Art del segle XX: Chillida, Khalo i Warhol

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,38 KB

Elogi de l'aigua, Eduardo Chillida

Context històric

Elogi de l'aigua és una escultura exempta d'Eduardo Chillida, creada el 1987. S'emmarca dins l'art abstracte i està feta de formigó armat i acer, mitjançant la tècnica de l'encofrat. Es troba a Barcelona, al parc de la Creueta del Coll. En aquell moment, Espanya feia deu anys que havia celebrat les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, i Barcelona ja havia estat designada com a seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Chillida és un dels escultors més importants de l'art abstracte. Va viure a París, on va iniciar els seus treballs amb l'escultura. Més tard, en tornar, va aprendre a treballar amb ferro i, posteriorment, amb acer, fusta, formigó i alabastre. Per a Chillida, la matèria, el temps i l'espai són tres elements essencials. L'abstracció comprèn les formes de l'art del segle XX en què s'abandona la concepció europea tradicional de l'art com a imitació de la natura. Chillida també era conegut com a "arquitecte del buit".

Característiques

  • Temàtica al·legòrica.
  • Tècnica: Chillida primer realitzava una maqueta de la peça, després construïa amb porexpan l'escultura a mida real, i finalment, aquesta estructura es recobria de fusta i el motlle de l'escultura s'omplia de formigó.
  • Composició: Una gran massa de formigó armat d'on surten quatre braços amb una forma recargolada. Composició equilibrada, harmonia entre línies rectes, angulacions i formes geomètriques, línies ondulants i formes orgàniques. També es busca l'equilibri entre el pes visual i la densitat de la matèria.
  • Obra amb grans buits on representa l'espai, on la matèria serà l'espai positiu i ple, i el buit l'espai negatiu. Equilibri entre massa i espai, ambient capaç d'acollir l'home.
  • Llum natural durant el dia i artificial a la nit. Chillida no utilitza cap cromatisme, ja que els efectes de la llum per si sols atribueixen els colors, els mateixos de la pròpia matèria.

Per a Chillida, aquest tipus d'escultures eren úniques, amb les quals l'home passava d'una mínima dimensió a una màxima dimensió en relació amb el cosmos, dirigint-se cap a la immensitat de l'univers.

Iconografia: Fa referència al tema mitològic de Narcís.

El marxisme donarà salut als malalts, Frida Kahlo

Context històric

El marxisme donarà salut als malalts és una pintura de Frida Kahlo de l'any 1954. S'emmarca dins el realisme social, tot i que també té obres de surrealisme. És una pintura a l'oli sobre fibra dura que es troba a Mèxic. El final de la Segona Guerra Mundial dona pas a la Guerra Freda. El món bipolar era dirigit pels Estats Units i la URSS, mentre que a Espanya es vivia el franquisme. Frida s'apropava cada vegada més als principis de la Unió Soviètica.

Frida Kahlo, als 18 anys, va patir un accident que li va deixar moltes seqüeles físiques i psicològiques. Des d'aleshores va aprendre a pintar. El reflex de la seva vida, tan dura, es veu en les seves obres. Una vida marcada pel dolor físic, la mutilació del cos i la seva relació amb Diego Rivera. Frida és la protagonista principal de la seva obra. Les formes i el contingut fan referència al món privat, i les seves obres tenen una gran simbologia.

Característiques

  • Temàtica simbòlica.
  • Autoretrat en primer pla de Frida, reforçat per la situació simètrica en diagonal de les dues crosses. En segon pla, retrat de Karl Marx amb una mirada frontal, igual que la protagonista.
  • A la part esquerra del quadre situa elements relacionats amb el perill imperialista. A la part dreta, la pau marxista.
  • Gran dinamisme per les diagonals de les crosses, les mans que abracen la protagonista i l'àguila imperial.
  • Cada element del quadre està representat amb realisme, i els detalls i contorns són perfilats per una línia negra molt fina.
  • El realisme, però, queda absent en la captació de la llum i en els colors, que són tractats amb simbologia.

Iconografia: Les mans de Marx semblen dues ales protectores que la sostenen, ja que ella podrà llençar les crosses perquè la seva ideologia la salvarà, i l'imperialisme serà vençut pel comunisme. Els elements alats estan vinculats a les seves ganes de viure, i els ocellots i les mones, a l'agonia i l'erotisme. Un gran símbol de les seves obres és el cabell: celles poblades i recollit o pentinat. El plomatge dels ocells fa una metàfora al vol imaginatiu, que cada vegada queda més limitat per l'estat de la seva columna.

Sopa Campbell's, Andy Warhol

Context històric

Sopa Campbell's és una pintura sobre tela d'Andy Warhol, creada el 1965. Pertany al moviment del pop art. Utilitza l'acrílic i la tinta serigràfica. Es troba al MoMA de Nova York. S'acaba la Segona Guerra Mundial i comença la Guerra Freda. El món ara és dirigit pels Estats Units, i Europa perd força com a nucli intel·lectual, ja que molts emigren cap als Estats Units.

El terme "pop art" sorgeix de Lawrence Alloway, que el qualifica com l'"art popular", ja que estava creant la cultura de la publicitat de masses. Es basava en les imatges de la publicitat i de la cultura popular. La iconografia d'aquest moviment forma part dels còmics, els anuncis, la publicitat dels productes, les imatges de televisió, la cultura popular i el cinema. Fa un rebuig de qualsevol distinció entre el bon i el mal gust. Als Estats Units, en un principi, va ser considerat com una reacció contra l'expressionisme abstracte, perquè es tornava a les imatges figuratives i feien ús de tècniques gairebé fotogràfiques.

Warhol va ser un artista comercial d'èxit als anys 50, i es va donar a conèixer el 1949 gràcies a l'anunci publicitari que va fer de la Coca-Cola i de la sopa Campbell's. També representava una successió de fotos dels personatges més famosos d'aquella època (Marilyn Monroe, Elvis Presley...). Utilitzava imatges "deshumanitzades" dels mitjans de comunicació perquè pensava que tothom hauria de ser una màquina. Llavors treballava com si fos un fabricant, i va batejar el seu estudi amb el nom de "La Fàbrica". Va trencar amb la concepció moderna de l'art com a producte d'un únic individu.

Característiques

  • Representa en primer pla i centrada una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara.
  • Està en visió frontal perquè destaqui el nom del producte.
  • Va modificar els colors originals del producte; aquests són purs i plans, sense clarobscur.
  • Fent excepció del cromatisme, Warhol es manté fidel a l'original.
  • Té influències del seu propi treball com a il·lustrador publicitari; va ser la seva font d'inspiració, ja que la seva iconografia prové de revistes i diaris, i també de la utilització de tècniques comercials com ara la producció en sèrie.

La seva obra es pot dir que va ser un punt de referència per al moviment hiperrealista que va sorgir al final de la dècada del 1960.

Característiques del segle XX

Arquitectura
  1. Incorporació de nous materials: ferro i vidre.
  2. Altera totalment les estructures arquitectòniques d'èpoques passades.
  3. Al llarg del segle, hi ha diferents tendències: modernisme, racionalisme i organicisme. A la segona meitat del segle XX: desconstructivisme i arquitectura postmoderna.
  4. Es diversifiquen les construccions d'acord amb les noves necessitats de la població del segle XX: gratacels, habitatges unifamiliars, blocs de pisos i tota mena d'edificis públics.
  5. A partir del desconstructivisme i la tecnologia del disseny per ordinador, es promou l'edifici com a escultura i marc de referència visual.
Escultura
  1. Gran diversificació d'obres i temàtiques.
  2. La pedra, el bronze i la fusta (materials tradicionals) es complementen amb altres materials (alumini, filferro, guix...).
  3. La primera meitat del segle comença amb el modernisme, i continua amb l'expressionisme, el cubisme, l'abstracció i el surrealisme. A la segona meitat del segle XX trobem: l'art cinètic de Calder i el pop art.
  4. Aquests corrents escultòrics parteixen de la necessitat de superar l'escultura figurativa clàssica i buscar noves vies d'expressió.
  5. El cubisme aporta la descomposició en plans; el surrealisme, l'expressió de l'inconscient; l'abstracció, la desaparició de la figura; l'art cinètic, l'escultura mòbil...
Pintura
  1. (Vegeu punts 1, 3 i 4 d'arquitectura i escultura).
  2. S'amplien les tècniques pictòriques. Tradicionalment s'havia utilitzat la tècnica al fresc, tremp i de l'oli sobre tela, i s'incorporen noves tècniques com el collage, el frottage, l'esmalt, etc.
  3. A la primera meitat del segle XX, els artistes encara els podem agrupar per estils, però a la segona meitat, aquesta agrupació es fa més difícil perquè cada artista genera el seu propi estil.

Entradas relacionadas: