Art del Segle XX: Anàlisi d'Obres i Artistes Clau
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,41 KB
Figura Jacent - Henry Moore
Elements formals
La temàtica d'aquest artista es redueix a variacions sobre la figura humana, amb models atemporals. Difícil d'ubicar-lo en un corrent artístic determinat. Abstracció, reducció de les formes, molt esquemàtic. És surrealista per la irrealitat de les formes i cubista per la reducció a formes arrodonides.
Valoració i conclusions
Les formes arrodonides de Moore tenen l'origen en l'admiració pels grans artistes del Renaixement. Influència de l'art primitiu que l'apropa a la natura nord-americana i tradició. Va ser un dels primers escultors a utilitzar el buit. Escultor britànic més important del segle XX.
Interior Holandès - Joan Miró
Valoració i conclusions
Representa la consolidació del nou llenguatge pictòric de Miró. És una de les pintures més originals de l'art contemporani. És un artista fidel a la seva llibertat creativa i, per tant, fidel al principi surrealista de fer prevaler l'inconscient per damunt de la raó.
Gran Masturbador - Salvador Dalí
Elements formals
Representant del surrealisme oníric amb Magritte. La seva pintura es basa en el mètode paranoic crític que descobria nous significats amb imatges i objectes i fer-los visibles en l'art. La paranoia no era cap malaltia sinó un potencial creatiu. Inspirat en les teories de Freud. Objectes quotidians en formes compositives impossibles. Dibuix meticulós, minuciositat, color brillant i lluminós. Comença influït pel puntillisme, cubisme, futurisme.
Valoració i conclusions
Actitud egocèntrica, provocativa, desafiant. Poc valorat a Catalunya, deixa obres a l'estat espanyol malgrat el museu de Figueres. S'inspira en el quadre Beatrix de Dante Gabriel per dibuixar el rostre de la dona, i De Chirico en el paisatge oníric.
Guernica - Pablo Picasso
Elements formals
Obra encarregada enmig d'una guerra civil per un govern republicà. Picasso ja dominava el cubisme. En aquest quadre es comprova el domini de diversos estils artístics de Picasso. És expressionista, surrealista i cubista.
Valoració i conclusions
Una de les obres més conegudes de Picasso que s'ha convertit en el símbol del NO A LA GUERRA. La seva vida ha anat discorrent paral·lelament a la història d'Espanya.
Stabil-Mòbil - Alexander Calder
Elements formals
Americà, família d'artistes. L'interès per l'art el porta a París on fa les primeres escultures de filferro. Torna al seu país i fa escultures peculiars: mòbils, formes orgàniques abstractes, suspeses. I l'estable, formes abstractes immòbils. I una fusió dels dos també. Influència de Mondrian. Els seus mòbils: Mondrians en moviment. Ús de colors primaris i formes orgàniques abstractes. Formes biomòrfiques de Miró podien prendre vida. Es diu que les seves obres són pintures de Miró en 3D, amb volum.
Valoració i conclusions
El moviment va tenir les seves manifestacions durant la primera meitat del segle XX. En són exemple les realitzacions de Gabo o els artefactes mecànics de Marcel Duchamp. Referent de la pintura de Joan Miró en l'ús de colors primaris i formes abstractes. Amb les seves creacions, s'ha situat com un dels principals referents de l'art cinètic.
Número 1 - Jackson Pollock
Elements formals
Primer a utilitzar la tècnica del dripping. Representa el corrent gestual i l'abstracció. És un temps que l'art depèn de l'opinió d'algú, si algú diu que és bo, tothom ho creu. Es caracteritza per ser una pintura dinàmica, gestual i allunyada del llenguatge figuratiu. Fusió de l'automatisme surrealista i l'abstracció.
Valoració i conclusions
En un principi el públic va rebutjar aquesta pintura incomprensible, però es va convertir en un pintor d'èxit i les seves obres van ser comprades pels museus i fotografiades per revistes de decoració. Va ser influït per: el surrealisme autonòmic de Miró i Masson, el cubisme de Picasso, l'experiència ritual dels indis navajos i era admirador dels artistes del Renaixement i del Barroc.
Dona II - Willem de Kooning
Elements formals
De Kooning va passar per diverses etapes molt diferents. Primer va ser molt influït per Picasso, després pintà formes deformades i planes, evocant Ingres. Després composicions en tons grisos i neutres o en blanc i negre. En l'última època escollí com a tema els paisatges abstractes. Per altra banda, molts van considerar l'obra com un insult a la condició femenina com a un dels temes universals de la pintura clàssica (Venus).
Valoració i conclusions
L'avantguarda de postguerra o de Guerra Freda està als Estats Units. Influència de Picasso. Gestualitat de l'expressionisme. Influències de les Venus prehistòriques? La finalitat de les quals era adorar la fecunditat femenina, o bé és una dona eròtica, sexual, és a dir una dona objecte? Amb Dona II (de la sèrie Dones) de Kooning, es va consolidar com un dels artistes més importants de la pintura d'acció, malgrat conservés l'element figuratiu en les seves creacions.
Pavelló Alemany - Mies van der Rohe
Elements formals
El pavelló pertany al Funcionalisme o Racionalisme. És el moviment arquitectònic més important del segle XX. Precedent a l'Escola de Chicago amb Louis Sullivan (1856-1924): LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ. Defensa la funcionalitat de l'arquitectura i, per tant, la forma ha d'estar supeditada a la funció. A Europa, el funcionalisme arquitectònic està relacionat amb les avantguardes artístiques: Neoplasticisme de Mondrian i de Theo van Doesburg i l'Escola de la Bauhaus, BAUHAUS (Casa de la construcció). El 1919 es fundà a Weimar l'Escola de la Bauhaus: Fusió de l'Escola de Belles Arts i de l'Escola d'Arquitectura 1919-1924 a Weimar. Director: Walter Gropius. L'edifici de Gropius a Dessau fou un model de funcionalisme. 1925-1933 Dessau tancada pels nazis. Director: Mies van der Rohe. La definició més acurada de funcionalisme la feu Adolf Loos (arquitecte austríac) que critica l'excessiva decoració del modernisme. L'arquitecte que va popularitzar-ne els principis fou: Charles Edouard Jenneret: LE CORBUSIER.
Context històric
L'arquitectura de Mies van der Rohe fou un revulsiu en una exposició universal que concebia la seva arquitectura pensant en paràmetres encara classicistes a causa del noucentisme imperant a Catalunya. L'efecte que devia produir als visitants un edifici que avui ens sembla molt actual però que, en aquell moment només un reduït grup d'arquitectes i intel·lectuals va saber apreciar. Després de la 1ª Guerra Mundial, la república de Weimar intentà superar els vells anhels imperialistes alemanys i integrar-se en un món diferent i democràtic. Els moviments artístics alemanys de les avantguardes, des de l'expressionisme alemany fins a l'abstracció proposada a la Bauhaus, van constituir els elements clau per a la modernització de la imatge d'Alemanya a l'interior i vers l'exterior. Per aquest motiu, el govern alemany de Weimar trià Mies van der Rohe perquè dissenyés un edifici que simbolitzés el canvi i la modernitat cap al futur. Malauradament poc temps després Hitler pujà al poder; a partir d'aleshores, aquest somni s'estroncà i els artistes més compromesos amb les avantguardes hauran d'exiliar-se.