Art i avantguardes del segle XX

La persistencia de la memoria

Tema: es representa el paisatge de Portlligat on es poden reconèixer les roques del Cap de Creus i els colors del cel i del mar. Trobem una figura amorfa del seu autoretrat i tres rellotges tous i un de rígid amb formigues. Significat: els rellotges tous fan referència a la relativitat del concepte del temps. El quart rellotge capgirat i tancat fa referència a la inutilitat del temps i les mosques i formigues a les pors infantils de Dalí. Obra inscrita en la etapa en què inicia la relació amb Gala i la seva obsessió a perdre-la. Així com totes les seves obsessions i fantasies sexuals que li provoquen i que són presents als seus quadres. Pintà el quadre en una tarda després de dinar quan Gala era al cinema amb amics. S'inspirà en un formatge camembert que havia pres per dinar i havia somiat com es fonia. Sobre el paisatge va pintar rellotges tous que es fonien com el formatge. Es relaciona amb la preocupació de l'artista per la immortalitat per aconseguir la permanència en el record, conquerir l'eternitat malgrat la presència del temps. En la seva obra hi ha una contraposició entre els elements del paisatge i elements tous en el rostre i els rellotges simbolitzen irracionalitat.

Funció util estètica i decorativa. Funció simbòlica expressiva i fa una reflexió sobre el pas del temps.

L'estil del surrealisme és un moviment cultural d'avantguarda creat per André Breton amb el manifest surrealista. Sorgeix del dadaisme amb obres provocadores destinades a desprestigiar l'altre. Influït per les idees psicoanalítiques de Freud, Salvador Dalí crearà un mètode propi que anomenà mètode paranoicocrític. Consisteix en interpretar de forma sistemàtica les imatges del seu subconscient i traslladar-les a la pintura.

Salvador Dalí néix a Figueres on es va formar fins als 16 anys i se'n va anar a Madrid a l'Acadèmia de Belles Arts. Viu a la Residència d'Estudiants i fa moltes noves amistats intellectuals. El 1929 va entrar en contacte amb el grup surrealista de París. Allà coneix a Gala i s'enamora. Durant aquesta etapa pinta quadres on mostra la seva obsessió per ella. Acabada la Segona Guerra Mundial és expulsat del grup i es declara anticomunista i marxa a Nova York on es fa famós. El 1955 torna a Espanya i s'estableix a Portlligat, es casa amb Gala i simpatitza amb el règim franquista.

Pollock

Tema i significat: format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela sense cap rastre figuratiu. Pollock dona números a les seves obres com a títol per reforçar la seva abstracció i fer que l'espectador s'enfronti al quadre sense cap referència que limiti el significat emocional del quadre. Alternava el treball material en dies de reflexió davant l'obra en procés, li importava el procés creatiu com a moment vital de l'artista més que no l'obra acabada. Per ell, la pintura era una experiència vital, com un ritual, una coreografia o una dansa. Va canviar totalment la relació del pintor amb el quadre, ja que ara llença ara estesa terra i s'implicava físicament en l'acció de pintar.

L'estil: expressionisme abstracte, es caracteritza per la manca de figuració, irracionalitat compositiva, altres gestual del dripping, l'atzar i els automatismes, i el gran format de les teles all over, la llibertat expressiva i l'abstracció.

Funció útil estètica per decorar espais privats i funció simbòlica crear un nou llenguatge pictòric molt expressiu.

Autor: Va tenir una infantesa difícil, s'instal·la a Nova York i comença a pintar grans quadres realistes sobre la vida nord-americana encarregats per institucions públiques. Allà, amb angoixa per la gran ciutat industrial, aquesta angoixa vital fruit d'una època de desorientació i crisi de valors de la societat occidental després de la Segona Guerra Mundial, porta l'artista a viure en tensió constant que només allibera quan es submergeix en l'acció de pintar.

Context històric: segones avantguardes.

Descripció: oli sobre tela de grans dimensions que crea una trama de línies sense ordre que no simbolitzen res. Utilitza la tècnica del degoteig de pintura sobre tela.

Dibuix: absència. No hi ha contorns clars. No elements figuratius, és totalment abstracte. Important l'energia del pintor passejant per sobre de la tela i el degoteig de la pintura. Esquemàtic, tot l'espai està cobert all over.

Color: ric i variat. Contrast entre tonalitats fredes del fons i càlides. Pinzellades fines, suaus. Diferents tonalitats poc difuminades per la importància de la línia.

Llum: nítida i brillant, projecta ombres allargades i crea un ambient crepuscular. Divideix en dues parts asimètriques. Part inferior: llum tenebrista amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes i projecta ombres. Part superior: la llum és intensa, blanca i irreal.

Composició: tancada. La línia de l'horitzó divideix el quadre amb les meitats desiguals. La llum i els colors accentuen la separació. Diagonal ascendent a l'esquerra fins a la dreta i equilibra la zona dels rellotges que queda a l'esquerra amb la zona de les roques que queda al fons a la dreta. La banda esquerra es compensa per la llum intensa de les roques de la dreta. La diagonal de la taula i els rellotges fa que la nostra mirada es fixi amb la branca d'un penja el rellotge tou. Des de la roca la nostra mirada torna als rellotges a través del cap adormit. L'estranya figura té el cap amb un enorme nas i una llengua carnosa, ull i pestanyes enormes i el coll que es perd en la foscor. Sobre el moble rectangular hi ha dos rellotges més, un petit i tancat per formigues i l'altre més gran tot de formatge amb una mosca que marca les 7:00. Al fons un paisatge rocós amb una platja de sorra on una pedra petita projecta la seva ombra allargada. El mar es confon amb el cel cobert d'una estela de núvols.

Perspectiva: línia acadèmica amb un punt de fuga central i una línia alta de l'horitzó que engrandeix les figures en primer pla. La llum i el color aporten volum i profunditat. Els colors càlids a prop en els objectes del espectador, en canvi els freds del fons allunyen els objectes.

Expressivitat: ens transporta a l'univers irreal i oníric basat en els seus somnis, el subconscient i les obsessions que en aquest cas fan referència al pas del temps i a la memòria.

Moviment: estàtic, però hi ha un contrast entre el paisatge i els objectes durs. Immòbil i els rellotges i la figura tova que sembla que es vagin allargant deformant amb un ritme lent. El recorregut de l'ull en diagonal a través dels objectes del quadre aporta dinamisme.

Sopa de Campbell's

Tema i significat: Warhol reprodueix gràficament una llauna de sopa de tomàquet. Les obres d'Andy Warhol poden semblar a primer cop d'ull superficials i banals, però per l'artista feia una crítica despietada a la societat de consum. És també una protesta contra les institucions fora de l'abast del públic. A través de la llauna de sopa denunciava el problema de la incomunicació humana en la societat tecnològica.

L'artista és el màxim representant del pop art. Significa el món de la publicitat, però va passar a l'artístic on desenvolupa un herbassar tant les seriacions d'objectes quotidians. Warhol trenca amb la concepció tradicional de l'art com a producte d'un únic individu, i havia de començar i acabar personalment l'obra artística. Les seves obres en sèrie d'una mateixa imatge de sèrie serigrafia, els seus ajudants de la seva famosa fàbrica de Factory de Nova York, sense la participació directa del mateix.

L'estil del pop art: Utilització d'imatges quotidianes corrents i vulgars. Aplicació de colors diferents als originals, estridents per alterar la realitat i aconseguir més expressivitat. Repetició de sèries d'imatges que són idèntiques amb mínimes variacions de colors. Utilització de noves tècniques i materials com la serigrafia de tintes i la pintura acrílica.

Funció útil estètica i decorativa i funció simbòlica era crear un nou llenguatge pictòric que es propers a tota la població.

Context històric: segones avantguardes.

Descripció: representa una llauna de sopa de tomàquet amb colors originals alterats. Utilitza la tècnica de la serigrafia.

Dibuix: detallista i fidel a la realitat. Contorns amb tres clar i precís amb una fina línia negra que separa les àrees de colors diferents.

Color: brillants, purs sense barreges ni tonalitats diferents. Colors vius, cridaners i agressius. Arbitraris ja que no són fidels a la realitat. Predomini de colors freds i càlids, només estan presents amb les lletres grogues i la tapa vermella. Colors molt decoratius que no simbolitzen res. Els colors originals són més austers. La tècnica de la serigrafia no felicita les pinzellades.

Llum: no és natural, no hi ha cap focus de llum extern. Sembla sorgir dels mateixos colors, de tal manera que els colors clars són els més il·luminats i els foscos representen el que resta en la penombra.

Composició: equilibri entre línies i corbes. Figura geomètrica cilíndrica. Composició tancada centrada en el propi objecte. No hi ha eix de simetria.

Perspectiva: pla, sense profunditat. Visió frontal i de l'aire simultàniament. Poc realista i exagerat.

Expressivitat: colors brillants , vius,  arbitraris i agressius els q aporten expressivitat a l'obra. Representa un producte de consum popular que es troba  a qualsevol supermercat i està elevat a la categoria d'art. Natura morta del segle XX.

Moviment: objecte inanimat, estàtic. Només la repetició seriada de moltes llaunes similars aporten dinamisme ràpid i repetitiu però no és aquest cas.

4.El marxisme curarà els malalts

Tema i significat: frida expressa la seva fer política en el comunisme que la llibreria a ella i a  tota la humanitat del sofriment. El seu autoretrat porta una cotilla de pell molt utilitzada en els seus quadres que el igual que les crosses fan el al·lucio a la seva incapacitat física. El paisatge del fons està dividit en dos:  La part pacífica de la terra i la amenaçada per la destrucció. La salvació de donada pel retrat de marx doncs surt una mà que ofega el aguila. Dues menjar normes una d'elles amb els ulls de la saviesa simbolitzen el comunisme que aguanta en l'artista que pot prescindir de les  crosses.

 funció util estètica i expressiva ja que reflexa el mon interior de l'artista. funció simbòlica és propagandística de les idees del comunisme marxista.

l'estil del surrealisme pels símbols onírics i utòpics els que fa referència és extremadament personal i reflecteix sensacions de la seva experiència vital traumàtica. Es caracteritza per realisme figuració gran expressivitat i dinamisme i forta càrrega simbòlica.

Frida kahlo és la artista mexicana més internacional del segle 20. El 6 anys va partir una poliomielitis i els 18 va tenir un accident de trànsit. Va aprendre l'art de la pintura de forma autodidacta un reflectia secuelas tant físiques com psíquiques. Es va casar amb digo rivera i va tenir un avortament que també va reflectir de manera dramàtica en algunes de les seves obres. Les seves pintures també van mostrar la seva lluita activa i total a favor del comunisme.

Segones avantguardes context historic: Correspon a les segones avantguardes artístiques de la segona meitat del segle 20. La capitalitat del art es trasllada de parís a nova york on hi ha grans galerias els grans marxants i els grans compradors. Els artistes pateixen de les primeres avantguardes per crear moviments innovadors nous mitjans de comunicació i buscan ser criticats i provocatius. La segona guerra mundial el descobriment dels camps de concentració nazis lo de la destrucció de la destrucció atòmica va impactar els artistes. Durant la guerra freda el món es va dividir en dos blocs capitalistes i comunistes.

Descripció: oli sobre tela petites dimensions. Representa autoretrat de frida. Dreta signes que representen el perill i esquerra elements que mostren pau marxista.

Dibuix: apurat perfilat amb línies fines negres. Forma dibuixistica. Detallista i molts símbols figures realistes.

Color: brillants dius contrast de càlids i freds. Poques tonalitats només faldilla i paisatge. simbòlics: blanc=pau/ verd= origen metòdic/ ocre= prosperitat del marxisme/ blau =cel i riu positiu/ negre= àguila que té el cap de l'oncle sam/ vermell=sang de la guerra. Pinzellada lliure ràpida i densa

Llum: simbòlica sense cap focus la més iluminada és l'esquerra que se soci amb la pau del marxisme en canvi a la dreta és més fosca i representa perill.

Composició: línia vertical figura de frida altres inclinades i corbes. Dos diagonals: crosses les dos grans mans i un altre mar que agafa l'oncle sam. Les corbes a les ales caps i peus de bola del món i esclat de la bomba. Formes triangulars el de la fira i un triangle invertit de les crosses i circulars i barats a la bola del món. Composició tancada perquè queden mercat i és la simetria què és la línia vertical d'ella simetric.

Perspectiva: pla amb poca profunditat tots elements únic pla només profunditat en color blau que s'allunya.

Expressivitat: 1. Faixa que representa mal d'esquena dolor físic. 2. Crosses també dolor però sembla que vulgui viure gràcies el marxisme. 3 dos grans mans que representen el marxisme i una porta un ull que saviesa. 4 llibre vermell d'ideologia marxista. 5 faldilla que representa l'origen mexicà. 6 bola del món xina triunfa marxisme. 7 cara de marx amb la mà agafada a l'oncle sam. 8 bomba atòmica explosió nuclear volen guerra. 9 color vermell mostra riu de sang. 10 camps de blat i color blau mostra marxisme. 11 l'oncle sam representa perill freda i marcs mirant directament el espectador per prevenir.

Moviment donat per línies i diagonals contingut que expressa tensió i ens avisa del perill ritme lent.

5. Creu i r

Tema i significat: reflecteix preocupació pels problemes humans. corrent de la filosofia existencialista que remarca l'angúnia de la existència. vol fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia existència. interès per la matèria i per la experimentació en l'ús de nous materials i tècniques. Utilització d'un signes gràfics repetitius que són símbols del propi món interior de l'artista. La creu està relacionada amb el cristianisme i l'art medieval. Les lletres A i T són les inicials del seu nom i la seva dona antoni i teresa. R-> també fa referència el nom de teresa. La paraula gat fa referència el animal preferit de l'artista.

Funció útil estètica i simbòlica expressiva ilustrativa de la seva pintura innovadora.

l'estil informalisme és un moviment pictòric nascut a frança després de la segona guerra mundial. Dins del informalisme i a diferents corrents i tàpies es situa dins la pintura metalica coneguda com art brut i es caracteritza per: tècnica mixta ús de materials tradicionals amb materials nous tot buscant un llenguatge d'expressió artística. Jugar amb diferents textures de materials i aplicació de diferents tècniques. La paleta cromàtica és molt austera. Incorporar signes repetitius.

Tàpies és el pintor català viu més important. Barcelona en una família burgesa i culte deixa els seus estudis de dret per dedicar-se a la pintura amor des dels 40 entronque la sensibilitat dels artistes arran de la segona guerra mundial. A la dècada dels anys 60 70 intensificar el seu compromís polític contra la dictadura franquista i les seves obres tenen un caràcter més de denúncia protesta. Els 80 i 70 coincidint amb l'art pubeda a europa i el postminimalisme tàpies treballa amb objectes quotidians . Les obres són una reflexió sobre el dolor físic espiritual i el pas del temps.

Context històric: es situa i evoluciona dins dels estils de les segones avantguardes artístiques del segle 20. Data del 1975 mesos abans de la mort de franco durant aquells anys l'artista de contribueix a campanyes de denuncia contra la pena de mort i en favor de l'amnistia dels presos polítics del règim franquista la seva obra des dels seus inicis sempre va estar influïda per la situació política d'espanya.

Descripció: realitzat amb una tècnica mixta que combina pigments tradicionals amb materials com sorra pedres utilitzen al collague i a l'assemblatge. La tècnica mixta consisteixen pintar sobre tela fusta horitzontal i formatge mitjans una capa homogènia de pintura monocromàtica sobre la qual se pica la mixtura és a dir una barreja de pols de marbre triturat aglutinats fins i oli amb una espàtula o amb les mans. Quan està casi sec fa un grattage amb tela arpillera lang angel arrenca creant una estructura de relleu em zones esquinçades esgarrapades o foradades en altres extrems del quadre facu molts d'altres materials com pedres i sorra. Fa un grattage em punxis ganivets tisores a pinzells i finalment afegeix signes així com taques de pintura aplicades amb dripping.

Dibuix: donat per la creu les lletres i els signes i es superposa els elements materics.

Color: terrossos pròpies de la matèria. Austeritat cromàtica.

Llum: donada pels colors clars que es contraposen a la foscor del negre de les lletres superiors.

Composició: creu gegant i clara ocupa el centre. Sobre creu paraula gat. Més avall una r amb un altre creu. A la part superior dues piles de tela grans. Damunt una r amb un gargot. Superfície plena de pedretes i sorra. Els laterals semblen tallats com si l'obra puguis continuar indefinidament asimetric desproporcionat.

Perspectiva: les tires de la tele superposades sobre la creu central d'un en profunditat. També les pedretes i sorra se porta amb volum. La creu del mig i les lletres R i gat s'han fet netejant de sorra la fusta.

Expressivitat: expressiu impactant els ulls del espectador que li provoquen tensió pels seus contrastos. Vista es fixen per superior més plena i es perd amb les parts inferiors buides.

Moviment: dinamisme marcat pels gargots les aspes de les creus i la diagonal que formen les lletres amb la creu central.