Art i Arquitectura del Segle XIX: Del Neoclassicisme a l'Impressionisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,55 KB
Neoclassicisme i el context del segle XIX
La Revolució Francesa i la Revolució Industrial van transformar el segle XIX políticament, econòmicament i socialment. Aquests esdeveniments van conduir al triomf de la burgesia, al sorgiment del proletariat, a la fi de l'absolutisme monàrquic i a l'emergència de consciències nacionals. Tot això va generar un fort creixement demogràfic i urbà, acompanyat de noves doctrines socials com el socialisme i l'anarquisme.
En el context artístic del segle XIX, Roma i París van ser centres neuràlgics. Roma va destacar especialment pel neoclassicisme i el romanticisme.
L'Escola de Chicago
A finals del segle XIX i principis del XX, les ciutats americanes van experimentar un creixement urbanístic sense precedents gràcies als nous materials. A Chicago, després de l'incendi de 1871 que va destruir el centre històric i comercial, es va dur a terme una reconstrucció basada en:
- La construcció en alçada.
- L'ús del ferro i l'acer per crear esquelets estructurals.
Arquitectura del ferro
A la França republicana de finals del segle XIX, concretament a París, va aparèixer un nou concepte arquitectònic derivat de la industrialització: l'Arquitectura del Ferro. Aquest estil utilitza el ferro com a element constructiu bàsic. La Torre Eiffel es va convertir en el model a seguir, portant aquest material a la seva màxima expressió.
Realisme
A la França de mitjan segle XIX, després de la Revolució Liberal de 1848 —que va enderrocar la monarquia de Lluís Felip d'Orleans i va instaurar el Segon Imperi Napoleònic—, París es va consolidar com la capital artística i cultural europea. En aquest context, la industrialització va accentuar la desigualtat entre dues classes socials oposades: la burgesia i el proletariat.
Impressionisme i Postimpressionisme
Durant el Segon Imperi Napoleònic, París va continuar sent el centre de la innovació. La societat industrialitzada va propiciar canvis profunds en la concepció de l'art:
- Innovacions tècniques: L'aparició de la fotografia i els tubs de pintura van facilitar la creació artística.
- Nova visió de l'artista: L'artista trenca amb els cànons tradicionals i reivindica la llibertat creativa.
- Filosofia: L'empirisme esdevé la base del pensament de l'època.