Art Clàssic: Partenó, Erectèon, Teatre d'Epidaure i Altar de Zeus

El Partenó

Descripció formal

Erigit sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb l'últim graó (estilòbat) sobre el qual s'aixequen les 8 columnes dòriques de la façana principal i les 17 a les laterals. El fust està format per tambors superposats. L'entaulament està compost per l'arquitrau, llis i sense ornamentació. A sobre s'aixeca el fris on s'alternen tríglifs i mètopes, i la cornisa a la part superior del fris. Als extrems de la cornisa es col·loquen unes escultures petites anomenades acroteris. Sobre la cornisa s'aixeca el frontó triangular a les façanes oriental i occidental i emmarcada per una coberta de dos aiguavessos. Construït amb marbre del Pentèlic. És un temple dòric octàstil i perípter perquè està rodejat de columnes. A l'interior, la planta rectangular de la cel·la està dividida en dues sales: la naos i l'opistòdom, separades per un mur. L'accés a la naos es feia a través d'un pòrtic oriental hexàstil amb el nom de pronaos que servia d'antesala al lloc sagrat on es guardava l'estàtua criselefantina (or i vori) d'Atena, de Fídies, envoltada per una columnata de dos pisos en forma de "U".

Entorn i integració urbanística

Forma part del complex urbanístic religiós de l'Acròpoli atenesa. La façana principal mira a l'est i dona l'esquena a l'entrada al recinte de l'Acròpolis.

Funció, contingut i significat

Gran temple que els atenesos van construir en època de Pèricles per dedicar-lo a Atena. Durant el segle VI dC va passar a ser cristià i es va dedicar a Santa Sofia. Durant l'ocupació catalanoaragonesa es va dedicar a Santa Maria de Cetines. Sota dominació turca durant el segle XV, el Partenó es va convertir en mesquita i durant el segle XVII en polvorí, i va ser destruït per una bomba veneciana el 1687. Finalment, els anglesos i Lord Elgin se'n van endur trossos de marbre i escultures decoratives. La decoració escultòrica, obra de Fídies, ocupava els frontons, als quals es representaven diversos episodis de la vida d'Atena, com el seu naixement i la lluita amb Posidó pel domini de la ciutat. A les mètopes que decoraven el fris exterior es representen les quatre grans lluites (centauromàquia, gigantomàquia, amazonamàquia i la guerra de Troia). El fris que envoltava la cel·la representava les Panatenees. Les correccions òptiques més importants van ser: la lleugera curvatura ascendent de l'entaulament i l'estilòbat, el lleuger bombament del fust de les columnes (èntasi) i el gruix i la separació de les columnes dels extrems del temple.

L'Erectèon

Descripció formal

Presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes i l'entrada principal s'orienta cap a l'est. Apareixen sis esveltes columnes adossades del pòrtic oest, i les sis (quatre frontals i una més a cada costat) que aguanten el pòrtic nord. En canvi, al petit pòrtic sud el fust és substituït per sis figures femenines (cariàtides) de gran bellesa i naturalisme, tant en rostre com en plecs dels vestits. Totes les columnes suporten un entaulament compost per un arquitrau de tres franges, un fris i una cornisa. També constava en origen de frontó i coberta de dos aiguavessos, mentre que els dos pòrtics annexos presenten una coberta plana o amb llindar. La planta del temple s'adapta al terreny i a la necessitat de respectar antics recintes de culte. L'eix principal el conforma un espai rectangular creat a partir de la unió del santuari d'Atena amb un pòrtic hexàstil i un altar a la cel·la interior, i un segon temple amb un vestíbul que distribueix les dues cel·les destinades al culte de Posidó i Erecteu, el pòrtic del qual es veu desplaçat al nord a causa de la ubicació de la llegendària olivera d'Atena al lloc on era, al qual s'accedeix mitjançant una petita porta lateral. Finalment i perpendicular a aquest pòrtic, hi ha annexat al costat sud un tercer pòrtic presidit per les cariàtides, que amaga una escala que baixa fins a la tomba de Cècrops, primer rei de l'Àtica.

Entorn i integració urbanística

S'adapta perfectament al penya-segat irregular de l'Acròpoli i es relaciona harmònicament amb la resta d'edificis. Al costat oest del Partenó, es va construir sobre la roca on Posidó va fer brollar una font d'aigua salada, a prop de l'olivera que va fer florir Atena.

Funció, contingut i significat

L'Erectèon era un temple dedicat a Atena, Posidó, Erecteu i Cècrops. Zeus va promulgar una competició divina pel domini de la ciutat i Cècrops va donar per guanyadora Atena. Les figures femenines són en memòria de les dones de Cària (a l'Àsia Menor) agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat els perses durant les guerres mèdiques i indiquen el lloc on es troba la tomba de Cècrops.

El Teatre d'Epidaure

Descripció formal

Aixecat sobre un pujol, la seva estructura constructiva es divideix en l'orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena). El primer espai, totalment circular, té el terra de sorra i en un inici tenia un altar de pedra al centre. Al seu voltant i ocupant gairebé les dues terceres parts de la seva circumferència, la càvea, de 120 metres de diàmetre i que s'eleva 24 metres aprofitant el pendent de la muntanya. Amb capacitat per a 15.000 persones. Hi havia dos tipus de seients: per a personalitats polítiques amb braços i respatllers i per al poble, seients a la mateixa graderia. Finalment hi ha les construccions escèniques de planta rectangular disposades en posició tangent darrere l'orquestra. En aquest espai hi havia l'escena, un edifici de dos pisos i un balcó que podia representar un palau, una cabana, una botiga... segons els decorats davanters pintats i que també servia de magatzem i vestidor als actors; i el prosceni, una plataforma elevada situada entre l'orquestra i l'escena on es desenvolupava l'acció teatral.

Funció, contingut i significat

El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que els grecs dedicaven a Dionís, cosa que explica l'aixecament d'un altar. L'acció dels actors es desenvolupava al prosceni, davant d'una arquitectura artificial o pintada, i de vegades utilitzant la mateixa vista natural com a teló de fons. La seva acústica era immillorable.

L'Altar de Zeus a Pèrgam

Descripció formal

En origen, constava d'un podi de planta quasi quadrada de 7 metres d'alt sobre la qual s'erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana, que a la façana oest adquiria una forma de "U" i deixava una impressionant escalinata al mig. Aquesta escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior on hi havia l'altar dels sacrificis. Les parets exteriors del podi estan decorades amb un fris continuat d'alt relleu de més de 120 metres de llarg i el pati interior també està decorat amb un fris de temàtica mitològica. De tot això només ens n'ha quedat la façana. La part conservada del fris exterior de la gigantomàquia destaca per la força i el dinamisme compositiu, en el qual les figures s'entrellacen i conformen diferents escenes. Els personatges exhibeixen actituds violentes, resultat d'un treball excel·lent en la musculatura del cos i l'expressivitat dels rostres i el moviment dels vestits.

Funció, contingut i significat

La filosofia estoica fa que per mostrar respecte al déu suprem i ordenador, Zeus, s'hagi de fer un altar. Decorat amb dos frisos: un d'interior sota el pòrtic dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d'Hèracles i un altre exterior de gairebé 200 metres en origen que presenta la gigantomàquia. Així es vol identificar la victòria dels atàlides sobre el poble bàrbar dels gàlates. Zeus és agafat com a model del rei Èumenes II i Atena, són els que adquireixen un paper més important.