L'Art Gòtic: De la Cort de Borgonya a la Verge Blanca

El centre artístic del Gòtic Internacional

El centre artístic del Gòtic Internacional va ser la cort reial de París i la cort dels ducs de Borgonya de Dijon. Quan Felip el Bo va ser proclamat duc de Borgonya, es traslladà a viure als Països Baixos.

Jan van Eyck i l'escola flamenca

Jan van Eyck és considerat un dels grans mestres de la pintura perquè fou el divulgador de la tècnica de l'oli i el creador de l'escola flamenca, que trencà amb l'amanerament en què havia caigut el Gòtic Internacional.

Característiques de l'estil gòtic flamenc

• Importància del retrat real de les persones representades.
• Tractament del color i la llum.
• Detallisme extrem.
• Recerca de la perspectiva de manera intuïtiva.
• Importància del dibuix i de la línia remarcada pel color.

Tècnica i composició

Predomini de la línia amb la utilització del color. Destaca el domini del color, que ressalta gràcies a la utilització de la tècnica de l'oli i un subtil tractament de la llum. Composició simètrica i tancada, amb predomini de les verticals. Suport: Oli sobre fusta.

La recerca de la realitat

L'obra de Jan van Eyck parteix de la pintura del Gòtic Internacional, però el deixa de banda creant unes formes plàstiques que busquen més la representació de la realitat. Aquesta recerca de la realitat és la que s'està portant a terme en el Quattrocento italià.

Context social i històric (1255-1270)

Hi ha un canvi social: en la ciutat tenen importància els artesans i comerciants. Ha canviat també l'economia, que ha entrat en un període de prosperitat, i principalment ha canviat la mentalitat religiosa de la gent com a conseqüència del canvi social i econòmic.

L'escultura gòtica

L'escultura gòtica manifesta una curvatura de la imatge i ha perdut la frontalitat i rigidesa de les verges romàniques. Es caracteritza per l'equilibri i l'harmonia.

Anàlisi de la Verge Blanca de Lleó

• Estructura: Un sol bloc, escultura exempta.
• Composició: Tancada, ha perdut la visió frontal de l'etapa anterior.
• Estil: La figura recull el contrapposto i adopta una corba que recorda la famosa corba praxitel·liana, cosa que li dóna una sensació de moviment sinuós malgrat estar dempeus.
• Tècnica: Domini important de la talla en pedra.
• Significat: La suavitat en les formes i en el gest, el rostre jove, amable i d'una bellesa serena i estilitzada, volien ser símbol d'una fe que s'havia apropat als éssers humans, que havia deixat d'anunciar el càstig diví i que oferia una relació entre el món terrenal i el diví marcada per l'esperança.
• Funció: Religiosa i decorativa alhora.