L'Art Gòtic: Història, Arquitectura i Característiques

Localització i evolució artística

• L’Art Gòtic es va iniciar a França, des d’on es va estendre per Europa.
• Tot i que va quedar emmarcat entre els segles XII i XIV, cal dir que a Itàlia, a l’inici del segle XV, el Gòtic va ser substituït pel Renaixement.
• A Anglaterra, Espanya i Portugal, el Gòtic es va allargar fins a principis del segle XVI.

3 grans períodes de l’arquitectura gòtica:

• A) Període inicial: (Segona meitat del segle XII i inicis del XIII). Parteix del romànic fins a les noves formes gòtiques.
• B) Període clàssic o de plenitud: (Segles XIII i XIV). Etapa d’expansió.
• C) Període final: (Segle XV i inicis del XVI). Es perd l’harmonia formal de l’etapa anterior i és substituïda per l’exuberància ornamental.

Característiques generals

• El terme “Gòtic” va ser introduït a mitjans del segle XVI pels artistes renaixentistes per referir-se a l’arquitectura medieval, que condemnaven perquè semblava inferior, ja que era un art inventat per les tribus godes (causa de la destrucció de la cultura clàssica).
• La idea de superioritat del Renaixement va estar vigent durant molts segles, fins al segle XIX. Llavors, la tradició gòtica va ser reivindicada com a part important de la cultura nacional i europea.
• És en aquest moment quan es va definir l’estil Gòtic com a referent de totes les arts.
• L’art Gòtic va tenir la seva màxima expressió artística en l’arquitectura.
• Les catedrals van ser les construccions més importants.
• Intensa lluminositat a l’interior per voler apropar-se més a Déu.
• La pintura i l’escultura eren dues arts subordinades a l’arquitectura.

Característiques dels elements arquitectònics de la catedral

• Les noves tècniques van permetre fer edificis més alts i molt lluminosos.
• L’arc apuntat, més lleuger que el de mig punt, i la volta de creueria (encreuament de dos arcs apuntats) descarreguen el pes directament damunt les columnes i pilars, alliberant el mur de la seva funció de suport.
• Gràcies a aquests dos elements, els arquitectes van poder obrir grans finestrals que després van ornamentar amb vitralls de colors.
• L’alçada, l’amplitud i l’alleujament dels murs van obligar els arquitectes a reforçar l’estructura externa: arcbotants i contraforts que compensaven el pes de les voltes interiors.

Planta de la catedral gòtica:

• Naus: Tres o cinc naus longitudinals (la central, més ampla i alta).
• Capçalera: Amb un transepte més curt.
• Deambulatori: O girola, circumdat de capelles radials.

L’alçat interior es divideix en tres nivells:

• Les arcades: Que donen accés a les naus laterals.
• El trifori: Corredor que substitueix la tribuna romànica.
• Claristori: Cos superior amb finestrals.

A mitjans del segle XIII, l’obsessió per l’alçada va donar pas a un alleugeriment de les catedrals, que van reduir el gruix dels murs i ampliar les superfícies vidrades, potenciant els vitralls. Aquest estil és conegut amb el nom de Gòtic Radiant.

A la segona meitat del segle XIII, al sud de França va sorgir el Gòtic Meridional, que va tenir gran influència a Catalunya.