L'Art Gòtic: Història, Arquitectura i Pintura

Context històric de l'art gòtic

L'art gòtic neix a l'Illa de França cap a mitjans del segle XII i s'estén per l'Europa Occidental com l'expressió artística d'una societat en plena transformació, que passa del sistema feudal a una vida urbana centrada en els burgs. Aquest estil, que fou batejat despectivament per Vasari com a propi dels bàrbars gots i no fou revalorat fins al Romanticisme del segle XIX, representa el triomf de la burgesia i els consells municipals com a nous clients de l'art al costat de l'Església i la monarquia.

La seva evolució es divideix en:

• Un període inicial de transició des del romànic.
• Una etapa clàssica de plenitud durant els segles XIII i XIV.
• Un període flamíger final, caracteritzat per l'ornamentació excessiva, que s'allarga fins al segle XVI en zones com Espanya o Anglaterra.

El context històric està marcat per un gran creixement demogràfic i una prosperitat econòmica fruit del comerç que permet que la catedral esdevingui el símbol de la ciutat, construint-se amb una verticalitat i lluminositat que busquen l'apropament a Déu. En aquest entorn, el poder cultural es trasllada als ordes mendicants i a les universitats, iniciant-se un procés de laïcització on les arts, tot i seguir subordinades a l'arquitectura i la temàtica religiosa, adopten un aire més naturalista i humà. Aquesta etapa es veu sacsejada al segle XIV per la Pesta Negra i les guerres, generant una tensió entre una visió apocalíptica i el gaudi del carpe diem, mentre el món camina cap a l'antropocentrisme del Renaixement. A casa nostra destaca el gòtic mediterrani de Catalunya i la Corona d'Aragó, que presenta característiques pròpies com l'ús de l'arc diafragma i una concepció de l'espai interior diferent de la del continent.

La pintura gòtica: tècniques i temàtiques

Primer de tot, hem de tenir present que durant l'etapa del gòtic el fet que els murs s'anessin substituint per vitralls va propiciar que a poc a poc s'anés abandonant la pintura mural de frescos (a excepció d'Itàlia). Així doncs, en comptes de pintura mural, es van reproduir gran quantitat de retaules (pintura sobre fusta), vitralls i miniatures. Les miniatures eren obres pròpies dels monestirs, però progressivament van començar a treballar-se als tallers de les diverses ciutats.

Com veurem més endavant, podem distingir quatre corrents pictòrics gòtics que no van successivament, sinó que poden coincidir en el temps i es relacionen entre si. De totes maneres i de forma general, la pintura gòtica es caracteritza per:

Temàtica i estil pictòric

• La vida de Crist i de la Verge.
• Hagiografies: és a dir, la història de la vida d'un sant.
• Episodis dels Evangelis Apòcrifs (no reconeguts per l'Església catòlica).
• Introducció progressiva de temes profans, on destaquen els retrats.
• Naturalitat en relació a cànons i proporcions naturals, expressivitat, volum i gestualitat de les figures.
• Importància de la llum, utilitzada per al modelatge de les siluetes dels cossos.
• Emmarcament espacial amb referents arquitectònics i paisatgístics.
• Representació de l'espai de forma real: les figures ja no són simplement simbòliques, sinó que han de reflectir la realitat.
• Els pintors deixen a poc a poc de ser considerats com a mers artesans per anar adquirint una major consideració com a artistes.
• Ús de fons daurats com a simbologia del sagrat i sobrenatural.

Tècniques principals

• Pintura al tremp.
• Fresc (principalment a Itàlia).
• Pintura a l'oli.

L'arquitectura gòtica: la catedral

El primer que hem de tenir present quan parlem d'arquitectura gòtica és el fet que la catedral fou l'edifici clau d'aquest estil i que el model gòtic francès fou el més representatiu. Fou l'any 1144 que l'abat Suger de Saint-Denis (Illa de França) va encarregar construir la capçalera on s'havia d'ubicar el panteó reial. Tal fou la influència d'aquesta construcció que assentà les bases de l'arquitectura gòtica.

L'arquitectura gòtica no va ser únicament religiosa, ja que es van construir edificis tals com llotges per al comerç, drassanes, ajuntaments, hospitals i palaus. De totes maneres, la catedral va ser l'edifici més simbòlic. Gràcies a l'espiritualitat i als avenços en tècniques de construcció, els edificis gòtics estan dotats d'una alçada i una lluminositat destacables.

La planta i l'alçat interior

En general, les catedrals gòtiques del model francès van mantenir trets comuns amb la planta basilical, en la qual el transsepte era més curt i més ample. El transsepte cada cop se situava més al centre, integrant-se a la planta. La nau central era la més alta i la més ampla.

• Hi pot haver de 3 a 5 naus longitudinals.
• El deambulatori acabat amb capelles radials passa a formar part de la capçalera.
• Com que la nau central és més ampla i alta, es poden afegir elements en l'alçat interior com:
  • Arcades: les que comuniquen la nau central amb les laterals.
  • Trifori i/o tribuna: un corredor d'arcuacions estretes que substitueix la tribuna del romànic.
  • Claristori: un cos superior decorat amb finestrals i vitralls.

A l'esquerra es pot observar com el transsepte de les catedrals gòtiques es caracteritza per ser més curt. A la dreta, es mostra un detall interior de la catedral de Laon, on podem veure l'alçat interior amb els diferents nivells.

Elements exteriors i estructurals

Un cop vista la planta, cal analitzar els elements exteriors més rellevants:

• Façana occidental: reforçada amb dues torres que li aporten verticalitat, sovint coronades per fletxes calades.
• Rosasses: aportaven llum a l'interior com a conseqüència del canvi de funció dels murs.
• Portalades: normalment el nombre corresponia al de les naus i estaven decorades amb gran riquesa escultòrica. Damunt d'aquestes solem trobar un cos d'arcades, la rosassa i un trifori decorat.
• L'agulla: situada en el cimborri o com a acabament punxegut d'una torre, simbolitzant l'apropament a Déu.
• Pinacles: acabaments piramidals o cònics que sobresurten.
• Gàrgoles: escultures d'éssers fantàstics o humans amb la funció de desguàs.
• Gablets: estructura triangular que coronava els pòrtics o finestres.
• Teulades a dues aigües: que cobrien les voltes.
• Contraforts i arcbotants: els arcbotants tenen la funció de carregar el pes de les voltes als contraforts exteriors, reforçant el mur i permetent obrir grans finestrals.