Art i Arquitectura de l'Antiguitat: Roma i Grècia

Coliseu

Context: Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC, l’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat pels partidaris de la República, el seu besnét Octavi va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil. L’any 27 aC el Senat li va concedir el títol d'August, “Escollit pels déus”.

• Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi (30 aC – 14 dC). L’emperador concentrava tots els poders en la seva persona. Al llarg dels segles I i II dC, l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat; és el període conegut com la “pax romana”, en el qual hi va haver pocs conflictes.
• Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es pot considerar l’època del classicisme romà, amb una revifada de les influències gregues. Aquesta obra pertany al segle I, dins d’aquesta etapa de pau que permet als emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. El Coliseu fou encarregat per Vespasià, inaugurat per Tit i acabat per Domicià.

Material: Marbre, pedra, tova. Morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí).

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat als tres primers pisos.

Elements de suport: Podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (funció decorativa), arcs de mig punt i contraforts.

Elements suportats: Entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d’aresta.

Espai exterior

Cada pis és d’un ordre diferent:

• Primer pis: Ordre dòric toscà, amb columnes sense estries i base. Té 80 arcades.
• Segon pis: Ordre jònic, amb base, fust esvelt i capitell de volutes. Té 80 arcades.
• Tercer pis: Ordre corinti, el més elaborat, amb capitell de fulles d’acant. Té 80 arcades.

L’àtic massís, decorat amb lesenes d’estil corinti, es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta per subjectar el velarium, que protegia de la pluja i el sol.

Planta: El·líptica, que defineix l’espai de manera concèntrica.

Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant la càvea, amb graderies per a 50.000 espectadors. L’accés es feia a través dels arcs del pis inferior. Sota l’arena, al subsòl, hi havia una complexa obra de maons amb dependències de servei, cel·les per a les feres i un sistema de conducció d’aigua per inundar l’arena per a batalles navals.

Espai interior

• Als intercolumnis del segon i tercer pis hi havia escultures.
• La càvea es construïa superposant voltes sobre pilastres que formen passadissos interiors (vomitoris).
• Complexa organització de galeries anulars i radials.

Funció: Lúdica (espectacles gratuïts: munera i venationes). També té una intenció propagandística per glorificar l'emperador Vespasià.

Tipologia: Amfiteatre.

Interpretació: Situat al llac dessecat de la Casa Daurada de Neró. El nom prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava.

Influències: El Renaixement copiarà la superposició d’ordres. Ha servit de model per a estadis esportius actuals.

Panteó de Roma

Temple en honor a tots els déus, encarregat per Agripa el 27 dC. Reconstruït al segle II dC per l'emperador Adrià (possiblement per Apol·lodor de Damasc).

Parts:

1. Pòrtic d'entrada: Octàstil, amb coberta a dues aigües i frontó (influència grega).
2. Cella circular: Mur que actua com a tambor d'una immensa cúpula amb un òcul superior.

L'interior del pòrtic té dues files de quatre columnes que divideixen l'espai en tres naus. La cella és un espai circular amb un mur obert a capelles. La cúpula, cassetonada, simbolitza la volta celeste, i els cassetons representen les òrbites dels planetes coneguts. El Panteó és una representació del cosmos.

Maison Carrée

Edificada en temps d'Octavi August a Nimes (França), és un exemple de romanització. Elevada sobre un podi d'influència etrusca, és un temple pseudoperípter de planta rectangular.

Característiques:

• Pòrtic hexàstil amb columnes corínties.
• Fris lateral amb decoració floral.
• Pensat per ser vist de front, a diferència dels temples grecs.

Dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar. Fou un instrument de propaganda per demostrar la grandesa de l'Imperi.

Ara Pacis

Altar de la Pau, construït entre el 13 i el 9 aC pel Senat en honor a August. Situat al Camp de Mart, està dedicat a la deessa de la Pau.

Estructura: Planta rectangular, sense coberta, que envolta un altar en forma d'U. El mur exterior està cobert de relleus escultòrics dividits en dos registres: un de vegetal i un altre amb comitives i escenes mitològiques (com l'arribada d'Enees al Laci).

Significat: Exalta la figura d'August i la prosperitat de l'Imperi. Els relleus interiors amb garlandes i bucranis al·ludeixen als sacrificis rituals.

Les ciutats romanes: Barcino

Planificació urbana basada en el model hipodàmic (traçat rectangular). Els carrers principals són el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest), que convergeixen al fòrum.

Habitatges:

• Domus: Cases unifamiliars luxoses amb pati central (atrium) i obertura (compluvium).
• Insulae: Edificis de pisos per a classes modestes.
• Villae: Grans cases al camp, centres d'explotació agrària.

Trets generals de l’art romà

Eclecticisme: Assimilació d'influències etrusques, gregues i hel·lenístiques. Caràcter utilitari i predomini de l'arquitectura civil (arcs, voltes, cúpules, formigó o opus caementicum).

Mosaic: Batalla d’Issos

Còpia d'una pintura grega del segle IV aC. Representa Alexandre el Gran contra Darío III. Destaca pel detallisme, el dinamisme i l'ús de la tècnica hel·lenística.

Ceràmica grega

• Àmfora de figures negres: Decoració amb motius geomètrics i escenes d'acomiadament.
• Cràtera d'Eufronio: Ús de figures vermelles i aiguades per al modelatge anatòmic.
• Dípilon: Estil geomètric amb figures humanes esquemàtiques (prothesis o lament fúnebre).

Escultura grega

• Tomba del Nedador: Frescos únics del període clàssic que representen escenes humanes.
• Koré del peple: Estil arcaic, rigidesa, frontalitat i "somriure arcaic".
• Dorifor (Policlet): Grec clàssic. Cànon de proporcions (7 vegades el cap) i contrapposto.
• Hermes (Praxíteles): Final del clàssic. Línia praxiteliana, tendresa i sfumato.
• Laocoont i els seus fills: Hel·lenístic. Dinamisme, "pathos" (sofriment) i composició piramidal.
• Discòbol (Miró): Grec clàssic. Representació del moviment ("rythmos") i treball anatòmic.

Arquitectura grega

• Atenea Nikè: Temple jònic, commemoratiu de la victòria sobre els perses.
• Erectèon: Temple irregular a l'Acròpolis, famós per les seves cariàtides.
• Altar de Zeus a Pèrgam: Monument hel·lenístic amb un fris narratiu de gran dinamisme.
• Partenó: Temple dòric octàstil, símbol de l'Atenes de Pèricles.
• Teatre d’Epidaure: Perfecció acústica, aprofitament del desnivell natural i planta semicircular.