Arribada de Mussolini al poder

Itàlia feixista (1922-1939)

Finals primera Guerra Mundial, veuen com un traïdor a Itàlia i aquesta pateix molt. Estem en una situació de postguerra on en la batalla de Capporetto queda totalment destruïda. Es troba en un augment de preus, l’atur augmenta perquè no hi ha fàbriques i el salari baixa perquè  hi ha molta gent que vol treballar i poc treball. Hi ha males condicions obreres provocant vagues per solucionar els problemes esmentats anteriorment fent més de 2000 vagues l’any. L’estat és incapaç de donar una solució i l’única forma per sortir d’aquesta crisi és tornar-se comunista, perquè l’estat li dona la culpa al capitalisme dient que és qui ha provocat aquests descontents. Com que l’Estat no vol donar resposta, els obrers comencen a ocupar camps i fàbriques per poder començar el socialisme.

Finalment, li acaben ficant la culpa al Rei (Víctor Manuel III) entrant en crisi i al govern democràtic perquè van acceptar les condicions de la 1r Guerra Mundial provocant d’anys en el nacionalisme italià.

Es necessita una resposta i aquesta és Mussolini; representant de totes les veus que estan en contra del comunisme i de la monarquia. Al 1919 crea un grup paramilitar nomenat ‘’Farcí italiani di combatimiento’’ format per antics militars de la 1r Guerra Mundial i per la població amb nacionalisme radical. Gràcies a aquest exèrcit s’aturen les revolucions i les vagues, apareix l’estabilitat social. La burgesia està molt contenta demanant a Mussolini la creació d’un partit polític.

Així és com al 1921 es crea el partit polític finançat per la burgesia, els quals després tindran un tracte privilegiat. Li canvien el nom per no estar relacionats amb la violència per poder integrar més població, anomenant-se Partit Feixista. Aquest és un instrument per eradicar el comunisme, fomentar la propietat privada criticant el govern anterior, promet un alt nacionalisme mirant per Itàlia prometen tornar a l’època de l’Imperialisme i tindran la seva pròpia simbologia clàssica: la salutació feixista, l’àguila imperial i la camisa negra.

El partit serà recolzat per gent que tingui un alt finançament, que li pugui donar immunitat política i judicial (els militars per una qüestió nacionalista i la reialesa perquè li dona l’estabilitat que busca), per la burgesia i els terratinents (perquè tenen por de les ocupacions)  i una part dels obrers els quals estan cansats de les vagues i revoltes.

A l’Octubre de 1922 hi van haver eleccions generals i Mussolini treu 22 de 500 diputats, sent un fracàs electoral perquè la gent considera que aconseguir els objectius mitjançant la violència no es una manera de fer-ho. Arriba el partit democràtic i es torna a les vagues i ocupacions. La burgesia demana a Mussolini que ho aturi, enviant així un ultimàtum feixista al govern i al Rei, si no l’accepten es farà un cop d’estat. No s’aturen les vagues i intervé el feixisme perquè la gent vegi que la violència és la solució, aturant la vaga de transport (transport i autobusos) i el de correus (comunicacions).

Mussolini fa una manifestació coneguda com la marxa sobre Roma (Octubre 1922) i comencen a ocupar edificis públics i les principals institucions anant a parlar al Rei demanant-li el seu suport i el de l’exèrcit. Del 1922 al 1925 es crea el govern provisional de Mussolini restringint les llibertats individuals per aconseguir l’estabilitat social. Hi havia gent que es va oposar, els quals tenien de líder a Mateotti que apareix mort creant un silenci total, no hi va haver investigació perquè Mussolini tenia tot el poder eliminant la democràcia.

Del 1925 al 1945 va haver-hi la dictadura feixista de Mussolini. Té l’acceptació popular i la del Rei perquè la gent està tranquil·la. Al 1926 es prohibeix la llei Rocco implicant prohibir els partits polítics i els sindicats. Més tard, al 1927 hi ha un intent d’atemptat a Mussolini perquè hi ha gent descontenta i així és, com Mussolini crea la policia política anomenada la OVRA. Un any més tard Mussolini s’apropia del parlament i al 1929 vol tenir l’església al seu canto i no en contra, per tant fa els pactes del Laterà perquè el recolzin. Mussolini els hi dona el vaticà a l’església i quan ja te regulada la política d’interior comença a mirar la d’exterior començant una política expansionista i nacionalista. Aquesta política consisteix en la remilitarització per formar militars i armes. També recupera antics territoris i en conquesta de nous com Àfrica i Etíòpia.

Hi ha un fort intervencionisme econòmic, on instaura el proteccionisme per justificar el comerç a la població, ja que la gent així comprarà productes del país, impulsant el comerç interior i implantant l’autarquia, que consisteix en autoabastir-se i evitar que la gent compri fora (té el suport de la població). També crearà l’institut per la reconstrucció industrial, s’encarrega de decidir que fabrica cada fàbrica i l’estat compra accions de l’empresa per poder decidir.

Mussolini fomentarà que no s’estanqui el comerç interior fent carreteres, també farà places i escultures per fomentar el culte al líder. Desprès exercirà el control social mitjançant les següents reformes perquè la gent no és revolti: fa l’educació a partir de valors feixistes perquè les futures generacions pensin com ell. Li dona molta importància a la camisa negra que representa els valors feixistes i obliga a portar-la per anar a treballar, obliga a jurar fidelitat al partit i prohibeix l’accés a la feina a la gent que no porti el carnet d’afiliat al partit feixista. El catolicisme és la religió oficial perquè havia signat un pacte amb el vaticà, on l’esglèsia exaltarà la figura de Mussolini, a canvi de la prohibició del divorci i la religió obligatòria en les escoles. La religió catòlica determina els valors socials on la dona tindrà un paper de sotmissió.