Art. 27 CE: Dret a l'Educació i Llibertat d'Ensenyament

LLIÇO 13. Art. 27 de la CE: Dret a l'Educació

Dret a l'Educació

L'art. 27 de la Constitució Espanyola (CE) reconeix el dret a l'educació i, per tant, com a dret fonamental està ubicat en la secció 1a del capítol II del títol I. És un dret prestacional, però se li vol donar un contingut fonamental.

La peculiaritat és que té una doble naturalesa. Per una part, és un dret de prestació específic i particular, ja que constitueix un títol subjectiu per a poder reclamar un servei de l'Estat, però per una altra banda està ubicat en la secció primera del capítol II i, per tant, gaudeix de la tutela màxima, d'aquí que pugui considerar-se un dret fonamental de prestació.

Objecte

És el dret a l'ensenyament, però no a qualsevol tipus d'ensenyament, sinó a aquell ensenyament reglat, és a dir, regulat pel sistema educatiu, que són educació infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius (LOE). Hem de fer referència que no sols es tracta d'un dret sinó també d'un deure.

Titularitat

La Constitució diu "tots", qualsevol persona que estigui vivint en el nostre Estat. En la fase universitària no és el mateix, encara que també es refereix a tots.

Eines per garantir l'efectivitat

Hi ha dues vies que estan en la Constitució i en la legislació per fer efectiu el dret:

• Per una banda, la creació de centres docents per part dels poders públics, i si les places s'esgoten deuen crear més places. En el mateix art. 27.5 comporta el dret de tots els menors de tenir garantida una plaça a un centre públic, tot i que això no garanteixi el dret dels pares de triar exactament el centre on es vol tenir plaça, és a dir, la CE et garanteix la plaça però els pares no poden decidir el lloc.
• Per una altra banda, les ajudes públiques als centres privats que comporta el dret també a tenir una plaça en un centre concertat. A l'hora de la veritat, això no es compleix.

El dret a l'educació, per tant, és una garantia constitucional, naturalesa de dret prestacional que implica que l'Estat té un compromís econòmic, però a la vegada és un dret fonamental.

Ha d'haver una sèrie d'elements que garanteixin que el dret és igual per a tots els menors, estudiïn on estudiïn. Es tracta d'una garantia institucional. Les facultats i les competències constitucionals dels poders públics en matèria educativa són bàsicament dues:

• Programació general d'ensenyament: significa que tots els centres (públics i privats) tenen que adaptar-se a una programació que té les directrius bàsiques en una llei de caràcter nacional. Els programes són exactament els mateixos programes.
• Inspecció i homologació del sistema educatiu: la funció de la inspecció és el disseny dels paràmetres de la llei educativa.

Aquestes garanties estan destinades a assegurar unes característiques bàsiques comuns per a tots els centres, i això complementa la naturalesa funcional i la garantia institucional que té el dret a l'educació. Això és el que fa que el dret a l'educació es consideri fonamental. ¿Per què? Si entenem que el dret a l'educació és sols prestacional, aleshores sols serien obligatòries dels centres públics, però com es tracta d'un dret fonamental afecta a tots per igual.

Contingut de la garantia

El contingut d'aquesta garantia està delimitat per tres aspectes:

• Els fins constitucionals de l'acció educativa, que segons disposa l'art. 27.2 fa referència al ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets fonamentals. És una delimitació important que té el dret a l'educació.
• Qualitat de l'ensenyament: la qualitat està regulada en l'art. 1 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE). És el primer principi que es garanteix respecte del dret a l'educació. Aquesta fa referència a alguns principis pedagògics que es consideren bàsics i que han de guiar l'acció educativa, per exemple: formació personalitzada, la participació i la col·laboració dels pares, la no discriminació i també per algunes qüestions de fons com diu la lletra c d'aquest article, que fa referència a la transmissió de valors que afavoreixin la llibertat personal, la solidaritat, la ciutadania, el respecte...
• Drets acadèmics dels alumnes. Per exemple: avaluació objectiva, possibilitat de formular possibles reclamacions o a un tracte disciplinari sense diferenciacions.

Llibertat d'Ensenyament

Art. 27.1 CE.

Contingut determinat que implica:

• Dret a crear institucions educatives.
• També el dret dels qui exerceixen personalment la docència a practicar-la en llibertat dins dels límits del lloc docent que ocupen.
• Dret dels pares a triar la formació religiosa i moral que estimen convenient per als seus fills (art. 27.3 CE).

Llibertat de Càtedra

La llibertat de càtedra actua d'una determinada manera independentment de si es tracta de centre privat o públic. A diferència dels centres privats que tenen un ideari, el Tribunal Constitucional (TC) ha dit que l'existència d'un ideari conegut pel professor no l'obliga a convertir-se en un apologista del mateix ni tampoc l'obliga a transformar l'ensenyament en adoctrinament, ara bé, la llibertat de càtedra no l'empara o, millor dit, no l'habilita per a combatre l'ideari del centre. El TC determina que si utilitza la llibertat de càtedra per a combatre un ideari podria suposar un acomiadament, pot tenir una postura neutral però no anar en contra d'ell.

Pel que fa als centres públics, on no hi ha ideari, la llibertat de càtedra consistirà en l'obligació que té el professor de neutralitat, l'obligació de renunciar a qualsevol tipus d'adoctrinament.

LLIÇO 14. Drets de l'Àmbit Laboral

Són els que més han patit una transformació en l'època de la transició d'Espanya. El dret més important és el dret a la llibertat sindical (art. 28 de la CE).

Titulars

Són tots els treballadors i "tots" implica una fórmula general per a parlar de totes les persones que treballen a Espanya (espanyols i estrangers). Tres limitacions:

• La CE diu, en l'art. 28, que la llei podrà limitar l'exercici d'aquest dret a les forces armades i als cossos militars en general.
• La llei podrà regular peculiaritats quan es tracta de funcionaris públics.
• L'art. 127 de la CE prohibeix el dret a sindicar-se als jutges, magistrats i fiscals. Tot i que sí que poden formar associacions pròpies, tot i que no poden sindicar-se.

Contingut

Té un vessant individual i un col·lectiu.

Vessant individual

Fa referència al dret que té cada treballador a fundar sindicats i afiliar-se al sindicat que elegeixi. A més, el TC ha interpretat que el contingut d'aquest dret s'ha de fer extensiu a les activitats preparatòries, és a dir, totes aquelles activitats que comprenen els actes preparatoris de l'afiliació o fundació. El dret a no afiliar-se comprèn el dret a no rebre pressions per a afiliar-se a un sindicat.

Per una altra banda, l'únic requisit per a fundar un sindicat és el dipòsit d'estatuts per part dels promotors o dels dirigents en el Ministeri de Treball, als efectes també de publicitat. En contrapartida, l'Administració no té una funció de control com si tenien els partits polítics, simplement ha d'examinar si manca algun requisit (element formal), tot i que està previst per la legislació, Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost.

Vessant col·lectiu

Aquest consisteix en el dret dels sindicats al seu lliure exercici, que inclou a més el dret a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-se a les mateixes, però també comprèn, segons ha determinat el TC, la utilització de tots els procediments que l'ordenament jurídic ofereix per a la defensa dels drets dels treballadors com són: el dret de vaga, de negociació col·lectiva (regulades per l'art. 37 de la CE, dret públic subjectiu), les mesures de conflicte col·lectiu, la participació institucional i en les eleccions sindicals.

Mesures de conflicte col·lectiu: el TC ha diferenciat la vaga (art. 37 de la CE) de les mesures de conflicte col·lectiu. L'art. 37.2 faculta als treballadors per a poder realitzar altres accions distintes de la vaga, normalment es refereix als procediments per a la composició del conflicte i també a les formes diverses de realitzar-ho. Per exemple: boicot en les relacions comercials amb un empresari o amb més empresaris.

El Dret de Vaga

Per a la defensa dels interessos dels treballadors.

La CE fa una remissió a la llei, i diu que la llei que reguli l'exercici d'aquest dret establirà les garanties per assegurar els serveis essencials de la comunitat (serveis mínims). El contingut essencial del dret a la vaga consisteix en qualsevol de les modalitats del cessament del treball amb la finalitat d'exigir una sèrie de reivindicacions en favor de la defensa dels drets dels treballadors.

Titularitat

Es tracta d'un dret individual consistent en adherir-se a la vaga o no participar-hi, però també aquest dret té una dimensió col·lectiva, ja que aquest dret només es pot exercir de manera concertada. Pel que fa a l'àmbit subjectiu del dret, el dret de vaga que es protegeix constitucionalment és el de les persones que presten, a favor d'altres, un treball retribuït. I, per últim, hem de fer una al·lusió al límit d'aquest dret. El límit extern del dret és el manteniment dels serveis mínims que decideix en cada cas el Govern (quins són aquests serveis mínims).

LLIÇO 16. Deures Constitucionals

Secció II, Capítol II.

En realitat, deures com a tal en la CE només trobem tres:

1. Deures militars.
2. Deures tributaris.
3. Altres deures constitucionals (deure de treballar).

1. Deures Militars

Es fonamenta sobre el deure de defensa d'Espanya (art. 30 de la CE), està enunciat sobre una doble vessant: dret i deure de defensar Espanya. Llei 13/1991, de 20 de desembre, de servei militar i la Llei 17/1999, de 18 de maig, que és la Llei de règim de personal de les forces armades que ja determina radicalment la supressió del servei militar obligatori.

2. Deures Tributaris

Art. 31 de la CE. Tots contribuirán al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seua capacitat econòmica. Està inspirat sobre la base de tres principis:

• Capacitat econòmica (no tots paguem el mateix atenent al principi d'igualtat).
• Igualtat del sistema tributari.
• De progressivitat que, com diu la Constitució, prohibeix que tingui caràcter confiscatori.

També hem de fer referència a l'obligació dels poders públics d'adoptar mesures de control i inspecció i que formarien part també d'aquesta obligació o deure tributari. Llei 58/2003, General Tributària.

3. Altres Deures Constitucionals (Deure de Treballar)

Art. 35 de la CE. Tota la doctrina parla de la versió del dret més que del deure: el dret a triar de forma lliure una professió o un ofici. A més, el TC ha reconegut que el dret a treballar continua o es manté fins que la persona té una edat determinada per a seguir en la seva professió.