L'Art i l'Arquitectura de l'Antiga Roma: Tres Grans Obres

L'Estàtua Eqüestre de Marc Aureli

Aquesta obra del segle II (176 d.C.) té una alçada de 4,24 m i es troba actualment als Museus Capitolins.

Descripció de l'obra

L'escultura presenta una figura esvelta d'un cavall amb la pota anterior dreta aixecada. L'emperador vesteix una toga cenyida amb un cingulum i coberta amb un paludamentum.

Es tracta d'un retrat amb detalls fisonòmics que aporten proximitat i transcendència. Destaca la reproducció minuciosa dels cabells i la barba en els trets facials, així com el gran detall al cap del cavall i als plecs de la roba. Tot plegat, sumat a la posició elevada i la mirada perduda, confereix a la peça força, autoritat i transcendència. El conjunt transmet una gran serenitat i equilibri compositiu.

Temàtica i significat

L'obra mostra una contenció en el moviment del cavall i un gest relaxat del braç dret, sent una clara demostració del poder imperial i la seva magnificència (divinitat). El gest és característic, similar al retrat d'August.

Segons algunes cròniques, sota la pota del cavall hi havia originalment un rei bàrbar, simbolitzant la victòria de Marc Aureli. Aquestes estàtues es realitzaven per commemorar la conquesta de capitals. L'any 1538, l'estàtua es va traslladar a la plaça del Campidoglio, un espai redefinit per Miquel Àngel, qui també va dissenyar el seu pedestal.

Models i influències

L'obra segueix el model d'escultura eqüestre d'època grega amb el braç aixecat per saludar; se'n conserven fragments d'un kouros dalt d'un cavall (el Cavall Rampin). A l'edat mitjana, la majoria d'estàtues de bronze es van fondre, però aquesta es va conservar perquè es va confondre amb la de Constantí. Va ser un model de referència per a l'escultura des de l'edat mitjana fins al Renaixement, influenciant artistes com Donatello.

El Colosseu: L'Amfiteatre Flavi

Construït amb blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. La part de la façana conservada s'articula en quatre nivells.

Estructura i entorn

L'edifici consta de cavea, vomitoria i una complexa obra de maons. Es troba en l'antic gran parc de Neró, al voltant de la Domus Aurea, als extrems dels antics fòrums romans i el Circ Màxim. El paisatge original va ser alterat el 1936 per la construcció de la Via dei Fori Imperiali.

Funció i models

Situat prop de l'estàtua de Neró de 40 m, va ser un regal de l'emperador al poble per millorar la seva imatge i glorificar el seu mandat. Representa la tipologia clàssica de l'Imperi Romà, amb la superposició d'ordres habitual en l'època hel·lenística, el Renaixement i el Barroc. Tant el subsol com les graderies el converteixen en el model prototípic dels amfiteatres posteriors.

La Maison Carrée de Nimes

Aquest temple està construït amb pedra calcària i se situa a la intersecció dels carrers cardo i decumanus.

Context històric

Va ser edificat per ordre del governador Agripa en honor a August, als déus romans i a Gai i Luci Cèsar. És una obra de gran importància en l'àmbit constructiu romà.

Models i llegat

L'edifici segueix els elements de l'arquitectura grega fusionats amb innovacions etrusques. La decoració floral del seu fris es va replicar poc després a l'Ara Pacis de Roma. La seva influència és notable en el Renaixement i el Neoclassicisme.