repeteix la imatge d'un estany que constitueix l'eix de simetria de cada pintura. Un punt de vista elevat per tal de representar les tres escenes, amb la finalitat d'unificar-les, encara que és molt diferent el contingut de cadascuna d'elles. El tríptic té la influència de l'escola flamenca que s'observa en: el domini del color sobre la línia, molta lluminositat perquè s'utilitzen colors clars en la primera i segona seqüència, mentre a l'infern destaquen els colors foscos, però contrastats amb blanc i roig (degradació llumínica de dalt a baix), el detallisme en les figures i objectes (minuciositat), paisatge com a element per crear sensació de perspectiva, llum (cap focus de llum en especial) sinó una homogeneïtat, naturalisme dels objectes i persones.

Iconografia

L'obra d'El Bosch té una iconografia complexa i difícil d'interpretar.

Panell esquerre: El Jardí de l'Edèn

S'hi representa l'últim dia de la Creació. L'escena es divideix en tres plans:

• Primer pla: Déu presenta Eva a Adam. El drago, procedent de Canàries, associat a l'arbre de la vida.
• Segon pla: La font dels quatre rius del Paradís (font de la vida). El mussol, una representació de la bruixeria. L'arbre de la dreta representa l'arbre de la ciència del bé i del mal identificat per la serp enrotllada al tronc.
• Tercer pla: Fons. Diversitat d'animals (significat: recordar que l'home estava per sobre d'aquest comportament animal).

Panell central: El Jardí de les Delícies

Representa la luxúria. Animals fantàstics i reals i moltes figures d'homes i dones, objectes i plantes vegetals fantàstiques (significat: degradació en els costums i comportament de les persones, recordar-nos la fragilitat de la felicitat i els plaers). Contingut iconogràfic: muntar a cavall era una metàfora de l'acte sexual. I el bany de Venus era una metàfora que significava estar enamorat, idea de la fragilitat del plaer, les fruites: representen el plaer carnal. El pecat original va consistir a menjar de la fruita prohibida i, agafar fruita simbolitzava el comerç carnal. L'única persona vestida del quadre és Adam, assegut al costat d'Eva.

Panell dret: L'Infern

L'autor vol representar la destrucció i el càstig i, per fer-ho, fa ús dels colors negre i vermell (el foc). També representa criatures grotesques i escenes de tortures cruels, com les dues orelles que sostenen una navalla. Composició ens recorda les conseqüències de pecar i els vicis que consumien la societat, multiplicitat de formes i figures amb gran detallisme.

Catedral de Lleó

Fitxa Tècnica

La Catedral de Lleó és una construcció arquitectònica d'estil gòtic castellà, obra del Mestre Enrique. Es va aixecar a la segona meitat del segle XIII, seguint el sistema constructiu arquitravat i voltat. Els materials de construcció són la pedra i el formigó. Es troba a Lleó, capital de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Context Històric

El segle XIII correspon a l'inici de la Baixa Edat Mitjana que es perllonga fins al segle XV. El model social dominant continuava sent el feudalisme, però la recuperació de l'activitat comercial afavorí el renaixement moderat de les ciutats. La burgesia i la noblesa construïren palaus, ajuntaments, universitats i convents, que es convertiren en els grans edificis de les noves ciutats. El segle XIII és un segle important en la història dels regnes cristians peninsulars. L'any 1212 es produí la batalla de Navas de Tolosa que obrí les portes del sud. A la Corona d'Aragó, el segle XIII és el d'obertura a la Mediterrània i és, també, el segle de la conquesta del Regne de València. Representació de la llum divina. La Catedral de Lleó està fortament influenciada pel gòtic clàssic francès com també passa amb les catedrals castellanes de Burgos i Toledo.

Característiques Estilístiques

L'edifici té una funció religiosa. Fet de pedra, el seu sistema constructiu és arquitravat i voltat. Contemplats en planta, els temples gòtics no es diferencien excessivament dels temples romànics: És una catedral de planta de creu llatina, dividida en tres parts: la primera correspon a les tres naus de l'entrada i l'amplada de la nau central és la suma de les dues naus laterals. La segona part la forma el transsepte, la tercera és l'absis amb deambulatori i cinc capelles (una part del recinte, entre l'absis i el transsepte, es va tancar al segle XV). El sostre està cobert per voltes de creueria i les naus queden separades per fileres de pilars cruciformes. A l'alçat observem els tres elements de l'arquitectura gòtica: la volta de creueria per cobrir la coberta, la verticalitat de l'edifici i els grans finestrals. La volta de creueria fou la fragilitat de la volta de canó i la impossibilitat d'obrir finestres. Les voltes de creueria divideixen la coberta en trams regulars. La nau central és més alta que les laterals i el sistema nervat de descàrrega permet obrir grans trams de paret que es cobreixen amb vitralls de colors. L'alçat interior de l'edifici queda dividit en tres nivells: part inferior, les arcades ogivals; al nivell intermedi, el trifori compost per finestres lanceolades, part superior una filera de finestres altes que donen una lluminositat. Façana podem comprovar com domina la verticalitat, la façana de la catedral de Lleó està situada entre dues torres quadrades i acabades en pinacles. La composició de la façana mostra l'estructura en què es divideix l'espai interior de la catedral. Al primer nivell hi ha una triple portalada de gran profunditat; al nivell intermedi, hi ha un trifori amb quatre finestrals ogivals i a la part més elevada de la façana una gran rosassa.

Iconografia

La Catedral de Lleó formava part de la ruta del camí de Santiago (església de pelegrinatge). Les escultures de les tres portalades principals avisaven als pelegrins sobre el recinte en el qual anaven a entrar amb la imatge de Crist, la Mare de Déu i Sant Joan. Una arqueta de plata situada al peu de l'altar conté les restes de sant Froilà (patró de la ciutat de Lleó). Construcció de la catedral amb el desig de mostrar la importància del regne de Lleó.

La Llotja de València

Fitxa Tècnica

La Llotja de València és una obra arquitectònica amb dues etapes constructives. La primera, de finals del segle XV, segueix les pautes del gòtic català; la segona, primera meitat del segle XVI, ja manifesta influències de l'estil renaixentista. En la seva construcció hi participaren diferents mestres d'obres que utilitzaren com a materials la pedra i la fusta. L'edifici es troba a la ciutat de València.

Context Històric

La Llotja de València començà a construir-se sota el regnat dels Reis Catòlics, però s'allargà fins a finals del regnat de Carles I. Durant el segle XV, València havia substituït Barcelona com a ciutat comercial, conseqüència de la crisi econòmica, política i demogràfica de Catalunya. La funció de la Llotja era signar contractes mercantils i administrar justícia en els plets marítims, el que demostra la importància social de la burgesia valenciana que substituí a la catalana, afeblida per la guerra civil que afrontà al rei Joan II i la Generalitat a mitjan segle XV. La construcció de la Llotja de València va coincidir amb la caiguda de Constantinoble el 1453 i amb el descobriment d'Amèrica el 1492, dates claus per marcar la fi de l'Edat Mitjana. La Llotja de València va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996.